La maduresa de Xaviss

El cantautor reusenc Xavier Sànchez, més conegut com Xaviss, ha publicat recentment el seu últim àlbum, titulat '4' i editat per Picap. L'ex de Mai toquem junts el defineix com un treball "madur a nivell musical" i "íntim i proper". Amb la col·laboració habitual de l'escriptor Òscar Ramírez a l'hora d'escriure les lletres d'alguns dels seus temes, l'intèrpret perfila ara els detalls d'una gira de presentació que ha de començar al setembre i que l'ha de dur a la capital del Baix Camp. "Sempre fa il·lusió tornar a casa, i més ara que tenim una escena local molt potent", celebra.

L'optimisme per bandera

Haver publicat un quart disc en solitari ja és un èxit, per a Xaviss. "A les discogràfiques els costa molt apostar per la publicació d'àlbums perquè no se'n venen tants com anys enrere", lamenta. Amb tot, "jo he pogut anar fent i només per això ja em sento molt afortunat". Potser és per això que '4' està carregat de missatges optimistes i positius. "Sempre he intentat escriure cançons que convidin a lluitar i no rendir-se, però en aquest últim disc aquesta ha estat la constant, cert", revela. "Tots hem patit molt, aquests anys, però no hem de deixar de somiar", aconsella.

En aquest sentit, Xaviss destaca la cançó 'Si no rius, és un dia perdut'. "Si n'hagués d'escollir una de tot el disc seria aquesta. La trobo especial, d'aquelles que encoratgen", exposa. El primer senzill de '4', malgrat això, és 'Les dues cares de la vida'. El clip, estrenat no fa ni un mes, compta amb la presència d'una altra bona còmplice, la periodista Elisabet Carnicé. "La vaig conèixer fa un anys, en un lliurament de premis, i de seguida vam connectar", recorda. Aficionada al teatre i a la interpretació, "ella se'n surt molt millor que jo, davant la càmera". "El meu fort és la guitarra", fa broma el cantant.

Recupereu el clip de 'Les dues cares de la vida':

'4' inclou, a més, una remescla d'aquest tema, a càrrec de Mikel Vílchez. "Tenia curiositat per escoltar la meva veu amb una base ballable de fons", subratlla. El resultat l'ha satisfet, tot i que l'electrònica no és pas el seu estil de capçalera. "M'agrada molt el que el Mikel ha aconseguit, i de fet segueixo alguns discjòqueis, però jo sóc més de pop acústic", matisa. Els referents del reusenc, de fet, cal buscar-los en la música nord-americana. "John Mayer i Jackson Browne m'agraden molt, són dos dels meus grans referents", detalla. A banda, "grups com Lax'n'Busto sempre han estat importants per a mi", afegeix.

L'escena reusenca

El cantant segueix l'actualitat musical de la ciutat. "A l'època de Mai toquem junts no hi havia gaire activitat musical, a Reus, però per sort tot això ha canviat i ara tenim bons artistes", indica. Poc o molt ha compartit escenari i projectes amb els Fito Luri, Joan Masdéu, Ariel Santamaria i companyia, i festeja els seus èxits des de la distància. "Passo molt de temps a Mallorca, però ara amb les xarxes socials és molt més senzill estar al dia del que passa i de la creativitat musical de casa nostra", fa constar. La presència en plataformes com Youtube, Facebook, Twitter i similars és, "per sort, un gran aliat en el nostre dia a dia. Molta gent de qualsevol indret pot descobrir la teva música a Internet", diu.

Sigui aquesta actual, o més antiga. "Sí, clar. Les xarxes també han permès que molta gent hagi pogut redescobrir el que vam fer amb Mai toquem junts, als 90", apunta. Tot i mantenir el contacte amb els integrants del conjunt, Xaviss no veu en l'horitzó una reunificació del grup. "Això no vol dir, però, que una tarda decidim reunir-nos per tocar velles cançons", avança amb un somriure. Mentre s'ho pensa, '4' ja és el mercat i segueix el camí que va iniciar farà una dècada amb 'Un petit viatge'. No tan petit, doncs. Ni curt. "I que duri, que això és el que m'agrada", conclou.