El festival Accents com a exemple

En un territori amb poca consciència de ser territori com és el Camp de Tarragona, on tendim al fet que cadascú es miri el propi melic, bo és que valorem iniciatives com el Festival Accents, que, amb el temps, s’ha anat consolidant a còpia de teixir complicitats, buscar acords i treballar amb una mirada territorial àmplia. És un festival dedicat a la música d’autor, amb una programació per a aquesta tardor prou variada i interessant, tot i que això, ja se sap, depèn dels gustos de cadascú i també del factor generacional. Un festival que, a més, ha permès que tots plegats descobrim equipaments culturals de municipis que desconeixíem i que, en alguns casos, són autèntiques joies, i que aquests equipaments treballin en xarxa, cosa no sempre fàcil. 

M’expliquen que regidores de cultura de municipis del Baix Camp, més d’un any després de la constitució dels ajuntaments, s’han conegut en l’acte de presentació del festival. No es coneixien, cosa que vol dir que no hi ha coordinació entre els responsables de cultura municipals, que als ajuntaments cadascú va a la seva, quan, en canvi, el públic van d’un lloc a l’altre sense problemes. El públic és sempre sobirà, i és bo remarcar que el festival Accents neix de la iniciativa privada. Una altra mostra d’una realitat evident, com és el fet que la ciutadania sempre va per davant de les institucions públiques, molt lentes. Encara sembla que hi hagi més consciència ciutadana de què és el Camp de Tarragona que no pas institucional. El festival Accents és un exemple de realitat metropolitana, com també ho són, des d’una altra perspectiva, les conclusions que podem treure aquests dies analitzant el desgavell ferroviari generat pel tall de la via a Roda de Berà. 

Per vertebrar el territori ens calen grans institucions com la Universitat, serveis públics eficaços i coordinats com la Sanitat, infraestructures de transports potents com la que s’està dibuixant del tramvia, i també iniciatives com l’Accents. Si tot això combinat funciona, adquirirem més consciència de ser ciutadans del Camp de Tarragona, cosa que no nega res, perquè no cal que ningú perdi de vista el seu propi campanar per posar-se d’acord amb els veïns per poder viure millor tots plegats.