El món íntim de Bigas Luna

M'agradaria dedicar un record al llibre que va publicar la doctora en Història de l'Art Raquel Medina de Vargas a Ediciones Invisibles dedicat a la memòria d'un des personatges més singulars i internacionals de la nostra cultura que, tot i néixer a Barcelona, va escollir el Camp de Tarragona com a territori creatiu. El otro Bigas Luna. La seducción de lo tangible, és una aproximació vital i passional a les concepcions artístiques del director i a tota la seva feina creativa més enllà del cinema, una tasca que va practicar durant tota al seva vida però que al llarg dels últims anys de a seva vida, de fet des que es va instal·lar a Virgili i va descobrir la pau de la terra, duia a terme amb rigor i assiduïtat.

De fet Josep Joan Bigas Luna (Barcelona 1946) va arribar al cine provinent d'universos creatius paral·lels com el disseny, l'art, la fotografia, mons que, d'una manera o alra, no va abandonar mai mentre va ser un director d'èxit i que cada vegada, a mida que anava trobant una pau interior, van anar agafant més protagonisme. Raquel Medina s'hi va acostar amb una mirada oberta i va anar disseccionant d'una manera més professional aquesta faceta íntima i menys coneguda del director lligada a la creació artística.

De fet el mateix Bigas va dir que es considerava més un artista que un director de cine i al llarg dels últims temps va combinar amb molta més freqüència que abans l'art i el cinema amb exposicions com "Les cares de l'ànima", un seguit de dibuixos que ell feia amb assiduïtat, aprofitant branques, fulles i elements naturals que recollia mentre passejava pel camp.

Raquel Medina també va ser la comissaria d'una exposició itinerant que recollia el treball artístic de Bigas Luna i amb aquest llibre construeix un gran pont, una magnífica continuació entre una cosa i l'altra. D'entrada li serveix per desvetllra una part desconeguda i imprescindible del creador i també ofereix una visió global i necessària de la manera d'entendre l'art i la vida de Bigas Luna.

De fet, l'art de Bigas va molt lligat a la seva concepció de la vida, a les relacions humanes i , sobretot, a l'ofici de mirar. Té molt a veure amb la terra, amb les seves obsessions, amb el sexe, amb la carnalitat, amb la sensualitat, amb els objectes fetitxe i amb un llenguatge molt personal i molt carregat de sensacions i d'emocions. Els pits femenins, la llet, els conys, el menjar, el beure, però també les plantes, la relació directa amb la natura, el paper del pas del temps i una espiritualitat molt íntima, elements que construeixen un univers on ell es trobava còmode, feliç, amb la possibilitat de dur a terme les seves idees d'una manera ràpida i directa, lluny de la complicació que representa aixecar una pel·lícula.

Aquesta immediatesa li concedia una gran llibertat, una capacitat insòlita per deixar-se anar, per anar construint un llenguatge ric i propi, ple de simbologies i de sinceritat oberta. I el llibre ens regala precisament això, el plaer intens que sentia Bigas Luna quan s'enfrontava a l'art, una cosa que feia purament per plaer, per sentir-se viu i lliure. I nosaltres, llegint-lo de nou potser també serem una mica més lliures i feliços.