Tot i que la gestació venia d'un parell d'anys enrere, ara fa un parell de mesos que es van complir els 20 anys del bateig d'"El Tomb de Reus". Dèiem, que el centre de Reus, que provisionalment anomenàvem, "Reus, centre comercial a l'aire lliure", tenia una clientela diferent de la de les altres zones de la ciutat (clients de Reus, del territori, visitants i turistes), dèiem que volíem aprofitar la dinamització comercial que la Generalitat havia impulsat per competir enfront de les grans superfícies, i dèiem que com, tot i haver començat Reus els primers, el mapa ja s'havia omplert de noms com: "Terrassa centre", "Granollers centre", "Mataró centre", "Tortosa centre", "Figueres centre"... volíem un nom diferent.
Corria l'any 2001, el nom el van proposar des de l'empresa Veus Públiques de Barcelona, que funcionava sota la batuta del reusenc Jordi Folck, i pel que tinc entès, una ganxeta que hi treballava hi va tenir molt a veure... L'esdeveniment, el bateig, es va produir al raval de Sant Pere, a la llavors seu de la Unió de Botiguers (vatua aquí...), i el disseny gràfic i el nom, que els creadors deien que s'inspirava en "el tomb de ravals", en anar a fer un tomb, en fer una passejada curta que acaba en el mateix lloc on ha estat començada..., va captivar abans (ves per on...), al llavors president de la UBR, que no pas a un servidor, que és públic que sóc molt més perepunyetes...
Pocs mesos més tard, el que alguns van anomenar "Reus, per a tothom" i d'altres "cafè para todos", va gairebé obligar, als caps de carrer que havíem fundat "El Tomb de Reus", a prosseguir treballant en forma independent... L'any 2003, teníem molt poc pressupost, però molta empenta, il·lusió i imaginació, i vàrem engrescar a la ceramista, recentment desapareguda, Neus Segrià.
Ella ens proposà identificar els establiments d'El Tomb amb unes plaques de ceràmica d'uns 20 x 20 centímetres, inspirades en el nostre logotip i en les antigues plaques dels noms i números dels carrers de la Ciutat. Recordo que el model original em va entusiasmar, era preciós, duia, a més a més, uns claus antics, que li donàvem un toc senyorial... Era realment una obra mestra... Recordo que la junta de l'època vàrem començar a pensar com, tècnicament i econòmicament, ho podíem fer realitat... Recordo que la Neus em va preguntar que quantes plaques necessitaríem i jo li vaig dir que ja li diríem, que érem més d'un centenar... I recordo el dia que em va cridar al seu taller... Recordo que em vaig quedar esglaiat, petrificat, esmaperdut: Estava tot el taller ple de plaques de fang desemmotllades a punt de pintar i coure... Estava tot ple: taules, taulells, prestatges... Recordo amb molta, molta tristor quan, dies més tard, li vaig haver de dir que sí, que reciclés el fang... Quin greu!!!
El projecte no es va tirar endavant, tan sols uns adhesius, petits i bastant mal fets, amb la foto de l'original, van, durant uns anys, presidir els nostres aparadors. Anys més tard, vàrem voler reciclar la idea, ja no preteníem identificar els establiments, sinó els carrers i places de la zona d'El Tomb, volíem posar les plaques de la Neus Segrià, sota les plaques dels noms dels carrers (el muntatge fotogràfic adjunt, posava d'exemple la cantonada de l'avui Gaudí Centre amb el carrer Monterols). El consistori, l'equip de govern, no ho va autoritzar, ens van dir que era una marca privada... I llavors, fatalment, la desil·lusió va ser doble, a més a més de la negativa, el trasllat d'oficines des del Mercadal a les noves dependències del Mercat Central, va extraviar el prototip, la placa original, l'única... Confio que si mai algú la troba la faci arribar al museu o a l'arxiu municipal...
Actualment tan sols conservem un original en guix... Potser algun dia en podrem tornar a parlar. Però a mi, aquests dies que recordem a la nostra il·lustre conciutadana, tan sols em resta repetir: Neus, moltíssimes gràcies i perdona de nou!
Jacint Pallejà és president d'El Tomb de Reus.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics