-
Una imatge de l'autor Jordi Gamero
Cedida
Amb un any de retard, un fet ben insòlit en la història de l’olimpisme, i sense públic a causa de la pandèmia, un altre fet encara més rar, arrenquen el Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Desastres i incerteses a banda, és un moment meravellós per recuperar una novel·la que ja s’havia publicat en castellà i que l’any 2019 es va editar en català, Tòquio al cor, de Jordi Gamero, editada per JoLlibre/Santillana.
Un nen, el Joan, a qui li agrada córrer i que no té cap por d’afrontar distàncies de les considerades dures. Comença a guanyar proves i quan té 14 anys veu com el COI rebutja la candidatura de Madrid i concedeix els treballs d’organització a Tòquio.
D’aquella primera decepció sorgeix una idea, competir en la marató olímpica. Gràcies al seu currículum i als bons oficis del seu preparador personal, aconsegueix entrar al CAR de Sant Cugat, el centre on s’entrenen els atletes d’elit i, a partir d’allí comença una peripècia vital que no està a l’abast de qualsevol i que barreja l’eforç per arribar al màxims d eles possibilitats físiques amb les vivències personals.
Vida i esport d’alta competició es creuen i donen peu a conflictes, a situacions que es belluguen sempre pels límits, que no fan altra cosa que ajudar a donar forma al caràcter, a la personalitat dels protagonistes. Al llarg de quaranta-tres capítols, els quaranta-tres quilòmetres i els 195 metres que marquen una marató, Jordi Gamero demostra el seu ofici i és capaç de transmetre tot aquest cúmul de sensacions amb una habilitat i una precisió dignes d’enveja.
La por al fracàs, la necessitat de superació, el vertigen d’afrontar reptes nous i desconeguts, el descobriment de la lectura i de l’escriptura com a font de gaudi i d’evasió, les relacions personals i, òbviament l’amor, són les línies mestres d’aquesta novel·la que Gamero mou i combina a la perfecció, aconseguint un tot emocionant que posa en valor el fet d’anar sempre endavant, passi el que passi i trobis els obstacles que trobis.
El Jordi, com si fos un atleta disposat a afrontar la marató, també traça la seva pròpia estratègia, el seu full de ruta personal i aborda la novel·la amb precisió i emoció, dues qualitats que fan que sigui capaç de captivar i de fascinar a gent que no és precisament amant de l’esport. I, és clar una oportunitat única i irrepetible que no tindreu mai més a la vida, la possibilitat de llegir Tòquio al cor mentre es celebren els Jocs Olímpics de Tòquio.
Un nen, el Joan, a qui li agrada córrer i que no té cap por d’afrontar distàncies de les considerades dures. Comença a guanyar proves i quan té 14 anys veu com el COI rebutja la candidatura de Madrid i concedeix els treballs d’organització a Tòquio.
D’aquella primera decepció sorgeix una idea, competir en la marató olímpica. Gràcies al seu currículum i als bons oficis del seu preparador personal, aconsegueix entrar al CAR de Sant Cugat, el centre on s’entrenen els atletes d’elit i, a partir d’allí comença una peripècia vital que no està a l’abast de qualsevol i que barreja l’eforç per arribar al màxims d eles possibilitats físiques amb les vivències personals.
Vida i esport d’alta competició es creuen i donen peu a conflictes, a situacions que es belluguen sempre pels límits, que no fan altra cosa que ajudar a donar forma al caràcter, a la personalitat dels protagonistes. Al llarg de quaranta-tres capítols, els quaranta-tres quilòmetres i els 195 metres que marquen una marató, Jordi Gamero demostra el seu ofici i és capaç de transmetre tot aquest cúmul de sensacions amb una habilitat i una precisió dignes d’enveja.
La por al fracàs, la necessitat de superació, el vertigen d’afrontar reptes nous i desconeguts, el descobriment de la lectura i de l’escriptura com a font de gaudi i d’evasió, les relacions personals i, òbviament l’amor, són les línies mestres d’aquesta novel·la que Gamero mou i combina a la perfecció, aconseguint un tot emocionant que posa en valor el fet d’anar sempre endavant, passi el que passi i trobis els obstacles que trobis.
El Jordi, com si fos un atleta disposat a afrontar la marató, també traça la seva pròpia estratègia, el seu full de ruta personal i aborda la novel·la amb precisió i emoció, dues qualitats que fan que sigui capaç de captivar i de fascinar a gent que no és precisament amant de l’esport. I, és clar una oportunitat única i irrepetible que no tindreu mai més a la vida, la possibilitat de llegir Tòquio al cor mentre es celebren els Jocs Olímpics de Tòquio.
Detall de la portada del llibre de Gamero Foto: Cedida
Etiquetes:
