Dimecres, 17 de Juliol de 2024
El Pavilhao Gimnodesportivo de Luso (Portugal), ha estat l'escenari de la primera fase de competició de la Lliga europea d'hoquei patins 2020/ 2021. L'eliminació dels representants de l'OK Lliga (Liceo, FC Barcelona, Noia i Reus Deportiu) així com l'absència d'equips d'altres lligues, a més de la portuguesa o espanyola, i la classificació del Porto, el Benfica, l'Oliveirense i l'Sporting per disputar la ‘Final Four’ d'aquesta competició, ha encès les alarmes sobre la realitat de l'hoquei patins.
Aquest èxit de l'hoquei patins portuguès és, també, un èxit de la gestió, la difusió de la competició i la potenciació, no només econòmica, amb la injecció de recursos, sinó també en el vessant esportiu. S'han buscat fórmules de finançament que han tingut èxit i els clubs han apostat per invertit els diners a l'hoquei, en millorar els seus equips portant els millors jugadors a la seva competició domèstica, cosa que ha permès fer un salt de qualitat a Portugal en aquest esport, en l'àmbit estatal i internacional. A més, clubs de primer nivell del futbol, que arrosseguen una gran massa de seguidors, ha seguit apostant per l'esport dels estics i els patins, cosa que ha permès una lluita més oberta per aconseguir un títol de lliga que es decidirà en uns 'play-offs' que es preveuen molt igualats i espectaculars. Això, de rebot, ha despertat interès dels mitjans de comunicació i el nombre d'aficionats a l'hoquei portuguès ha anat creixent, consolidant-se com a segon esport nacional, i demostrant que l'hoquei patins pot conviure amb altres esports, entre ells el futbol.
Aquest cas és el contrari del que està passant a l'OK Lliga. Tot i que, des de fa temps, s'ha intentat modernitzar un esport que està en decadència amb noves regles de joc, l'aposta per una Lliga competitiva no s'ha vist per enlloc. La falta d'estabilitat econòmica dels clubs, els constants canvis de format de competició en què no es pensa en l'espectacle, el poc interès dels mitjans de comunicació, la davallada d'aficionats als pavellons i la falta d'imaginació per aconseguir nous seguidors han convertit l'hoquei patins, al nostre país, en un esport gairebé residual, malgrat els esforços d'alguns clubs i escoles d'hoquei que continuen generant il·lusió entre els més joves, però, generalment, amb pocs ajuts per part de federacions, institucions o empreses.
La superioritat del Barça ha marcat l'hoquei patins a casa nostra. Han estat poques les oportunitats que han tingut altres clubs, com Reus, Lleida, Voltregà, Noia... per endur-se algun títol, però aquesta superioritat esportiva i econòmica, de només un club, debilita els altres equips, empobreix la competició i crea una dinàmica perillosa. I la culpa no és del FC Barcelona, que mira pels seus interessos, sinó d'un model obsolet, que no permet una regulació econòmica equitativa perquè els clubs progressin per ells mateixos, i puguin deixar de ser simples aparadors on sempre el peix gros es menja el petit.
Aquest monopoli i la falta de competitivitat també tenen conseqüències negatives quan has de sortir a jugar fora del teu àmbit de comoditat, ja que el ritme de joc no és tot l'exigent que hauria de ser, com s'ha vist en aquesta fase de la Lliga europea, en què els equips de la lliga de Portugal han estat més forts estratègicament, físicament i mentalment. Hi haurà qui posarà com excusa les conseqüències que ha generat la pandèmia de la covid-19, amb l'aturada de les lligues, partits a porta tancada i competicions ajornades, però el mal de l'hoquei patins no és nou. Fa temps que és a l'UCI i va degenerant, perdent quota de pantalla davant altres esports a les televisions estatals. Només cal posar-se davant les programacions esportives de qualsevol cap de setmana. El futbol sala, l'handbol, el waterpolo o el rem són a les graelles de les televisions públiques abans que l'hoquei patins. Els esports d'aventura i extrems o l'NHL (lliga nord-americana d'hoquei gel) han passat per davant de l'hoquei patins de casa nostra.
Els esforços d'alguns mitjans, sobretot locals, han desmentit, amb bones transmissions, el tòpic que l'hoquei és poc televisiu. Sempre que els recursos i ajuts siguin els que mereix un esport tan espectacular com aquest, el mitjà de comunicació més proper és una bona eina de promoció. Però avui en dia, preval l'aspecte econòmic per davant el divulgatiu, i així mai es pot arribar a un públic nou.
La transmissió de partits a través d"OKLigaTV', tot i ser una bona idea, no ha estat el pas endavant que necessita aquest esport, per culpa de la poca qualitat de gran part de les transmissions. El treball conjunt entre federació i televisions hauria de ser més efectiu, constant i divulgatiu per promocionar l'hoquei patins. Sense oblidar unes xarxes socials modernes i efectives.
Una altra eina important que ha deixat escapar l'hoquei patins ha estat la cursa olímpica. Els Jocs de Barcelona '92 van ser un aparador internacional que no es va saber aprofitar, i es va perdre una oportunitat única per fer el pas endavant que necessitava l'hoquei patins en la internacionalització d'aquest esport. Novament guerres internes a les federacions i interessos dels de sempre no van deixar agafar-se a una finestra oberta al món. Esports com l'escalada esportiva, el karate, el beisbol o l'skatboarding han passat per davant l'hoquei patins dins uns Jocs Olímpics.
Això ha de fer repensar, més d'un, si el model que s'està fent servir ara és el correcte o s'ha de fer un canvi radical? Al final no és culpa de ningú i és culpa de tots. Hi ha molts models que es poden seguir, uns més realitzables que altres. Alguns són més moderns i innovadors i d'altres més tradicionals i conservadors. Els portuguesos han demostrat que fent les coses amb perseverança, imaginació, il·lusió i, sobretot, amb el suport necessari, es poden obtenir èxits esportius i grans possibilitats en l'àmbit de l'espectacle. Només s'ha de mirar cap on es vol anar i què es vol aconseguir.
