Elisabet Casanovas: ''La tendresa' aborda la recerca de l'amor'

Descoberta per al gran públic per la seva participaciò a la cèlebre sèrie 'Merlí', de 'TV3', la jove actriu Elisabet Casanovas (Barcelona, 1994) aterra aquest divendres al vespre al Fortuny amb el muntatge teatral 'La tendresa'. Joan Lluís Bozzo ha adaptat a la nostra llengua després l'èxit d'Alfredo Sanzol a la capital de l'estat, tot inspirant-se en les comèdies de Shakespeare. Embolics, la lluita de sexe i els amors no correspostos són els ingredients d'un dels títols més destacats de la temporada. "L'obra aborda la recerca de l'amor", assenyala la intèrpret en una entrevista amb Reusdigital.cat. 

Què hi va trobar, al text de 'La tendresa'?

D'això en fa temps, perquè ja hem deixat enrere tot el procés productiu i hem començat les funcions. Sí que recordo, però, sentir-me atreta pel fet que un autor contemporani com Sanzol hagi estat capaç d'invocar l'essència de Shakespeare. És el que més em va cridar l'atenció. 

Creu que 'La tendresa' fa una lectura feminista de la guerra de sexes?

No pas explícita. La lluita feminista hi ha de ser, ha de present i constant. Ara bé, crec que en tot cas 'La tendresa' proposa la reconciliació entre els dos sexes. Anant més enllà, crec que l'obra aborda la recerca de l'amor de qualsevol tipus, també a través de la relació dels pares amb els fills. El fet de protegir els fills del dolor també hi és present. El text és una oda a l'amor. 

Tots necessitem amor. 

Això mateix. I permetre's estimar, i enamorar-se. Sanzol diu, de fet, que la tendresa és l'expressió de l'amor. 

Hi ha, però, qui vol protegir-se de l'amor.

I tant. De fet, 'La tendresa' comença amb una mare que, per tot el que ha viscut abans, vol protegir les filles dels desenganys amorosos. Hi ha una pressió patriarcal que no vol suportar més, i per això se les endú a una illa sense homes. El que passa, però, és que les filles s'enamoren, i contra això no s'hi pot fer res. 

L'obra ha tingut una acollida molt bona. 

Vam fer tres mesos al Poliorama a Barcelona, i ara ja som de gira, sí. 

Quina creieu que ha estat la clau de l'èxit? 

Sabíem que a Madrid havia anat molt bé, i n'estem molt contents, de la rebuda del públic. Ara bé, no sé quina és la clau de l'èxit de 'La tendresa'. El que sí que sé és que ser al costat de l'Alfredo (Sanzol) és un plaer perquè tot ho fa fàcil, perquè deixa espai per jugar, i també per equivocar-te, i a provar coses. Que el text sigui seu i se'l conegui tan bé, a banda, ens ha fet sentir molt còmodes en tot moment. 

S'ha destacat la presència de la Marta Pérez, a l'escenari. 

L'admiro moltíssim a tots els nivells, i treballar amb ella ha estat un gran aprenenatge. Té un caràcter i una manera de fer que es contagia. I com ho dic d'ella, ho dic de tot el repartiment. La nostra és una feina que fem en un grup, i de tot se'n poden treure bones experiències. 

Fa teatre, televisió i curtmetratges. 

Són llenguatges diferents i, per tant, no són fàcils de comparar. El teatre té unes coses; l'audiovisual, unes altres. Després de tot, el que de debò importa és allò que expliques, la història que vulguis transmestre. Si hi creus i t'agrada, ja tens el més important. 

Quins plans té?

Som en plena gira de 'La tendresa' i de cara l'any que ve tinc un projecte per al TNC amb el Sergi Belbel. Ja hi he treballat un parell de cops i em fa molta il·lusió tornar-hi, perquè el considero un mestre. 

Deu estar tipa que li preguntin per 'Merlí'.

(Riu). Sí, ha estat una magnífica escola, però sóc en un altre moment de la meva trajectòria.