-
Joan Perucho
L'any 2020, un any no precisament destinat a ser recordat en positiu, es va celebrar l'Any Perucho, el centenari del naixement de l'escriptor barceloní, un any atípic, trencat i ple d'ensurts i de cancel·lacions.
Sigui com sigui un dels records sòlids que quedarà d'aquest any és un llibre, 'Joan Perucho i les edicions pop. L'aventura de Tàber', de Julià Guillamon que ha editat Biblioteques de Barcelona, un llibre documentat i bell, cosa que no sempre passa, i que, a més, fa justícia per fi a la gran incursió que va fer Perucho posant-se el barret d'editor.
Enmig d'un temps de realisme històric i social i d'antifranquisme bel·ligerant, els interessos del Joan anaven més per la gastronomia, els vampirs, l'erotisme, el còmic i, en definitiva, un seguit de temes que el van convertir ben aviat en una rara avis, més encara que aquella 'Avutarda Gèminis' que piulava per les seves històries.
Els fulletons de quiosc i el cinema fantàstic van ser una part important de la seva formació adolescent i també l'eix que va inspirar la seva empremta posterior a Tàber, una editorial creada l'any 1967 per Francesc Porcel i Frederic Clarà que amb la seva acció va agafar un rumb absolutament trencador. Perucho va ser sempre com un nen gran i aquesta condició, que no estava en absolut renyida amb la genialitat, ans al contrari, va fer que s'hi aboqués en cos i ànima, aconseguint uns resultats absolutament brillants que, per desgràcia van arribar massa aviat per poder ser apreciats, valorats i reconeguts per aquella Espanya gris i gens donada a les modernitats.
El primer encert, el que entrava pels ulls, va ser el fixatge del dissenyador Joan Pedragosa, un geni brillant, creador del FAD, format a l'estranger i amb una ment pop absolutament privilegiada i àgil que va tenir cura del disseny i de moltes de les portades de Tàber que avui, mig segle després, segueixen sent un prodigi i mantenen una concepció absolutament moderna i trencadora.
L'ull de Perucho i la màgia de Pedragosa van donar forma a llibres insòlits com ‘Diccionario infernal’, de Collin de Plancy, ‘Dick Turpin’, d'Ainsworth, amb pròleg de Baltasar Porcel; ‘Drácula’, de Bran Stoker; ‘Las criatures del espejo’, de Sheridan Le Fanu; ‘La cultura y el mundo visual’, de Joan Perucho (amb una portada que podia parlar de tu a tu als grans del popart americà); ‘La sonrisa de Eros’, també de Perucho o ‘Viaje a Oriente’, de Joan Teixidor.
Tàber es va obrir a nous temes com la gastronomia, els vins, els plaers de la vida i a veus com les de Lorenzo Gomis, Terenci Moix, Jordi Sarsanedas, Alvaro Cunqueiro o Néstor Luján, bastint un catàleg eclèctic, singular i trencador que mostrava una sensibilitat especial en territoris gens conreats per la literatura de casa nostra.
El llibre també parla d'un altre aspecte fonamental, la censura. Perucho volia publicar en castellà el còmic Barbarela, de J.C. Forest, que era un fenomen editorial a França, però una heroïna femenina que feia l'amor amb robots, que protagonitzava contactes lèsbics i que vivia aventures amorals i gens edificants segons la mentalitat franquista, va fer que els senyors del retolador vermell s'ha agafessin amb ganes i prohibissin l'edició d'aquest i de molts altres títols que, de ben segur, haurien fet que Tàber fos, a més d'una aventura cultural singular, un veritable èxit comercial.
Així les coses, l'experiment editorial es va tancar i va deixar Joan Perucho amb una gran sensació de fracàs. De fet va estar 10 anys sense escriure, ben poques vegades en parlava i no va ser precisament un tema habitual dels seus articles.
Ara, vull creure que el seu fantasma, bondadós, sorneguer i un punt histriònic, deu estar content de veure com aquest 'Joan Perucho i les edicions pop. L'aventura de Tàber', de Julià Guillamon editat per Biblioteques de Barcelona acaba fent justícia a una de les aventures editorial més singulars i trencadores del segle XX a casa nostra.
