-
Javier Peña
Cedida
Javier Peña va néixer a A Coruña l'any 1979. Va estudiar Ciències de la Informació , va treballar al diari As i l'any 2010 va entrar a treballar al gabinet de la Conselleria de Cultura de la Xunta des d'on va redactar milers de discursos per a consellers del govern. L'any 2019 Blackie Books va publicar la seva primera novel·la Infelices amb un gran èxit. Ara, després de deixar la feina i de dedicar-se a escriure i a treballs relacionats amb la creació, acaba d'editar la seva segona novel·la, Agnes.
Es tracta d'una novel·la que atrapa i que es belluga per uns territoris íntims, amb molts secrets, amb infinits punts foscos que can anar lligant a mica que avança la història. L'Agnes, una jove periodista es acomiadada durant un sopar d'empresa. La condició per poder tornar és que aconsegueixi la biografia de Luis Foret, un exitós i misteriós escriptor de qui ningú coneix la identitat. A mida que es va posant a la feina, tot via email, va veient que la vida de l'autor és una acumulació de fets estranys on sempre hi ha una dona que, per una raó o altra, en surt malparada. Cap d'elles ho va poder preveure excepte l'Agnes que, a mida que avança en la seva tasca, va aconseguint, unir bona part de les peces.
Peña, d'entrada, aprofita aquest laberint que ha tramat per posar de manifest un fet menys èpic i novel·lesc, que hi ha molts homes que s'aprofiten del treball i de l'esforç de les dones per progressar social i laboralment. Per sota d'això, i com a fil conductor de la trama, hi ha una obsessió, la història d'una obsessió per arribar al final que, en certa manera també podria ser una mirada crítica a la seva feina anterior. En principi, l'Agnes es creu tot el que li explica Forest sense verificar-ho, sense contrastar-ho, un mal que pateix una gran part del periodisme contemporani. I fins que no es comença a qüestionar la veracitat de les històries no comença a albirar un punt de llum.
El joc de l'escriptor fantasma tampoc no és un fet aliè a al realitat. Amb el boom dels escriptors mediàtics, han proliferat els negres literaris, els escriptors fantasmes que treballen i cobren a canvi de veure el seu treball publicat amb la signatura del famós de torn.
En aquest sentit, la publicació i l'èxit que va aconseguint Agnes, també tindria lligams amb una autora d'èxit que també es va mantenir en l'anonimat durant tota la seva vida, Elena Ferrante, tot i que la casualitat ha volgut que coincidís en el temps amb Carmen Mola, la misteriosa autora que va perdre el seu anonimat gràcies al milió d'euros del Planeta i que va resultar ser el treball conjunt de tres guionistes.
Sigui com sigui, Agnes és una estructura perfectament ben lligada, una edificació que va pujant pis a pis amb el ritme precís que Peña marca en cada pàgina, en cada paràgraf. El joc que s'estableix entre els dos protagonistes fa que la novel·la vagi desvetllant incògnites mantenint sempre aquell punt d'inquietud, de misteri, de necessitat d'anar més enllà i que en tot moment es conservi un secret, un punt fosc que provoca en el lector la necessitat de seguir, d'arribar al final que, tot s'ha de dir, provoca sorpresa i emoció lectora.
Javier Peña realitza una magnífica dissecció de la ment dels seus personatges i els fa treballar en universos plens de subtileses, d'eufemismes i, qui sap, potser també d'enganys i de mentides més o menys dissimulades que mantenen una interacció constant amb el lector. Una novel·la amb risc, sorpresa i emoció.
Es tracta d'una novel·la que atrapa i que es belluga per uns territoris íntims, amb molts secrets, amb infinits punts foscos que can anar lligant a mica que avança la història. L'Agnes, una jove periodista es acomiadada durant un sopar d'empresa. La condició per poder tornar és que aconsegueixi la biografia de Luis Foret, un exitós i misteriós escriptor de qui ningú coneix la identitat. A mida que es va posant a la feina, tot via email, va veient que la vida de l'autor és una acumulació de fets estranys on sempre hi ha una dona que, per una raó o altra, en surt malparada. Cap d'elles ho va poder preveure excepte l'Agnes que, a mida que avança en la seva tasca, va aconseguint, unir bona part de les peces.
Peña, d'entrada, aprofita aquest laberint que ha tramat per posar de manifest un fet menys èpic i novel·lesc, que hi ha molts homes que s'aprofiten del treball i de l'esforç de les dones per progressar social i laboralment. Per sota d'això, i com a fil conductor de la trama, hi ha una obsessió, la història d'una obsessió per arribar al final que, en certa manera també podria ser una mirada crítica a la seva feina anterior. En principi, l'Agnes es creu tot el que li explica Forest sense verificar-ho, sense contrastar-ho, un mal que pateix una gran part del periodisme contemporani. I fins que no es comença a qüestionar la veracitat de les històries no comença a albirar un punt de llum.
El joc de l'escriptor fantasma tampoc no és un fet aliè a al realitat. Amb el boom dels escriptors mediàtics, han proliferat els negres literaris, els escriptors fantasmes que treballen i cobren a canvi de veure el seu treball publicat amb la signatura del famós de torn.
En aquest sentit, la publicació i l'èxit que va aconseguint Agnes, també tindria lligams amb una autora d'èxit que també es va mantenir en l'anonimat durant tota la seva vida, Elena Ferrante, tot i que la casualitat ha volgut que coincidís en el temps amb Carmen Mola, la misteriosa autora que va perdre el seu anonimat gràcies al milió d'euros del Planeta i que va resultar ser el treball conjunt de tres guionistes.
Sigui com sigui, Agnes és una estructura perfectament ben lligada, una edificació que va pujant pis a pis amb el ritme precís que Peña marca en cada pàgina, en cada paràgraf. El joc que s'estableix entre els dos protagonistes fa que la novel·la vagi desvetllant incògnites mantenint sempre aquell punt d'inquietud, de misteri, de necessitat d'anar més enllà i que en tot moment es conservi un secret, un punt fosc que provoca en el lector la necessitat de seguir, d'arribar al final que, tot s'ha de dir, provoca sorpresa i emoció lectora.
Javier Peña realitza una magnífica dissecció de la ment dels seus personatges i els fa treballar en universos plens de subtileses, d'eufemismes i, qui sap, potser també d'enganys i de mentides més o menys dissimulades que mantenen una interacció constant amb el lector. Una novel·la amb risc, sorpresa i emoció.
Etiquetes:
