-
El poeta Yorgos Seferis
Cedida
Hi ha editorials que, afortunadament, encara dediquen una part de la seva programació a publicar obres que són absolutament necessàries per a la nostra base cultural encara que, probablement no arribin mai a convertir-se en un èxit comercial de primera, tot i que com que en matèria de llibres no hi ha res escrit, sempre es pot esperar que salti la llebre en un moment donat i es produeixi una sorpresa inesperada.
Aquest seria el cas de Tres puntos amb la publicació de Seferis íntegro, l'edició de l'obra poètica del premi Nobel Yorgos Seferis amb la traducció i estudi previ de Miguel Castillo Didier.
Seferis va néixer l'any 1900 a Esmirna, una ciutat que actualment forma part de Turquia, fins que als 14 anys es trasllada a Atenes on viu quatre anys més fins que marxa a París per estudiar Dret a la Sorbona. Entra al servei diplomàtic fins que l'ocupació turca l'obliga a optar per un exili que el porta a Egipte, Albània, Itàlia Sudàfrica, Anglaterra o Síria fins que es retira l'any 1962 i torna Etenes. Un any més tard rep el Premi Nobel de Literatura.
La vida de Seferis queda recollida en els seus diaris, escrits des del 1925 i publicats després de la seva mort sota el títol de Dies. Allí es pot veure la seva indignació enfront l'actuació de molts polítics i el desànim que li produïa el fet de veure determinades actituds contràries al seu tarannà íntegre i sensible. Això el va portar a cercar el refugi de la poesia, publicant Strofi, el seu primer llibre, l'any 1931 i on utilitzaria per primera vegada el pseudònim Yorgos Seferis en lloc del seu, Georgios Seferiadis.
La poesia de Seferis, profundament arrelada en les essències gregues, mostra, d'entrada, una constant que va guiar la seva vida, trobar-se sempre a la meitat del camí entre dues destinacions. Va néixer grec en una ciutat que va esdevenir turca i va viure sempre a cavall de la pàtria i l'estranger. Això, que va començar sent quasi una casualitat, es va acabar convertint en un destí i viure lluny de Grècia es va transformar en un motor de vida interior i el va portar a lligar-se encara més a la seva terra i a recuperar la llengua vernàcula, la demotikí, i a no escriure en la llengua literària grega.
En un aspecte més formal també es va negar a refugiar-se en el camí fàcil de la mitologia ordenada i va optar per la mitologia de la vida ordinària i va emprendre un camí vital i literari que sembla reflectir com ningú, les mateixes essències de la cultura grega, el viatge de tornada, el d'Ulisses en la seva odissea vital, tornar tot ser plenament conscient que aquesta tornada serà sempre una ruta impossible, que no permetrà mai recuperar allò que s'hi va deixar, però que, tot i això, cal emprendre el viatge i fer-ho potser amb la idea que una pàtria no és mai el lloc d'on s'ha sortit sinó el lloc on es torna.
Així doncs la poesia de Seferis és la casa, la vida, la terra abandonada i mai oblidada, el dolor per la pàtria desapareguda i, sobretot, un sentiment perenne i incurable de melangia absoluta, posat de manifest quasi en cada vers, en cada paraula, en cada sentiment.
Cal felicitar a Tres puntos per aquesta meravellosa oportunitat de descobrir o de recuperar l'obra de Seferis i de fer-ho, a més, en companyia d'un extens, precís i documentat estudi de Miguel Castillo Didier, un prestigiós hel·lenista, director del Centro de Estudios Griegos, Bizantinos y Neohelénicos de la Universidad de Chile que va publicar la casa mare, Tajamar, l'any 2016 i que ara veu la llum a casa nostra.
Aquest seria el cas de Tres puntos amb la publicació de Seferis íntegro, l'edició de l'obra poètica del premi Nobel Yorgos Seferis amb la traducció i estudi previ de Miguel Castillo Didier.
Seferis va néixer l'any 1900 a Esmirna, una ciutat que actualment forma part de Turquia, fins que als 14 anys es trasllada a Atenes on viu quatre anys més fins que marxa a París per estudiar Dret a la Sorbona. Entra al servei diplomàtic fins que l'ocupació turca l'obliga a optar per un exili que el porta a Egipte, Albània, Itàlia Sudàfrica, Anglaterra o Síria fins que es retira l'any 1962 i torna Etenes. Un any més tard rep el Premi Nobel de Literatura.
La vida de Seferis queda recollida en els seus diaris, escrits des del 1925 i publicats després de la seva mort sota el títol de Dies. Allí es pot veure la seva indignació enfront l'actuació de molts polítics i el desànim que li produïa el fet de veure determinades actituds contràries al seu tarannà íntegre i sensible. Això el va portar a cercar el refugi de la poesia, publicant Strofi, el seu primer llibre, l'any 1931 i on utilitzaria per primera vegada el pseudònim Yorgos Seferis en lloc del seu, Georgios Seferiadis.
La poesia de Seferis, profundament arrelada en les essències gregues, mostra, d'entrada, una constant que va guiar la seva vida, trobar-se sempre a la meitat del camí entre dues destinacions. Va néixer grec en una ciutat que va esdevenir turca i va viure sempre a cavall de la pàtria i l'estranger. Això, que va començar sent quasi una casualitat, es va acabar convertint en un destí i viure lluny de Grècia es va transformar en un motor de vida interior i el va portar a lligar-se encara més a la seva terra i a recuperar la llengua vernàcula, la demotikí, i a no escriure en la llengua literària grega.
En un aspecte més formal també es va negar a refugiar-se en el camí fàcil de la mitologia ordenada i va optar per la mitologia de la vida ordinària i va emprendre un camí vital i literari que sembla reflectir com ningú, les mateixes essències de la cultura grega, el viatge de tornada, el d'Ulisses en la seva odissea vital, tornar tot ser plenament conscient que aquesta tornada serà sempre una ruta impossible, que no permetrà mai recuperar allò que s'hi va deixar, però que, tot i això, cal emprendre el viatge i fer-ho potser amb la idea que una pàtria no és mai el lloc d'on s'ha sortit sinó el lloc on es torna.
Així doncs la poesia de Seferis és la casa, la vida, la terra abandonada i mai oblidada, el dolor per la pàtria desapareguda i, sobretot, un sentiment perenne i incurable de melangia absoluta, posat de manifest quasi en cada vers, en cada paraula, en cada sentiment.
Cal felicitar a Tres puntos per aquesta meravellosa oportunitat de descobrir o de recuperar l'obra de Seferis i de fer-ho, a més, en companyia d'un extens, precís i documentat estudi de Miguel Castillo Didier, un prestigiós hel·lenista, director del Centro de Estudios Griegos, Bizantinos y Neohelénicos de la Universidad de Chile que va publicar la casa mare, Tajamar, l'any 2016 i que ara veu la llum a casa nostra.
