Joies en paper, els llibres del Centre de Lectura de Reus

Immersos en l’actual cultura de les pantalles, es fa difícil pensar en una època en què el simple accés a la lectura era un mitjà de progrés en la vida de les persones. Una idea que, com és conegut, va ser la llavor del més que centenari Centre de Lectura de Reus, fundat el 1859. D’aquesta manera, la biblioteca del Centre de Lectura constitueix el veritable cor de l’entitat que ja supera el segle i mig de vida i que presumeix de ser la més important patrimonialment de tot Catalunya. Tot i aquest fet objectiu, la transformació de la societat fa necessari, periòdicament, recordar la vàlua del seu fons i els elements excepcionals que en guarda, alguns d’ells recentment restaurats com la ‘Pratica mercantiuol’ de Joan Ventallol, el primer llibre que conserven imprès en català provinent de Lió.

En base a aquesta filosofia, fins al proper 15 de juny es podrà visitar a la sala Fortuny de l’entitat l’exposició ‘Cultura i progrés. Els tresors de la biblioteca’ que ha estat comissariada per l’historiador Joan Navais. “La biblioteca del Centre de Lectura és un repàs a la història d’aquests 150 anys d’història de Catalunya”, ha assenyalat, aquest dijous al matí, Navais qui ha remarcat, també, una interpretació contemporània dels fons bibliogràfics de l’entitat. “Avui en dia estem vivint uns temps foscos amb les veus que reivindiquen antivalors o antiprincipis”, ha assenyalat com a mostra de la vàlua d’uns llibres que reivindicaven la cultura i que, principalment, van arribar al Centre de Lectura mitjançant deixes i donacions fins a conformar un fons de més de 150.000 publicacions.

Aquest és el cas dels exemplars exposats en la vitrina de les primeres impressions locals que han arribat a la biblioteca a través de donacions de particulars, com ara l’historiador i expresident de l’entitat, Pere Anguera, tal i com ha explicat la cap de la biblioteca, Montserrat de Anciola. “Un 80% del que es mostra aquí són donacions” ha comentat qui ha confirmat que, actualment, continua sent una pràctica habitual entre socis i no socis més enllà de les històriques realitzades per personalitats com Miquel Ventura i Eduard Toda.

Menys conegudes són les que realitza una família barcelonina, els Paricio, que des de fa més de mig segle han aportat un gran nombre de volums al catàleg de l’entitat en un compromís que s’ha extès durant diferents generacions. “Tant les grans com les petites fan que la biblioteca arribi on ha arribat, que creixi i que s’hagi convertit en aquesta biblioteca única nacional”, ha resumit Navais.

Peces excepcionals

Rodejats a les parets de la sala de les dedicatòries que intel·lectuals, escriptors i artistes van deixar en la seva visita al Centre al llarg dels anys, els visitants que s’apropin a la mostra podran contemplar diferents llibres excepcionals. Entre d’altres, Montserrat de Anciola ha destacat el registre número 1 de la biblioteca que és una obra donada per Joan Prim, un incunable de 1476 que té l’honor de ser el llibre més antic de la biblioteca o l’Atlante Veneto de 1695, una de les peces més preuades, així com una mostra molt àmplia d’edicions antigues impreses a la ciutat.

Certament, tresors del coneixement i de la seva època. “Donar a conèixer el fons tan important que tenim a la biblioteca i que moltes vegades no es coneix la importància que té” ha insistit Xavier Robert, membre de la direcció del Centre encarregat de la biblioteca, amb la voluntat que el coneixement d’aquestes joies sensibilitzi a nous mecenatges i a l’interès de totes les administracions en el seu manteniment.