Les dones a les redaccions, amb Neus Bonet i Coia Ballesté

Neus Bonet i Coia Ballesté van començar a treballar de periodistes quan les redaccions eren principalment patrimoni dels homes. Recorden situacions d'exclusió, el fet d'haver de demostrar molt més la seva vàlua, i la facilitat amb què els seus companys ascendien.

Les dues han estat les protagonistes de la sessió 'Periodisme amb visió de dona', organitzada per la Cambra de Comerç de Reus i l'Ajuntament de Reus en el marc del programa d'actes del 8-M. Amb la moderació de l'advocada i membre del ple de la Cambra, Virgínia Peña, la periodista de 'Catalunya Ràdio' i degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2014-2019), Neus Bonet, i la periodista, delegada de la 'CCMA' a Tarragona i presidenta del Col·legi de Periodistes a Tarragona, Coia Ballesté, han recordat els seus inicis i han reflexionat sobre les millores i els reptes que encara queden per aconseguir canviar les dinàmiques del món de la comunicació i la informació. 

Els inicis

Rememorant la seva entrada al món laboral, Bonet i Ballesté han coincidit en afirmar que gairebé no hi havia dones a les redaccions i que van viure situacions d'exclusió. Concretament Ballesté, quan va començar a fer esports, recorda que "tot eren homes" i que la seva manera d'afrontar la discriminació que existia era "treballar molt" i "demostrar que era com els altres, és a dir, com els companys".

Han lamentat que pel fet de ser dones, hem de demostrar "molt més" i fer "el doble o el triple d'esforç" que els homes, perquè tothom pressuposa que ells són vàlids i ningú qüestiona els seus coneixements.

Sacrificis personals

Tenint en compte que tota l'estructura organitzativa està pensada "des del punt de vista masculí", Bonet ha constat que les dones han de "renunciar" a moltes coses. Per exemple, ella ha assistit a dinars que s'han allargat fins a les 6 de la tarda "per no haver de banyar els nens", argument que ha sentit de la boca d'alguns companys seus.

Per la seva banda, Ballesté ha fet autocrítica i ha admès que "hauria estat millor no fer aquestes renúncies". Ha explicat que per a ella va haver-hi un "tornar a començar", fa alguns anys, a partir del "despertar de la consciència feminista" que li va permetre veure-ho tot amb uns altres ulls. "Les noves generacions tenen molt més clar això", creu fermament.

Una mirada diferent

Preguntades per les possibles diferències entre la mirada periodística d'un home i la d'una dona, les dues s'han mostrat convençudes que sí que n'hi ha. Per exemple, a l'hora d'aplicar una perspectiva de gènere en el tractament de les dades, o de posar determinats temes sobre la taula, o en el llenguatge utilitzat... Així, és important que les dues mirades siguin "una suma", que "es complementin", ha puntualitzat Bonet.

Tanmateix, Ballesté ha afegit que en aquests moments és important que les dones "empenyem" per aconseguir una societat igualitària, i que aquest pas no ens beneficia només a nosaltres, sinó a tota la societat.

Sostre de vidre i bretxa salarial

Tot i que la professió periodística és exercida majoritàriament per dones, gairebé tots els càrrecs directius són homes, ha constatat Bonet. Aquesta dinàmica evidencia l'anomenat "sostre de vidre", que es refereix a la impossibilitat de les dones d'arribar a dalt de tot; als llocs on realment es prenen les decisions més importants.

Bonet ha explicat que moltes noies s'adrecen al Col·legi per preguntar que poden fer davant la situació que cobren menys que els seus companys. Una injustícia que intenten combatre, sempre amb la por que "a final de temporada es quedin sense feina", ha lamentat.

La Coia recorda com n'era d'impossible que una dona fes una retransmissió de futbol perquè es creia que la seva veu no era adequada o que no sabria cantar un gol. "L'any passat va haver-hi la primera dona que ho va fer, la Danae Boronat, i fins a tot a mi mateixa em va sorprendre", ha admès Ballesté i ha lamentat: "Ens arribem a creure tant les coses que ens diuen al llarg de la vida...".

En aquest sentit, la Neus ha posat sobre la taula que quan les dones van començar a demanar de fer els informatius, van sortir estudis acadèmics que deien que "les veus femenines no eren apropiades perquè no tindrien credibilitat entre el públic". Tot això ara està superat, i ja hi ha dones informant a primera hora del matí. Per això, Bonet ha remarcat que "estem avançant, però tot costa moltíssim".

L'impacte de la pandèmia

L'arribada de la covid-19 ha generat canvis en el sector, com en tots els altres. Tot i que el periodisme es considera servei essencial, les periodistes han continuat treballant igual, tot i que Bonet ha ressaltat que "és la vegada que menys dones he vist a la redacció perquè s'havien de quedar a casa amb les criatures".

La realitat és que "l'empresa veu malament si et quedes a casa", ha constat Ballesté, però "no et crea els mecanismes per solucionar-ho i llavors la dona acaba sent un problema de l'organització", ha denunciat. Opina que la pandèmia ens ha "perjudicat bastant a tots" però que, com a col·lectiu periodístic, "ens ha servit per reivindicar-nos i ha ajudat que "ens reconciliéssim una mica amb la societat".

Futur de la professió

Les dues s'han mostrat escèptiques però alhora esperançades en el futur del periodisme i de les dones periodistes. Bonet ha posat en evidència un problema general de "credibilitat" en el periodisme" i, amb relació a la situació de les dones que s'hi dediquen, que és "difícil" perquè "per més que t'hi esforces, les coses van per inèrcia". Vol pensar que les noves generacions "venen amb ganes", i ha lamentat que encara es trobaran amb "discriminació salarial, comentaris, exclusió...". Per això, ha animat que les dones "que estem exercint ara ho lluitem", per tal que "les que vinguin s'ho trobin una mica millor que com ho va trobar nosaltres".

A favor d'aquesta premissa, Ballesté ha posat l'accent en la necessitat de "picar pedra i de no cedir en res", així com en la importància de les accions quotidianes del dia a dia. "El periodisme està en plena revolució, en un moment de canvi", ha proclamat, "i s'obre un nou escenari social on hem d'aprendre a viure".