-
Navais, Pérez i Filella, a la presentació del llibre d'aquest últim, el passat dijous
Isabel Martínez
Immersos en les conseqüències de la pandèmia sobre el món cultural i abstrets en (l’altra banda dramàtic) aquí i ara, resulta un element de reflexió valuós recórrer amb perspectiva la trajectòria de la cultura a casa nostra en els temps recents. Una possibilitat que facilita enormement l’aplec de les col·laboracions d’opinió de l’exregidor i expresident del Centre de Lectura de Reus, Xavier Filella, durant el període 2009-2017, inicialment recollides a Reusdigital.cat cada mes al llarg d’aquests anys.
Editat, ara, com a número 151 de les Edicions del Centre de Lectura, el llibre Reus: apunts culturals d’actualitat (2009-2017) té també l’al·licient de comptar, en paraules del seu autor, Joan Navais, amb un “pròleg-manifest” (Cultura o barbàrie!) que disecciona les causes del per què la cultura a Reus ha entrat en cert declivi els darrers anys. Crisi econòmica del 2008, la petita ruptura de l’oasi reusenc el 2011, les retallades de la Generalitat o, fins i tot, la fotocràcia banal practicada tant per agents culturals com per responsables polítics... han estat alguns dels motius apuntats per l’autor del pròleg.
La presentació del llibre s’ha realitzat, aquest passat dijous al vespre, al Centre de Lectura de Reus. “És un manual de la història cultural i social de la nostra ciutat i del nostre territori”, l’ha definit Navais durant una presentació en la qual també ha destacat que sigui un “llibre útil” per conèixer els temps recents i “crític” que s’ha de llegir entre línies. Amb una intervenció contundent, Navais ha plantejat també els reptes (engrescament dels joves, afrontar els canvis de sociabilitat, la pandèmia i superar la banalitat que s’amaga rere el reusenquisme carrincló…) per avançar en la resolució d’un context que veu “amb realisme”i sense necessitat d’edulcorar.
D’aquesta forma, el lector podrà consultar en aquesta recopilació de més d’un centenar d’articles la gènesi d’equipaments com la biblioteca pública Xavier Amorós o el nou Arxiu Comarcal i Municipal per parlar únicament d’espais encara en marxa. Així mateix, els articles permeten també interpretar els recorreguts dels extints Centre d’Art Cal Massó o el CAER, per citar-ne d’altres que han passat a millor vida.
Precisament aquesta qualitat de fer memòria ha estat una de les virtuts que el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, n’ha destacat. “Fa la gènesi d’institucions algunes de les quals perduren i d’altres no” ha dit fent èmfasi en què el CAER va arribar a tenir “un conveni estable amb la Generalitat de Catalunya”. Escriptura, art, teatre, la sempre suggerent biblioteca del Centre de Lectura amb els seus tresors... les planes del llibre de Filella són un compedi de la seva visió de la cultura dels darrers anys a la ciutat que ha viscut i protagonitzat des d’una “doble trinxera” en paraules de Navais.
És a dir, des del seu treball a l’àmbit públic en la gestió cultural com des del vessant privat amb responsabilitats diferents. “El 2011 vam haver de fer un pas endavant”, ha recordat Filella qui ha desglossat els principals impulsos (Escola de Lletres, informatització de la biblioteca, nova biblioteca digital, etcètera) que es van tirar endavant en aquesta etapa, una de les més convulses dels temps recents.
“Hi ha una mica de tot”, ha resumit Filella, qui cita en les planes del llibre a nostrades personalitats culturals com Xavier Amorós, Rosa Magrané o Ramon Amigó, entre d’altres, alhora que esmenta brillants personalitats forànies com Núria Espert, Bigas Luna, Rosa Novell, Rafael Moneo, Joan Margarit... o “persones entranyables”, com Pitus Borras, de l’AMCA, o Jaume Joan Magriñà, també hi apareixen en un recopilatori essencial que facilitaran la feina dels “historiadors futurs” en opinió de Navais. I és que com s’ha dit reiteradament al llarg de la presentació, “la cultura és la gent”.
Editat, ara, com a número 151 de les Edicions del Centre de Lectura, el llibre Reus: apunts culturals d’actualitat (2009-2017) té també l’al·licient de comptar, en paraules del seu autor, Joan Navais, amb un “pròleg-manifest” (Cultura o barbàrie!) que disecciona les causes del per què la cultura a Reus ha entrat en cert declivi els darrers anys. Crisi econòmica del 2008, la petita ruptura de l’oasi reusenc el 2011, les retallades de la Generalitat o, fins i tot, la fotocràcia banal practicada tant per agents culturals com per responsables polítics... han estat alguns dels motius apuntats per l’autor del pròleg.
La presentació del llibre s’ha realitzat, aquest passat dijous al vespre, al Centre de Lectura de Reus. “És un manual de la història cultural i social de la nostra ciutat i del nostre territori”, l’ha definit Navais durant una presentació en la qual també ha destacat que sigui un “llibre útil” per conèixer els temps recents i “crític” que s’ha de llegir entre línies. Amb una intervenció contundent, Navais ha plantejat també els reptes (engrescament dels joves, afrontar els canvis de sociabilitat, la pandèmia i superar la banalitat que s’amaga rere el reusenquisme carrincló…) per avançar en la resolució d’un context que veu “amb realisme”i sense necessitat d’edulcorar.
D’aquesta forma, el lector podrà consultar en aquesta recopilació de més d’un centenar d’articles la gènesi d’equipaments com la biblioteca pública Xavier Amorós o el nou Arxiu Comarcal i Municipal per parlar únicament d’espais encara en marxa. Així mateix, els articles permeten també interpretar els recorreguts dels extints Centre d’Art Cal Massó o el CAER, per citar-ne d’altres que han passat a millor vida.
Precisament aquesta qualitat de fer memòria ha estat una de les virtuts que el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, n’ha destacat. “Fa la gènesi d’institucions algunes de les quals perduren i d’altres no” ha dit fent èmfasi en què el CAER va arribar a tenir “un conveni estable amb la Generalitat de Catalunya”. Escriptura, art, teatre, la sempre suggerent biblioteca del Centre de Lectura amb els seus tresors... les planes del llibre de Filella són un compedi de la seva visió de la cultura dels darrers anys a la ciutat que ha viscut i protagonitzat des d’una “doble trinxera” en paraules de Navais.
És a dir, des del seu treball a l’àmbit públic en la gestió cultural com des del vessant privat amb responsabilitats diferents. “El 2011 vam haver de fer un pas endavant”, ha recordat Filella qui ha desglossat els principals impulsos (Escola de Lletres, informatització de la biblioteca, nova biblioteca digital, etcètera) que es van tirar endavant en aquesta etapa, una de les més convulses dels temps recents.
“Hi ha una mica de tot”, ha resumit Filella, qui cita en les planes del llibre a nostrades personalitats culturals com Xavier Amorós, Rosa Magrané o Ramon Amigó, entre d’altres, alhora que esmenta brillants personalitats forànies com Núria Espert, Bigas Luna, Rosa Novell, Rafael Moneo, Joan Margarit... o “persones entranyables”, com Pitus Borras, de l’AMCA, o Jaume Joan Magriñà, també hi apareixen en un recopilatori essencial que facilitaran la feina dels “historiadors futurs” en opinió de Navais. I és que com s’ha dit reiteradament al llarg de la presentació, “la cultura és la gent”.
