-
Suck Electrònic Enciclopèdic en un concert
Recupero un cop més la Barcelona “underground” dels anys setanta del segle passat, una època caracteritzada per una sèrie de moviments ―la majoria vinculats de manera creativa― que va suposar una veritable revolució cultural en pràcticament totes les disciplines, especialment en la música, el còmic, la premsa alternativa, el teatre i la poesia.
En aquella Barcelona que bullia funcionava un grup musical anomenat Suck Electrònic Enciclopèdic, gairebé oblidat i que mereix que es tingui present. Aquest grup presentava singularitats que el distingia de l'escena laietana de llavors: la seva instrumentació marcada pels sintetitzadors Moog o els llegendaris audiogeneradors DIY, la inclusió de dues bateries, quatre teclats i la interpretació de textos d'autors com Gregory Corso, Ray Bradbury o Tristan Tzara.
A començaments dels anys setanta, l'amistat i l'afinitat en aficions artístiques entre Jordi Garcia i Manuel Rubiales van motivar la creació de Yeti, nom amb el qual va arrencar la trajectòria de Suck Electrònic Enciclopèdic. En unes “jam-sessions” s'hi va afegir Francesc Armengol. Van començar a interessar-se per la música electrònica, influïts sobretot per Klaus Schulze, Kim Fowley i Tangerine Dream. Això va fer que s'hi sumessin més músics, entre els quals Michel Huygen ―que després fundaria Neuronium― i Albert Giménez, un expert en els efectes de so amb les guitarres Framus i Fender Stratocaster i uns pedals que feien meravelles.
Després d'una primera actuació, el grup va patir canvis en la composició i també en el nom: van deixar el nom de Yeti i van passar a dir-se Suck Electrònic Enciclopèdic. Van fer evolucionar el projecte encara més cap a la música electrònica, avantposant-la a la psicodèlia, i, de nou, es van fer més canvis en el grup. De fet, més de 25 músics van arribar a formar-ne part.
Suck Electrònic Enciclopèdic va oferir actuacions memorables a Barcelona i a diverses ciutats de l'Estat i de França. Va acompanyar en més d'una ocasió Oriol Tramvia. Als anys vuitanta va gravar el seu únic àlbum, 'L'home reanimat' (Edigsa, 1982), ja prescindint de la paraula “Enciclopèdic” en el nom. El 1985 el grup es va separar per l'interès d'alguns músics de participar en nous projectes musicals, com Adictonia.
Bon cap de setmana.
