Els activistes de Greenpeace que van ser detinguts el passat disset de desembre durant la Cimera del Clima a Copenhaguen han estat posats en llibertat amb càrrecs. La seva detenció va tenir lloc durant el sopar de gala, cloenda de la trobada, que oferia la reina de Dinamarca als caps d'Estat en el palau de Christiansborg, quan van desplegar una pancarta que deia: "Politicians talk, leaders act" ("Els polítics parlen, els líders actuen"). Tot i no haver estat convidats a la festa, hi van accedir amb una acreditació de "Cap de Govern de la Mare Terra Greenpeace".
Als convidats distingits els va molestar la presència dels activistes ecologistes, ja que els van posar en evidència amb la seva actuació, de manera semblant a com ho fa el nen protagonista del conte de l'escriptor danès Hans Christian Andersen El vestit nou de l'emperador quan crida: "L'emperador va despullat!".
Els participants a la cimera on s'havia de pactar l'acord que permetés governar el canvi climàtic han estat incapaços d'establir un compromís d'actuació ferm en favor del planeta. La fermesa, en canvi, s'ha aplicat en la detenció de moltes persones, procedents de països de tot el món, que treballen habitualment en defensa del medi ambient i que volien aportar la seva experiència i expressar la seva opinió en aquesta trobada del clima.
Tot plegat ha estat una gran decepció per a molta gent que admirem els països nòrdics per l'atenció que dediquen a la natura i al medi ambient, pel seu sistema de protecció social i pel seu civisme, i que creiem que el diàleg, en lloc de l'autoritarisme i la violència, és un requisit indispensable d'una democràcia. Sembla idònia aquella famosa frase de Marcel, un dels personatges de Hamlet: "Something is rotten in the state of Denmark" ("Hi ha alguna cosa podrida a Dinamarca").
Ara, la festa amb motiu de l'alliberament dels activistes ecologistes se celebra al vaixell insígnia de Greenpeace, el Rainbow Warrior, que roman en un moll de la capital danesa.
Un dels moments més divertits ha estat quan el fantasma d'Albert Camus, tot just mort fa cinquanta anys, en un gest d'estima i de complicitat amb els presents, ha agafat el micròfon i ha cantat aquella famosa cançó de Mecano: "Allí me colé y en tu fiesta me planté/ Coca cola para todos y algo de comer…"
