Divendres, 29 de Març de 2024

Corrupció política

15 de Juliol de 2013, per Sebastià Barrufet

Després de llegir l’article publicat a 'El Mundo': 'Cuatro horas con Bárcenas', recordo reflexions de l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo: La ciutadania té la percepció que existeix certa impunitat. Davant de gravíssimes imputacions el procés s'alenteixi. En persones que no ocupen càrrecs de responsabilitat, ni social ni política, els jutges no tenen tants miraments, decreten la presó provisional i punt. La ciutadania percep que hi ha una aplicació desigual, per als més poderosos hi ha un tractament afavoridor dels seus interessos, mentre que en altres delictes menors la resposta judicial és contundent i immediata. Això crea certa percepció de perplexitat o de sorpresa i al mateix temps de descrèdit de l'administració de justícia.

En altres països la situació també és greu. Per exemple, Itàlia és un cas paradigmàtic. Itàlia va tenir la fortuna que a començaments dels anys 90, una sèrie de fiscals i de jutges va afrontar la corrupció que omplia el país per complet i afectava molts partits polítics, com el partit socialista i la Democràcia Cristiana. Durant aquells anys es va fer una operació de neteja penal. Es van dictar un miler de presons provisionals, van ser destituïts dels seus càrrecs públics milers d'autoritats. Es pot dir que es va desmuntar pràcticament tota la corrupció política que hi havia instal·lada en aquell temps a Itàlia. Desgraciadament Itàlia té afegit el problema de la màfia, encara que també ha sofert durs cops amb un cost molt greu per als jutges i fiscals que l'han perseguit, entre altres Giuseppe Falcone. Es pot dir que hi ha hagut respostes judicials enèrgiques i efectives, però a partir del moment en què una persona com Berlusconi, amb moltes causes obertes no sols per corrupció, sinó també per delictes contra la llibertat sexual, va ser elegit cap de govern i va tenir un suport majoritari a les urnes, la situació es va tornar molt preocupant. Ara bé, fora d'Itàlia, en general, no hi ha res que es pugui parangonar al que succeeix a Espanya.

Espanya està vivint un moment crític de ruptura dels principis de la moral i l'ètica pública en el funcionament de les institucions i dels propis partits polítics. A Espanya hi ha com una llavor que perviu des de la dictadura, que ha fet que molts dels que es dediquen a la política creguin que l'exercici de la funció política porta garantida la impunitat de qualsevol cosa que facin. Els partits polítics no han tingut la regulació i el control necessari per garantir un funcionament transparent al servei del ciutadà. Un exemple pot ser que òrgans de control econòmic com el Tribunal de Comptes estiguin constituïts per persones que han estat nomenades pel Congrés dels Diputats i el Senat i pels propis partits que han de ser fiscalitzats.

Des que es va restaurar la democràcia fins l'any 2007, a Espanya es podien fer donacions anònimes als partits polítics, la qual cosa era una font immensa de corrupció. Ara, els partits polítics tenen dues fonts de finançament, la que s'aprova en els pressuposts generals de l'Estat, i el finançament privat. Des de l'any 2007, els qui fan les donacions han de ser persones físiques o jurídiques identificades. Un altre finançament privat dels partits són els crèdits que atorguen les entitats financeres, és a dir l'endeutament financer dels partits polítics. S'ha estat permetent i encara es permet que les entitats financeres condonin els deutes o els interessos dels préstecs que atorguen als partits. Això crea una subordinació més que evident dels partits polítics cap a les entitats financeres.

Aquesta no és una democràcia sinó una cleptocràcia, uns mafiosos que estan repartint-se el botí, i és una epidèmia. Per força això ha d’acabar malament.

Sebastià Barrufet Rialp és periodista. 

  

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Flavià Parlan clar  21 de Juliol de 2013

Molt extrany

El Sr Barrufet sap que les lleis la justícia, la policia en fi: l'estat es i ha sigut per a sometre al poble, iper això m'estranya el que escriu.