Mig segle de terror

Segur que la gent que va viure els anys setanta amb plenitud, associa el terror amb una imatge, la de l'actriu Linda Blair donant vida a la Regan, amb el cap girat, vomitant bilis verda i renegant a tort i a dret davant un astorat, espantat però ferm pare Damien Karras.  "L'exorcista", de William Friedkin, estrenada com a pel·lícula l'any 73 amb gran èxit arreu del món és, encara avui, una fita inoblidable del terror cinematogràfic, un terror mostrat a pantalla gran i amb una insòlita capacitat d'arribar d'una manera o altre, amb més o menys impacte a tota mena de públics. I, a més d'una gran pel·lícula, també va tenir un altre mèrit qie no sempre es dona, ser una fantàstica i sòlida adaptació de la novel·la que William Peter Blatty havia publicat l'any 1971 i que s'havia convertit en una autèntica bomba internacional.

Val la pena tenir en compte que quan Blatty va publicar el llibre amb prou feines existia el concepte de best seller entès amb aquesta concepció global que impera avui arreu i per suposat, el terror que anys més tard conrearien amb èxit autors com Stephen King no era encara d'abast generalitzat, la qual cosa vol dir que el mèrit de Blatty  amb la seva novel·la va ser doble ja que, a més d'un èxit insòlit de vendes, va aconseguir una ambientació absolutament esborronadora tot agafant un tema de base real i convertint-lo en una història fosca i terrorífica com cap fins aleshores i com ben poques ho han d'aconseguit després. 

Amb el pas del anys, pel·lícula i llibre són clàssics irrenunciables, memòria viva i ara, quan es compleixen els 50 anys de la seva primera edició, una jove, arriscada i interessant editorial catalana, Obscura, vol retre el seu personalíssim homenatge al llibre i a l'autor, publicant aquesta peça mestra per primera vegada en català gràcies a la traducció d'Eduard Sepúlveda i prenent com a base The exorcist: 40th Anniversary Edition que Harper va publicar quan es van complir els 40 anys. 

Pel que fa a l'exterior, Obscura ha aconseguit un objecte de gran bellesa. Tapa dura, una edició molt cuidada, una magnífica portada de David Rendo i, en definitiva un d'aquells llibres destinats a conservar-se, a lluir en una biblioteca. I si ens centrem en l'interior, Sepúlveda ha agafat com a base el treball que William Peter Blatty va abordar fa deu anys. Ell confessa que sempre s'ha penedit de no haver fet un nou esborrany de la història i que quan se li va plantejar la possibilitat d'abordar l'edició dels quaranta anys es va sentir feliç. Per primera vegada tenia la oportunitat de fer una nova versió aportant tot el que havia aprés al llarg del temps. 

El resultat final és un nou personatge que apareix en una nova escena de sis pàgines, diàlegs refets, alguns canvis que, segons ell fan que el final sigui molt més clar i, sobretot, una revisió general que fa que el ritme encara sigui més perfecte i més tens. 

I sí, és cert, quasi mai es té la possibilitat de millorar una obra d'art rodona i rotunda però en aquest cas, gràcies a la conjunció de diferents factors, s'ha aconseguit i, tornant a la idea inicial dels records, diria que és una lectura absolutament recomanable per a tots aquells que ens van veure marcats per la primera versió i també per a tots els que la puguin descobrir per primera vegada. I si bé és cert que després de cinquanta anys de pel·lícules, llibres i sèries de terror l'impacte que pot deixar en un lector nou no serà ni molt menys el mateix, no crec que s'hi pugui passar amb indiferència. 

Cal doncs, donar gràcies a Obscura per aquest regal i a Blatty per, segons les seves paraules "la versió per la qual m'agradaria que em recordessin".