Habitatges buits, el valor de les xifres

Sembla ser que al novembre arrencarà el Consell de l’Habitatge de Reus i els agents participants es preparen per no anar amb les mans buides de propostes. Com era d'esperar, dies abans, el senyor Pellicer compareix en roda de premsa per anunciar que construirà un mínim de 35 habitatges protegits. Es tracta solament del llançament de la idea per determinar l'interès del mercat en la promoció, gestió i explotació d'aquests habitatges, però li permetrà treure pit i asseure's en el Consell i defensar-se de tot aquell que gosi reclamar-li la seva passivitat davant la problemàtica dels qui no poden accedir a un habitatge digne.

La seva gran promesa electoral que continua sent solament això, una promesa incomplerta. Des d'En Comú Podem Reus continuem apostant pel rescat d'aquells habitatges d'entitats financeres que estan buits i tancats. Esperem que facin asseure's en aquest Consell de l’Habitatge les entitats financeres com a part del problema i també de la solució. Calculen que existeixen a Reus més de 2.000 habitatges buits, però des d'En Comú Podem Reus ens centrarem solament en les dades oficials.

A Reus hi ha 164 habitatges buits i en condicions d'habitabilitat declarats per entitats financeres, sense comptar els 33 que es poden rehabilitar i els 120 dels quals no en consta l'estat. A simple vista poden semblar números petits, però són 164 habitatges, són 164 famílies en un habitatge digne. La importància i el valor que tenen les xifres, depenent dels ulls de qui les llegeixen varien considerablement.

Xifres que cobren especial rellevància quan l'única solució residencial d'urgència que pot oferir el nostre consistori actualment solen ser diverses nits en una pensió. Sempre la mateixa resposta, no hi ha un altre recurs per oferir, encara que continuïn existint moltes cases sense gent.

Des d'En Comú Podem Reus publiquem les xifres obtingudes del Registre de la Generalitat (al peu d'aquest article) per si algun dels agents socials, polítics i econòmics que participaran del Consell de l’Habitatge li són d'utilitat i traslladem a l'equip de govern de Reus les següents preguntes:

1. Quin és el nombre d'habitatges públics de les quals disposa el consistori per a cobrir situacions d'urgència?

2. Quin ha estat l'import total de les sancions imposades a les entitats financeres que mantenen els habitatges buits a la nostra ciutat fins al moment?

3. D'aquestes sancions, quin és l'import cobrat?

4. Es planteja aquest consistori l'expropiació d'aquests habitatges sota l'empara de la sentència del TC publicada el 14/02/19 en el BOE on aixeca parcialment la suspensió de la llei 4/2016 de protecció de dret a l'habitatge de personis en risc d'exclusió residencial, aprovada per unanimitat pel ParlCat, salvaguardant l'article 15 que permet l'expropiació de l'ús temporal de l'habitatge per un període de quatre a deu anys?

No caiguem en el greu error d'assumir com una normalitat no urgent aquelles problemàtiques que no porten el suport de xifres astronòmiques de milers d'afectats. Quan es tracta de problemes socials darrere de cada número hi ha una persona per a la qual l'administració hauria de tenir una solució.

Pilar Flamenco Calvo forma part d'En Comú Podem Reus.