-
Una fotografia de Santiago Montobbio
Cedida
Santiago Montobbio (Barcelona 1966) és un poeta que va publicar per primera vegada l'any 1988 a Revista de Occidente i va editar el primer llibre, Hospital de inocentes, un any més tard. Després de quasi 20 anys sense publicar va reprendre el fil amb la tetralogia formada per La poesía es un fondo de agua marina, Los soles por las noches esparcidos, Hasta el final camina el canto i Sobre el cielo imposible, una intensa suite de quasi mil poemes.
I, és clar, per a un poeta de la seva condició, la seva habilitat i la seva capacitat, la pandèmia no podia ser de cap manera un fet aliè i així, després de l'impecable Poesía en Roma, arriba ara De infinito amor, publicat, com tots els anteriors a la col·lecció El Bardo de Poesía.
Situat entre el 14 de març i el 30 d'abril del 2020, és un recorregut pels primers dies de la pandèmia i, fidel a la seva manera de fer, Santiago Montobbio converteix els seus poemes en una barreja subtil i intencionada de crònica, de fotografia detallada i de dietari emocionat i emocionant. La seva sorprenent capacitat, demostrada en aquesta ocasió concreta escrivint més de 600 poemes en un mes i mig, es posa de manifest en la sèrie de sentiments i de detalls que van apareixent al llarg de la lectura.
El pis del carrer de Pau Claris on viu amb la seva mare i les finestres que donen al carrer i que li serveixen de talaia, de far i de punt d'observació, ja sigui per anar descobrint els canvis en la vida exterior o per projectar-hi les transformacions interiors, son alguns dels fils conductors d'aquest llibre que, com els anteriors és quasi una novel·la. Una estructura sòlida que ressegueix els passos del poeta, les vivències, els pensaments, els anhels i els desitjos, les reflexions, les lectures, les passions i, en definitiva, tot allò que configura la seva arquitectura vital van lligant els diferents capítols d'una narrativa temporal que enganxa de manera doble, per la seva bellesa formal i per tot allò que explica.
I res millor per recomanar la lectura d'aquest llibre intens i captivador que les pròpies paraules del poeta: "Qué deseo y sensación de vida. Responden a ellos los poemas. Por eso aún los escribo. Día tres día."
I, és clar, per a un poeta de la seva condició, la seva habilitat i la seva capacitat, la pandèmia no podia ser de cap manera un fet aliè i així, després de l'impecable Poesía en Roma, arriba ara De infinito amor, publicat, com tots els anteriors a la col·lecció El Bardo de Poesía.
Situat entre el 14 de març i el 30 d'abril del 2020, és un recorregut pels primers dies de la pandèmia i, fidel a la seva manera de fer, Santiago Montobbio converteix els seus poemes en una barreja subtil i intencionada de crònica, de fotografia detallada i de dietari emocionat i emocionant. La seva sorprenent capacitat, demostrada en aquesta ocasió concreta escrivint més de 600 poemes en un mes i mig, es posa de manifest en la sèrie de sentiments i de detalls que van apareixent al llarg de la lectura.
El pis del carrer de Pau Claris on viu amb la seva mare i les finestres que donen al carrer i que li serveixen de talaia, de far i de punt d'observació, ja sigui per anar descobrint els canvis en la vida exterior o per projectar-hi les transformacions interiors, son alguns dels fils conductors d'aquest llibre que, com els anteriors és quasi una novel·la. Una estructura sòlida que ressegueix els passos del poeta, les vivències, els pensaments, els anhels i els desitjos, les reflexions, les lectures, les passions i, en definitiva, tot allò que configura la seva arquitectura vital van lligant els diferents capítols d'una narrativa temporal que enganxa de manera doble, per la seva bellesa formal i per tot allò que explica.
I res millor per recomanar la lectura d'aquest llibre intens i captivador que les pròpies paraules del poeta: "Qué deseo y sensación de vida. Responden a ellos los poemas. Por eso aún los escribo. Día tres día."
Etiquetes:
