Paciència ferroviària

Hi ha qui diu que la virtut de la paciència és el que acosta més el cristianisme al budisme. El cristianisme considera la paciència una virtut cardinal (la temprança), i el budisme veu la paciència com una de les seves set glorioses virtuts (n’hi ha d’altres de coincidents, com la caritat). Està bé que tots plegats ens rearmem de paciència amb el que ens ve a sobre en relació amb els trens: Des de l’1 d’octubre, i durant cinc mesos si tot va bé (fins al 2 de març), no circularan trens entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, perquè han de fer obres. S’han contractat desenes d’autobusos per poder traslladar als usuaris i, d’aquesta manera, mantenir la connexió amb Barcelona. L’operatiu costarà gairebé 30 milions d’euros.

L’antítesi de la paciència és la ira. I en matèria de trens, ja fa temps que hi ha senyals que la paciència ciutadana s’esgota. El servei va tan malament que molta gent, per comptes d’aixecar barricades, ha deixat d’utilitzar-lo per una simple raó de falta de confiança. Per raons que no venen al cas, a mi em toca anar sovint a una de les estacions del Camp de Tarragona per recollir gent que ve de Barcelona. Ho he comptat: Dels deu últims cops, només en un el tren ha arribat puntual (si és que dos minuts després de l’hora oficial és ser puntual). La resta, de 20 minuts de retard en amunt. La paciència és la que et fa dir que a la tornada tant hi fa, que no ve d’un quart. Però la ira et ve a l’anada, quan arribes tard on havies d’anar, o perds hores de son per agafar un tren anterior per garantir arribar a l’hora, ja que se suposa que es va a Barcelona per obligació. I convé recordar que havíem viscut una època en la que els trens funcionaven.

Potser tots plegats ens hem de fer mirar per què no ens hem revoltat pels trens (o per què no ho fem pel preu de l’habitatge). El problema no són els mesos d’obres que ens tocarà patir. El problema és que les obres (baixador de Bellissens inclòs) arribin ara, tant tard, després d’anys d’un servei de mala qualitat. Potser ens hem passat de tanta paciència.

Siguem optimistes: Seran uns mesos d’obres, que ajudaran a dibuixar un mapa ferroviari i de transport públic que fa molt bona pinta, amb tramvia inclòs. Tramvia que, per cert, rep les crítiques i les al·legacions formals del gremi del transport per carretera, és a dir, dels autobusos que ingressaran en cinc mesos 30 milions d’euros per les obres del tren. A ells ja els va bé que els trens no funcionin. Als ciutadans, no tant. Amb aquest ritme, ves que no creixin les conversions al budisme, que em fa l’efecte que predica un nivell de paciència més elevat que el cristianisme...