-
La imatge 'Bromurdim"
Museus de Reus
Els Museu de Reus exposa aquest mes de juny Bromurdim, obra de Xavier Mollá i Francesc Biosca. Es tracta d'una imatge que va ser premiada en la 10a Mostra estatal de fotografia d’any 1998. La proposta, s'ha explicat des del web de l'equipament, "ens acosta a una procediment fotogràfic molt curiós", l'emulsió d'argent líquida. La peça forma part del fons del Centre de la imatge del Mas Iglésias (CIMIR).
La fotografia està positivada damunt d'un suport de fil de cotó, entramat a manera d'ordit sobre un vestidor de vareta de ferro. Bromurdim ve de la gelatina de clorbromur dels papers fotogràfics i l’ordit o, com es diu col·loquialment a la Vall d’Albaida en el món tèxtil, Ordim.
Mollà assenyala que "d'ençà que vaig començar en fotografia, ha estat una constant en el meu què fer la investigació en processos antics i alternatius de la fotografia; de fet, la primera pràctica d’experimentació química que vaig fer quan tenia 15 anys va ser una emulsió fotogràfica. Entre les dècades dels 80 i 90, els fotògrafs de laboratori vam tenir la sort que molts d’aquests productes estigueren comercialitzats, com ara l’emulsió química, la qual cosa m’estalviava molta feina, i em permetia investigar l’aplicació de les emulsions fotogràfiques sobre diversos suports; teles, fusta, plàstics, o cristall, amb resultats molt interessants".
L’any 1997, el Museu Salvador Vilaseca de Reus va dedicar una exposició a Mollà en què es van poder veure treballs amb aquestes tècniques. Aquest estava vinculat llavors al grup artístic Zona Franca, format per tres artistes de diferents disciplines. Un era Biosca, el treball del qual girava al voltant del tapís i de l’escultura. Va ser llavors que Mollà li va proposar que preparés diversos suports metàl·lics i teixits sols amb l’ordit (fils verticals del tapís).
Un cop va tenir els suports, Mollà va triar el cos humà femení com a motiu per fer tot el treball de fotografia i escultura. I, finalment, va procedir a emulsionar-los i processar-los tot creant Bromurdim amb diverses peces de diferents mesures.
Es tractava, doncs, d’una emulsió líquida al clorbromur d’argent, és a dir, el mateix material fotosensible que s’aplica als papers fotogràfics, tot i que el procés de revelatge és un mica més complicat a causa de la gran absorció dels fils d’ordit i del fet de ser una peça tridimensional.
La fotografia està positivada damunt d'un suport de fil de cotó, entramat a manera d'ordit sobre un vestidor de vareta de ferro. Bromurdim ve de la gelatina de clorbromur dels papers fotogràfics i l’ordit o, com es diu col·loquialment a la Vall d’Albaida en el món tèxtil, Ordim.
Mollà assenyala que "d'ençà que vaig començar en fotografia, ha estat una constant en el meu què fer la investigació en processos antics i alternatius de la fotografia; de fet, la primera pràctica d’experimentació química que vaig fer quan tenia 15 anys va ser una emulsió fotogràfica. Entre les dècades dels 80 i 90, els fotògrafs de laboratori vam tenir la sort que molts d’aquests productes estigueren comercialitzats, com ara l’emulsió química, la qual cosa m’estalviava molta feina, i em permetia investigar l’aplicació de les emulsions fotogràfiques sobre diversos suports; teles, fusta, plàstics, o cristall, amb resultats molt interessants".
L’any 1997, el Museu Salvador Vilaseca de Reus va dedicar una exposició a Mollà en què es van poder veure treballs amb aquestes tècniques. Aquest estava vinculat llavors al grup artístic Zona Franca, format per tres artistes de diferents disciplines. Un era Biosca, el treball del qual girava al voltant del tapís i de l’escultura. Va ser llavors que Mollà li va proposar que preparés diversos suports metàl·lics i teixits sols amb l’ordit (fils verticals del tapís).
Un cop va tenir els suports, Mollà va triar el cos humà femení com a motiu per fer tot el treball de fotografia i escultura. I, finalment, va procedir a emulsionar-los i processar-los tot creant Bromurdim amb diverses peces de diferents mesures.
Es tractava, doncs, d’una emulsió líquida al clorbromur d’argent, és a dir, el mateix material fotosensible que s’aplica als papers fotogràfics, tot i que el procés de revelatge és un mica més complicat a causa de la gran absorció dels fils d’ordit i del fet de ser una peça tridimensional.
Etiquetes:
