-
Una imatge d'arxiu de Sánchez
ACN
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, oferirà aquest dilluns al Congrés un discurs “progressista i d’esquerres” que situarà l’accent en les mesures econòmiques i les polítiques socials. Serà a prtir de les 12 quan comença el debat d’investidura que ha de donar pas al peimer govern de coalició de la democràcia. Sánchez apel·larà “a les principals transformacions que necessita el país” i que passen per un “creixement econòmic” amb “justícia social”. “Basant-se en desafiaments com l’ocupació i la precarietat, les pensions la desigualtat, el feminisme, l’emergència climàtica, la revolució tecnològica i Europa, Pedro Sánchez farà un discurs d’alçada dirigit a una àmplia majoria des de l’òptica progressista”, sosté l’entorn del president en funcions.
Els equips negociadors del PSOE i de Podem, encapçalats per la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, i la portaveu al Congrés, Adriana Lastra, i pel secretari d’Acció Política de Podem, Pablo Echenique, i la portaveu al Congrés, Irene Montero, treballen a contrarellotge en els acords programàtics i la composició de l’executiu de coalició que han de fer possible la investidura de Pedro Sánchez aquest dijous.
Sobre la taula el nombre de carteres que assumirà Podem (que vol que sigui proporcional al nombre de vots obtinguts gairebé 3,7 milions sobre 7,5 del PSOE) i les persones que els encapçalaran, amb un ball de noms a les quinieles que inclouen Irene Montero, Pablo Echenique, Rafa Mayoral, Juan López de Uralde, Julio Rodríguez i també Xavier Domènech i Alberto Garzón. El pas enrere que Pablo Iglesias va fer divendres anunciant que renunciava a formar part del Consell de Ministres va obrir la porta a l’acord que fa possible una investidura aquest dijous.
El ple, però, comença aquest dilluns a les 12 del migdia amb el discurs del president espanyol en funcions al matí sense límit de temps, i continua a les 4 de la tarda amb les intervencions dels líders del PP, Cs, Podem i Vox. Cada grup parlamentari disposarà d’un torn de paraula de 30 minuts i el candidat pot respondre conjuntament o un a un sense límit de temps, fet que donarà dret a un torn de rèplica dels portaveus de 10 minuts i, si hi ha una nova intervenció del president espanyol en funcions, tres més de contrarèplica. Previsiblement ERC intervindrà dimarts a les 9 del matí. La seguiran el PNB, Junts per Catalunya, Bildu, CC, Na+, Compromís, PRC i finalment tancarà el debat el Grup Socialista.
El ple s’allargarà previsiblement fins a mitja tarda, quan es produirà la primera votació d’investidura, que serà pública i per crida de la presidenta del Congrés. Segons el reglament del Congrés, en aquesta primera votació el candidat ha de ser elegit per majoria absoluta. Com que no es preveu que Sánchez obtingui aquesta majoria absoluta, la presidenta del Congrés convocarà una nova votació al cap de 48 hores. Això és dijous a la mateixa hora en què s’hagi produït la primera.
És aquí on Sánchez podrà ser investit si aconsegueix més ‘sí’ que ‘no’. A mans dels independentistes La via de l’acord amb Podem, però, necessita del concurs d’altres formacions. El fet que el PP i Cs ja hagin anunciar el seu ‘no’ situa la investidura a mans de formacions nacionalistes i independentistes. Sánchez ja pot comptar amb els ‘sí’ del PRC i de Compromís, però haurà de lligar també el 'sí' del PNB i aconseguir com a mínim l’abstenció d’ERC, que ja ha avançat que no té intenció de bloquejar la investidura, o de JxCAT, que s’inclina més pel ‘no’.
De fons la necessitat d’aconseguir aquesta investidura al mes de juliol i no haver de repetir-la al mes de setembre, quan la proximitat amb la sentència de l’1-O i la Diada pot enrarir la possibilitat que els republicans optin per aquesta abstenció. Bildu, per la seva banda, té un acord programàtic amb ERC que fa que les dues formacions votin en el mateix sentit.
Les carteres a repartir
Les negociacions entre els dos equips se centren en la matèria i els nombre de carteres que assumirà Podem. Fonts de les dues formacions apunten que la formació de Pablo Iglesias no aspira a obtenir carteres considerades d’”Estat’. Això és Defensa, Exteriors, Interior o Justícia. Podem aspira en canvi a una macrocartera d’afers socials o carteres segmentades de Treball, Medi Ambient, Habitatge i Transició Ecològica.
Sobre el nombre de carteres, la formació morada vol que correspongui al pes dels seus vots, fet que li donaria dret a prop de cinc carteres en un govern de 15 ministeris.
