Dijous, 26 de Novembre de 2020

Gaudiu de la cultura amb les recomanacions de Reusdigital.cat

20 de Novembre de 2020, per Redacció
  • Detall de la portada del disc 'Steve Mcqueen', de Prefab Sprout, la recomanació de Marià Arbonès per al cap de setmana

    Cedida

Com ja és habitual, cada cap de setmana us proposem diverses opcions culturals per gaudir del vostre temps lliure, a Reusdigital.cat. Parlem de música, cinema i literatura, entre altres, per compartir amb vosaltres el que ens agrada i creiem que pot ser del vostre interès. En aquesta ocasió, destaquem un film de sèrie B, un disc essencials dels 80 i l'aproximació a una poderosa figura femenina de l'Edat Mitjana. 

Marc Busquets recomana la pel·lícula 'La rebelión de las máquinas'

"Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit". Podria ser aquesta la traducció més o menys lliure del que l'escriptor Stephen King va dir al tràiler de la pel·lícula 'La rebelión de las máquinas' (1986), única incursió del cèlebre autor a la direcció cinematogràfica. Qui sap si tip que molts altres adaptessin (no sempre amb encert) les seves històries de terror, va tirar pel dret i va signar un delirant exercici a mig camí entre la ciència ficció i la comèdia. Per simple i absurd, l'argument és una delícia. La cua d'un estel allibera una substància que, quan s'acosta a la terra, fa que les màquines prenguin vida i decideixin assassinar tot humà que els surti al pas. 

Sèrie B en estat pur, i amb la banda sonora dels australians AC/ DC com a cirereta del pastís, 'La rebelión de las máquinas' no és ni de bon tros una gran pel·lícula, però de ben segur que aconseguirà que us distregueu si us la preneu amb la mateixa actitud que el seu director. I és quan s'és al ball, s'ha de ballar. 

'La rebelión de las máquinas' és al catàleg de 'Prime'. 

 

‘Steve McQueen’ de Prefab Sprout: un dels vinils que vaig comprar a Disc Servei

El disc ‘Steve McQueen’, de Prefab Sprout, és un dels molts que vaig adquirir a la botiga Disc Servei, de l'Albert Gairal, recentment traspassat. Bona part de la meva discoteca de vinils prové del seu recordat establiment de la plaça de Catalunya. Avui tinc un breu record per a l'Albert i també us recomano aquest esplèndid disc.

‘Steve McQueen’ (1985) és el segon àlbum de Prefab Sprout, un grup creat el 1978 a Durham (Regne Unit) i liderat per Paddy McAloon, un talentós compositor de gran sensibilitat i molts recursos musicals. La resta de la formació es componia per l'altre germà McAloon, Martin; l'encarregada dels cors, Wendy Smith, i el bateria, Neil Conti. Als Estats Units, el disc va haver de canviar el nom per ‘Two Wheels Good’ a causa d'una amenaça de demanda dels hereus de l'actor. La portada de l'àlbum és una referència a la passió de McQueen per les motos i la pel·lícula ‘La gran evasió'.

La música de Prefab Sprout s'ha qualificat de "pop perfecte", i no és cap bajanada perquè les cançons de ‘Steve McQueen’, i les d'altres discos seus, posen de manifest l'obsessió de Paddy McAlloon per aconseguir la perfecció en les lletres i les melodies. Ell defineix la seva música com "prosa musical". Escolteu-ne tres exemples: ‘Faron Young’, ‘Appetite’ i ‘Bonny’, tres belleses que formen part d'un àlbum que es distingeix també per la producció de Thomas Dolby. Les cançons es caracteritzen per melodies delicades i ben lligades per arranjaments en els quals l'electrònica es troba en un segon pla. ‘Bonny’, en concret, va ser composta per Paddy McAlolon el 1977 mentre estudiava a la Universitat de Newcastle i treballava en una benzinera. En la cançó s'imagina la mort del seu pare malalt.

A més de ‘Steve McQueen’, la trajectòria de Prefab Sprout és plena de discos excel·lents, tant en la seva primera etapa, la daurada, dels anys vuitanta i noranta, com en la segona, més personalitzada per Paddy McAloon. Les dues etapes estan separades per un període d'inactivitat a causa de diverses malalties del compositor i cantant anglès.

(Marià Arbonès)

Isabel Martínez recomana l'aproximació a la reina Elionor d'Aquitània

A través d’una novel·la amb tints de thriller, el darrer premi Planeta (‘Aquitània’ d’Eva Garcia Sáenz de Urturi) aborda de forma ficcionada la biografia de la reina Elionor d’Aquitània (1124-1204), una de les dones més excepcionals i poderoses de la història de l’Edat Mitjana. Més que recomanar aquesta novel·la destinada al gran públic, aquesta novetat editorial ens pot suggerir documentar-se a través de la lectura o el cinema sobre una dona que va ser reina de França i, posteriorment, d’Anglaterra i que va ser de les poques que va visitar Terra Santa durant la segona Croada.

Per als amants de les biografies històriques una bona lectura pot ser l’obra de la medievalista Régine Pernoud sobre la reina que va ser també mare del mític Ricard Cor de Lleó. D’altra banda, es pot recuperar també un clàssic de la pantalla com ‘El lleó a l’hivern’ (1968), una pel·lícula de format teatral amb grans actors com Peter O’Toole, Katharine Hepburn i Anthony Hopkins en la seva primera aparició al cinema.

Si es té poc temps de lectura i interès en el personatge, la revista 'Sàpiens' té una col·laboració accessible d’Oriol Junqueras sobre la reina de dos grans regnes d’aquella època.

descarga_0.jpg

 

Alba Cartanyà proposa 'Worlds or Ursula K. Le Guin' (2018)

Aquest documental és una invitació a conèixer amb profunditat una de les millors escriptores de ciència-ficció, la nord-americana Ursula K. Le Guin. A través de les seves pròpies paraules, i les d'algunes expertes i experts, es recorren algunes obres com 'La mà esquerra de la foscor' (1969), 'Els desposseïts' (1974) o el relat 'Els que se'n van d'Omelas' (1973). L'autora explica les dificultats amb què va topar perquè aquest gènere literari era considerat "de segona" i reflexiona sobre la construcció del nostre món i les infinites possibilitats existents de com podria ser.

Després de la seva llarga trajectòria, K. Le Guin era considerada per a molts mitjans com l'escriptora americana viva més important, més enllà de la fantasia i de la ciència-ficció. Va morir el gener de 2018. Les seves obres desprenen també el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, així com l'encís pel sistema anarquista, tal com ella mateixa comenta en aquest documental dirigit per Arwen Curry.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics