-
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la Mesa
ACN
La Sala II del Tribunal Suprem ha acordat, per unanimitat, admetre a tràmit la querella per rebel·lió, sedició i malversació presentada per la Fiscalia contra Carme Forcadell i cinc membres sobiranistes de la Mesa del Parlament. En la resolució, el tribunal es declara competent per obrir una investigació i ha designat com a jutge instructor Pablo Llarena Conde. Tant Forcadell com la resta de membres querellats continuen aforats perquè formen part de la Diputació Permanent, un cop el president espanyol, Mariano Rajoy, va dissoldre el Parlament el divendres passat. En la resolució, la sala també afirma que el Suprem seria competent per seguir la investigació d'altres causes obertes contra Forcadell al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si així ho estima oportú el jutge instructor. En la seva querella, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ja demanava que la resta de causes que s'estan instruint a d'altres tribunals s'unissin a la que ara comença a investigar-se al Suprem.
A la interlocutòria de set pàgines de la ‘Causa especial’ contra Forcadell, la Sala d’Admissions del Tribunal Suprem considera per unanimitat que aquest organisme és competent per investigar el cas i designa com a instructor el magistrat Pablo Llarena Conde. Ho justifica pel fet que els delictes que s’imputen a Forcadell i als membres sobiranistes de la Mesa –rebel·lió, secessió, malversació de fons i connexes- podrien tenir efectes mes enllà del territori de Catalunya, fet que fa “perfectament explicable” que caigui a mans del Suprem en detriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
“El caràcter plurisubjectiu del delicte de rebel·lió”, diu el Suprem, “fa perfectament explicable, a l’hora de valorar l’autèntica entitat de cada una de les aportacions individuals, un repartiment en el que la coincidència en la finalitat que anima l’acció –la declaració d’independència de Catalunya tolera atribucions fàctiques de signe molt diferent, i precisament per això, executades en diferents punts geogràfics”, el delicte de rebel·lió “adquireix una inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l’Estat”.
També ho justifica pel fet que cinc dels querellats (tots menys Joan Josep Nuet) són aforats en la seva condició de membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. La Fiscalia inclou Nuet a la causa entenen que la seva actuació està associada a la de la resta, i el Suprem assumeix la competència per a investigar-lo.
Els magistrats apunten que malgrat que la fiscalia justifica el delicte de rebel·lió justificant l’existència de violència, “serà al llarg de la instrucció, quan els fets imputats, a la vista de les diligències d’investigació acordades per l’instructor, confirmin o desmenteixin la seva realitat”. En aquest sentit, apunta que serà aleshores quan es pugui precisar si els actes són constitutius d’un delicte pròpiament de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió, creat per als casos en què “els conspiradors no superen la fase merament preparatòria”.
I respecte als delictes de sedició i malversació de fons –que també els imputa la Fiscalia- el Suprem assenyala que es determinarà també a la instrucció si els querellats han permès que es dediquessin “ingents cabdals públics per dur a terme el referèndum il·legal”.
La resolució de la que ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena, també fa extensiva la seva competència, en el cas que el jutge instructor ho determini, sobre els altres casos penals que es troben en tramitació i que facin referència als mateixos fets que s’atribueixen a Forcadell i els altres cinc membres de la Mesa.
En tot cas, el Suprem adverteix que amb aquesta decisió d’admetre a tràmit la querella “no dona per suposat totes i cadascuna de les valoracions fàctiques i jurídiques” que inclou la querella de la Fiscalia i “serà la instrucció la que posi de manifest la procedència improcedència de les actuacions penals".
