El Congrés aprova el suplicatori de Laura Borràs i deixa el seu futur a mans del Suprem

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous a porta tancada el dictamen de la Comissió de l’Estatut del Diputat favorable a concedir el Suplicatori del Suprem per investigar la portaveu de JxCAT, Laura Borràs. Ho ha fet amb els vots de PSOE, PP, Podem, Vox i Cs. JxCAT i PNB hi han votat en contra i ERC, CUP, Bildu i BNG no han participat a la votació. El resultat ha estat 293 'sí', 14 'no' i cinc abstencions. El futur de Borràs queda ara en mans de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Machena, que la investigarà per suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació i falsedat documental pel fraccionament de contractes durant la seva època com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Un cop aprovat el Suplicatori, el Reglament de la cambra estableix que la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, comunicarà en un termini màxim de vuit dies el resultat al president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes. El Suprem estarà obligat a comunicar al Congrés les interlocutòries i sentències que es dictin i que afectin Borràs. A partir d’aquest moment la Sala Segona del Suprem, presidida per Manuel Marchena, podrà citar Borràs com a investigada pels delictes que li atribueixi i obrir una causa penal que podria acabar en judici.

Els diputats han votat després d’escoltar la presidenta de la Comissió de l’Estatut del Diputat, Begoña Nasarre, i la pròpia Borràs, que ha pres la paraula per defensar-se en la mateixa línia de la carta que va enviar aquest dimecres al vespre als 350 diputats, on denunciava que s’han vulnerat els terminis processals i els demanava que no fessin un “vot preconcebut”. També han pres la paraula ERC i la CUP. Mireia Vehí ha justificat el seu no-vot sobre suplicatori de Borràs per no avalar “ni la corrupció” ni la “guerra bruta”. Segons Vehí, la CUP entra a les institucions per “aixecar catifes” però “ni avalarem la corrupció com a guerra bruta, ni la guerra bruta de l’estat amb la corrupció”.

En aquest sentit, durant la seva intervenció ha dit que els cupaires han perseguit el cas Palau i el del 3%. “Som els que vam portar al Parlament de Catalunya el senyor Jordi Pujol, els de la denúncia a Narcís Serra i els seus sobresous, els denunciats del cas Mercuri i els impulsors de dues comissions anticorrupció”, ha dit. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, s’ha expressat en la mateixa direcció. Segons fonts parlamentàries ha assegurat davant el ple que el resultat d’aquesta votació no depèn dels republicans. Rufián ha recordat que ERC té un codi intern exhaustiu i 90 anys d’una història “impol·luta”. “Ningú ens donarà lliçons de repressió”, ha dit.

En roda de premsa Rufián ha assegurat que el no-vot era una proposta inicial de JxCAT, però després del debat intern d’ERC, quan la seva formació va acceptar aquesta fórmula, a JxCAT “ja no li valia”, cosa que veu “perfectament legítima”. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha defensat el ‘no’ de la seva formació perquè considera que en el cas de Borràs hi ha “dubtes raonables sobre els fets que se li imputen” perquè “els càrrecs i penes semblen desproporcionats”. “Davant el mínim dubte, no podem votar altra cosa que ‘no’, ha afirmat. A la votació, els diputats han avalat el dictamen que la Comissió de l’Estatut del Diputat va aprovar.

El text, favorable a concedir el Suplicatori, sosté que la investigació judicial no busca alterar la composició de la cambra però no entra en les valoracions sobre les suposades irregularitats a la causa que denuncia Borràs. Malgrat els intents de trobar una posició comuna, les forces independentistes catalanes no han actuat a la una en aquesta votació. JxCAT ha votat en contra –com també el PNB-, mentre que ERC i la CUP (i també Bildu i BNG) no han participat a la votació. Els republicans i la CUP van apuntar aquest dimecres que la no-participació a la votació és la posició que genera més consens entre elles perquè consideren que malgrat que Borràs ha de poder respondre davant la justícia per les suposades irregularitats, no disposarà d’un judici just al Tribunal Suprem.

JxCAT, per contra, va mantenir aquest dimecres que l’única opció “digna i coherent” en aquesta votació és “votar no” perquè “ha quedat demostrat que Borràs no ha comès cap delicte, que aquesta causa és una construcció de la Guàrdia Civil” i “hi ha precedents que el Tribunal Suprem no li oferirà un judici just”. Podem es va abstenir en comissió pels dubtes sobre el fet que el Suprem tramités el suplicatori en ple estat d’alarma, però aquest dijous ha votat a favor del dictamen. La formació que comparteix el govern espanyol en coalició considera que cal investigar qualsevol cas que tingui a veure amb una acusació de corrupció.

El passat 17 de desembre el Suprem va obrir la causa contra Borràs seguint les actuacions del Jutjat d’Instrucció 9 de Barcelona, a qui la defensa de la portaveu de JxCAT acusa d’iniciar una investigació judicial “prospectiva” amb motivacions polítiques. Segons aquesta actuació del Jutjat de Barcelona que el magistrat del Suprem Eduardo de Porres ha fet seva en l’exposició de fets que motiva el suplicatori, entre els anys 2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa, amb qui Borràs mantenia una relació d’amistat. Aleshores el Suprem va considerar que hi havia motius per seguir la causa contra Borràs perquè els fets descrits pel jutjat de Barcelona “podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, frau a l’administració malversació de diners públics i falsedat documental”.

El suplicatori que el Suprem va enviar al Congrés incorpora els arguments pels que l’instructor de la causa i considera que cal jutjar la portaveu de JxCAT. De Porres ja va citar a declarar Borràs al Suprem el 14 de febrer. Es tractava d’una declaració voluntària en qualitat d’investigada, però la diputada va declinar la petició. Segons aquesta argumentació, Borràs i Herrero haurien actuat “de comú acord” per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressupostos presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.