Cultura per a tots, amb Reusdigital.cat

Com cada cap de setmana, els redactors de Reusdigital.cat ens proposem compartir amb tots vosaltres, amics i lectors, les sèries, les pel·lícules, els discos i els llibres que hem descobert (recentment o ja fa temps) per gaudir del cap de setmana.

És la nostra humil manera de contribuir al vostre gaudi del temps lliure, i de fet us animem fer-ne vosaltres, de recomanacions, per fer-les arribar al nostre correu redaccio@reusdigital.cat. 

Som-hi?

Marc Busquets recomana 'El incendio'

Minisèrie britànica del Channel 4, 'El incendio' és un dels fenòmens audiovisuals de la temporada al Regne Unit. Amb David Tennant (sempre recordat per ser un dels doctor Who) al capdavant, planteja una història de misteri al voltant de la mort de quatre persones (tres nenes i la seva mare) en un tràgic fet a la tranquil·la Escòcia rural.

Ben rodada, ben interpretada i narrada (i cuinada) a foc lent, 'El incendio' es construeix a partir de la investigació policial posterior i sembla guiar l'espectador cap a la culpabilitat del principal sospitós. No obstant això, pel camí hi haurà diversos girs, punts de vista, secrets per revelar i rancúnia, molta rancúnia. Si us va agradar 'Broadchurch' (també amb Tennant, i emesa en obert per 'Antena 3' temps enrere'), 'El incendio' us complaurà. 

La teniu disponible a 'Filmin'. 

Marià Arbonès proposa escoltar la música de Keith Jarrett Trio

Aquest cap de setmana us proposo escoltar la versió que Keith Jarrett Trio fa de la peça ‘I Fall in Love Too Easily’ (‘M’enamoro massa fàcilment’), en un concert que la formació va oferir a Tòquio el 1993 i que es va recollir en un disc doble i en format DVD. El document mostra la intensitat de Jarrett quan està davant del piano i el seu públic, a més de les seves tres personalitats: pianista, compositor i improvisador.

El pianista Keith Jarrett (Pennsilvània, 1945) va fer el seu primer concert quan tenia 7 anys. Va tocar amb els Jazz Messengers d’Art Blakey o Miles Davis. Des de mitjan dècada dels setanta va crear els seus propis quartets, un de nord-americà i un altre d’europeu. A principis de la dels vuitanta, Jarrett va fundar un trio amb l’objectiu d’explorar el llenguatge dels “estàndards” o peces més representatives del jazz. L’acompanyaven Gary Peacock al contrabaix i Jack DeJohnette a la bateria, i el trio va esdevenir imprescindible en el món del jazz.

Keith Jarrett ha portat el seu fabulós virtuosisme i la seva variada execució per tot el món, enriquit pel seu coneixement de tots els altres instruments. Malauradament, aquest 2020 ha anunciat la seva retirada dels escenaris per motius de salut. 

‘I Fall in Love Too Easily’ és una balada composta l’any 1944 per Jule Styne i amb lletra de Sammy Cahn. Es va incloure a la pel·lícula ‘Anchors Aweigh’ (‘Lleveu àncores!’), un musical interpretat per Gene Kelly i Frank Sinatra. Uns anys més tard la va popularitzar Chet Baker i, posteriorment, altres músics com Bill Evans, Miles Davis, Keith Jarrett, Andrea Motis i Joan Chamorro, si bé encara caldria afegir a la llista altres músics que han acollit aquest estàndard del jazz en el seu repertori. 

(En memòria del periodista Joan Marc Salvat, que aquest dissabte es compliran cinc anys de la seva mort).

Isabel Martínez recomana 'The crown'

Tot i el risc de ser poc original, la meva recomanació d’aquesta setmana és ‘The Crown’, la sèrie de 'Netflix' de la qual ja es pot veure la quarta temporada.

Centrada en l’etapa de Margaret Thatcher al poder, el nuviatge i primers anys del matrimoni del príncep Carles i Diana de Gal·les, els nous episodis tracten, especialment, els canvis de la societat britànica durant el mandat de la 'Dama de Ferro' i aprofundeix en els canvis de mentalitat que va comportar per al país.

En la vessant ficcional, explora la necessitat d’atenció i afecte dels dos protagonistes del fulletó del segle en què es va convertir la relació entre Carles i Diana. A diferència d’altres productes àudiovisuals de la mateixa plataforma, ‘The Crown’ resulta una sèrie prou interessant que abasta tant l’interès històric dels fets com la construcció plausible d’un relat sobre persones i temps contemporanis.

Alba Cartanyà us proposa llegir 'Si això és un home', de Primo Levi 

"Els personatges d'aquestes pàgines no són homes", afirma Primo Levi al seu llibre "Si això és un home", publicat el 1988. L'autor explica en primera persona l'estada a un camp d'extermini, com un exercici "d'alliberament interior", segons explica ell mateix. La narració no segueix un ordre cronològic, sinó que hi relata les seves vivències "per ordre d'urgència". Es mostra totalment fidel al que ell va viure i sentir, i no ho complementa pas amb elements històrics; no dona xifres ni menciona el terme "càmera de gas", perquè en el moment en què transcorre la història ell no sabia res de tot això. Explica fets concrets, anècdotes i moments compartits amb els seus companys de malson, que el porten a reflexionar sobre l'home: ell no creu que sigui dolent per naturalesa, sinó que "molts costums i instints socials acaben reduïts al silenci en situacions extremadament dures", afirma. 

Aquests costums, que no són res més que les petites accions del dia a dia, apareixen com un rerefons constant a l'obra. "Que cadascú consideri quant de valor, quant de significat hi ha contingut fins en els més petits dels nostres costums quotidians", reflexiona Levi. Certament, s'han projectat infinitat de pel·lícules, s'han realitzat milers de xerrades i s'han escrit gran quantitat de llibres sobre l'Holocaust, però aquest llibre té un punt especial per la humanitat que transmet, tot i la deshumanització en què viuen els personatges que el conformen. Està escrit directament des del cor, però amb reflexions reposades; de lectura senzilla i amb aprenentatges profunds. Sens dubte, un dels millors retrats d'un lloc i d'un temps on els homes van deixar de ser homes.