-
Roser Arques
Baixa del cel una mà que dóna l'al·lè i la vida a qui toca. I tocat de dalt, del bolet o tocador, tots junts són com cada un alhora, suma de mans, de fets i de gents. Te'n recordes de l'Alsius jove? Baixa de dalt una mà que transita amb fermesa camí d'una altra que no hi és, que no l'espera. No perquè se n'hagi oblidat. No perquè sigui poruga i s'hagi amagat. No perquè tingui altres compromisos a aquesta mateixa hora. Baixa del cel una mà i el que troba és l'espai lliure de la paret, de l'estança per on es mou, de la casa on ha triat de baixar. Baixa de dalt una mà que porta un braç incorporat i no es deixa manar perquè no és esclava. Plenament sobirana.
Alguna cosa no va com hauria d'anar perquè la que tu fas baixar és la d'Adam i no la del Déu pare vell i barbut. Insisteixes que des de dalt qui crea ho fa no per assegurar la continuïtat sinó per insistir en la renovació, en la novetat que ha de ser regeneradora i alhora no trencar amb el seu propi passat.
Potser si tombéssim la foto, tot tornaria al seu lloc de sortida i no ens hauríem de plantejar si qui és a dalt hauria de ser a baix o a l'inrevés. Potser només es tracta d'un punt de vista esbiaixat que jo no entenc com a diferent o com a equivocat però que realment ho és. Potser tot això i moltes altres maneres de ser i de mirar i de veure, sobretot. Potser...
Gènesi 1:27. Un flotant amb Eva i l'altre terrenal. I lluny de Londres, de la seva Església i de la seva capitalitat. Roma. La Capella Sixtina. Michelangelo, 1515. “Adamo, dal corpo definito con notevole perizia anatomica, poggia il braccio sul ginocchio piegato, in un perfetto effetto di risveglio: solleva lentamente il corpo e alza il dito ancora incerto verso quello assolutamente fermo di Dio.”
