El pas endavant de Guillem Gisbert sense desprendre's del passat

Guillem Gisbert (Barcelona, 1981) actuarà aquest pròxim dissabte al Festival Garbinada Pop de Falset. A la capital del Priorat, Gisbert presentarà les cançons de 'Balla la Masurca!', el primer àlbum de la seva nova etapa en solitari, en el qual continua demostrant la seva bona imaginació i la gran capacitat que té de compondre música i escriure lletres. En aquesta entrevista amb Reusdigital.cat, el compositor reflexiona sobre el pas endavant que ha fet sense renunciar a Manel, a més del procés de creació del disc, entre altres temes.

Deixant la banda la separació de Manel, a què respon aquesta etapa en solitari?

He fet el disc perquè em venia de gust fer-lo, perquè m'agrada escriure cançons en el moment en què ens hem adonat que amb Manel convenia aturar-nos una mica. Vaig pensar que cadascú havia de triar la seva opció personal de com omplir els dies i com guanyar-se la vida a partir de llavors, i jo vaig veure que escriure cançons i compondre música era una cosa que em venia de gust. La meva manera natural de fer-ho era fer un disc, perquè no soc productor, no em puc dedicar a coses d'indústria, i, per tant, havia de fer el disc i començar el procés en solitari.

Considera que aquesta nova etapa li permet obrir-se molt més i deixar entreveure aspectes més personals?

No, tota aquesta cosa del més personal és una mena de clixé que està molt instaurat quan algú fa un disc en solitari en relació amb un grup. Però per a mi, Manel és un projecte molt personal, meu i dels altres tres. Hi ha moltes coses tan meves com dels altres tres, no vull dir que sigui més meu que dels altres, però no penso que aquest projecte sigui més personal que el que ho va ser Manel. És un projecte que són cançons que he fet col·laborant amb altra gent. Aquesta cosa més d'obrir-se té a veure sobretot en una qüestió de dia a dia, de conèixer gent en un sentit de vida personal i no tant pas d'obra.

És una de les impressions que em transmet la portada del disc. Vostè al centre i enmig d'una munió de gent, amb una mirada fixa i reflexiva.

Una imatge no crec que sigui explicable. Tu veus la imatge i et suggereix una sèrie d'emocions. En qualsevol cas, em va a fer gràcia la idea que fos una fotografia real, no és una imatge d'una sessió; és un dia de festa en què hi havia un fotògraf i em va a fer aquesta fotografia, i em va a fer gràcia aquesta cosa d'estar sol, en mitjana multitud, que s'ho està passant bé i no està molt connectat amb el moment. Al moment de la imatge, jo no estic gaudint excessivament, sinó que estic, suposo, en un punt de marxar, però aquesta sensació de solitud en mig la multitud és la que fa gràcia.

Hi ha una línia de continuïtat entre els seus últims àlbums amb Manel i aquest  primer àlbum seu?

Hi ha una part de Manel que soc jo i aquesta part està en el disc i, per tant, la mateixa persona que escriu algunes cançons que estan al disc de 'Per la bona gent', que és l'últim que hem fet amb Manel el 2019, és la mateixa persona que escriu cançons i, sobretot, també la persona que les canta, que marca molt el to de les cançons.

Centrem-nos en les lletres. En l'etapa de Manel i en l'actual, és evident la gran habilitat que té a l'hora d'escriure-les. Són importants per vostè en les cançons?

Quan et poses a escriure cançons no saps quina mena d'autor seràs, sinó que simplement t'hi poses i comences a barallar-te amb aquesta estructura, que és la cançó pop, que en pocs minuts ha de transmetre una emoció; moltes vegades serà en versos rimats, amb una melodia que s'anirà repetint en les estrofes i que canviarà a la tornada. Un cop tens aquest format més o menys clar, tu després t'hi poses i no saps, insisteixo, quina mena d'autor seràs, i per alguna cosa que no te la sé dir. A mi em va resultar que el tipus d'autor que era és el que utilitza molt aquestes estructures narratives, potser d'una manera que no és tan habitual en les cançons.

Evidentment, hi ha alguns músics que jo he escoltat molt, que són molt narratius, que acostumen a ser cançons amb estrofes que es van repetint fins que feien una història, que és una cosa com una tradició de cançó moral que Bob Dylan utilitzava, i tots aquells que l'han seguit. És una tradició, una manera d'entendre el que és una cançó i suposo que aquí em ve una mica la part narrativa.

Si no m'equivoco, en la seva peça "Estudiantina" dura bastant menys que altres peces que té costum de compondre. Quina és la causa?

Quan comences les cançons no saps exactament l'extensió que hauran de tenir, i està bé que elles mateixes et vagin estirant cap a la llargada que tindran. Llavors, a vegades, se m'allarguen fins a set minuts, i, en canvi, a la cançó "Estudiantina", quan la vaig fer vaig veure que podia ser més curta.

Veu com un mèrit més que hi hagi cançons de set minuts que triomfin?

Hi ha molts músics que escolto com Nick Cage, Bob Dylan o Leonard Cohen que tenen cançons llarguíssimes. No les vaig a buscar, quan comences una cançó i en el cas de "Les aventures del general Lluna", que és una cançó llarga, és molt narrativa, i que la mateixa sensació de desbordament que ha de donar la cançó, la sensació que tot és possible dins d'aquell univers on es mou la cançó, demana que sigui llarga, perquè ha d'anar acumulant per generar aquesta mena d'univers que genera la cançó. En tres estrofes, la cançó perdria personalitat. 

En canvi, a "Estudiantina" fent unes quantes rimes ja generem una emoció. Es tracta de pensar com vols generar l'emoció i quina és la direcció i el format adequat. És un mèrit que hi ha quan necessites captar l'atenció durant molta estona. Jo vaig provant i  intento que les paraules, una darrere l'altra, generin plaer a l'orella perquè l'oient continuï escoltant.

Actuarà el cap de setmana a Falset. L'última actuació que va tenir a Falset és de 2017 amb Manel, organitzat precisament per aquest mitjà. Espero que guardi un bon record?

Tinc record de l'Espaldamaceta, que va pujar a l'escenari. Som amics de fa molts anys i va pujar a fer una cançó amb nosaltres i vam passar el dia amb ells. Tinc un molt bon record d'aquell concert, espero que aquest del dissabte també vagi molt bé.

En aquesta ocasió, l'acompanyarà a l'escenari algú en especial al concert de Falset?

Estic girant amb els tres músics i en principi tenim aquest format que crec que funciona molt i que no necessita ningú més.

Tornarà en actiu Manel?

En cap moment hem dit que no anéssim a tornar, vull dir que la resposta ja està feta d'aquesta pregunta. La qüestió és quan i això sí que no t'ho sé dir, perquè ara tot just cada un de nosaltres està posat amb les seves coses i, per tant, no ho sé. No és una cosa que estigui damunt de la taula ara mateix.