Dijous, 28 de Març de 2024

Maria Rosa Molas: 'Recordo quan donàvem números per seure a la biblioteca del Centre de Lectura'

La bibliotecària responsable del fons antic de l’entitat es jubila després de 45 anys de feina

17 de Juliol de 2017, per Isabel Martínez
  • Maria Rosa Molas, a al Biblioteca del Centre de Lectura

    Isabel Martínez

Discreta i elegant, la bibliotecària Maria Rosa Molas és, a més, una sàvia que ha tingut “el luxe” –com ella ho defineix- de treballar durant 45 anys al Centre de Lectura. Fa molt poques setmanes que s’ha jubilat d’aquesta ocupació on ha vist passar per les magnífiques sales de la biblioteca a més d’una generació d’estudiants i estudiosos amb els quals ha compartit hores de silenci i treball. Retirada del dia a dia, Molas continuarà gaudint de la seva passió pels llibres, a partir del setembre, a través de la direcció del taller sobre enquadernació que realitza al Centre de Lectura des de fa uns anys.

Vostè comença a treballar el 1972, quines eren les seves companyes a la biblioteca i quines tasques realitzaven?

Vaig començar a treballar amb la Maria Martorell arran de la jubilació de la sra. Pujol i quan vaig tenir els fills van agafar a la Dolors Xatruc que ja hi havia estat feia molts anys. Quan ella va tenir els nens també ho va deixar temporalment.  Valia molt com la Maria Martorell i era de la vella escola: si plegava tard no passava res. Estàvem acostumades a treballar fins i tot els dies de Nadal i, per tant, va ser una peça important quan jo no hi era.  Després, cap al 1978, si no recordo malament, van contractar a la Teresa Buxó. Ella tenia la nena molt petiteta però la feina havia augmentat i necessitàvem una altra persona. El senyor Balañà em va encomanar el control i buidat de revistes perquè les altres bibliotecàries no tenien temps de fer-ho. Aleshores la feina estava una mica repartida, la Maria Martorell feia la sala, la sra. Xatruc m’ajudava a mi a la feina interna i si la feina a la sala augmentava en un moment determinat també sortia. Jo feia la feina interna de catalogació, control, cartes, compres, etc.

Només ha esmentat bibliotecàries. Han tingut en aquests anys algun company masculí?

Sí, l’Alfred Artiga que ara està treballant a la URV. Quan nosaltres estudiàvem no hi havia bibliotecaris però a les noves generacions sí i ara n’hi ha bastants. L’Alfred venia al principi de becari i sobretot els diumenges perquè la biblioteca també obria i hi havia molt moviment de préstec i de sala. També ens ajudava en èpoques puntuals. De becari també vam tenir uns estius el Miquel Centelles.

Com ha canviat la biblioteca en aquests anys?

Quan jo vaig entrar, treballàvem en el mateix despatx que he tingut fins ara. Aleshores,  les revistes estaven incloses dins dels armaris, no hi havia l’hemeroteca separada de la biblioteca. Un canvi important va ser separar-les dels llibres. Al principi, la primera hemeroteca va anar al final de l’actual biblioteca infantil. La vam anar pujant tota i vam catalogar revistes com ‘Árbol’, per exemple, que estava a la golfa. També vam ajuntar el que hi havia al primer soterrani (Diaris de Reus, Foments, Les Circumstàncies) i ho vam enquadernar perquè estava lligat i així es fa malbé. Això va estar molt bé perquè es va mirar de completar, si faltava algun número de les revistes. Després el Benet Oriol, que era el director de la biblioteca,  també es va cuidar de completar tots els fons de revistes locals (el Setmanari de Reus, la revista La Palma,...) i es van enquadernar.

Actualment, el nombre de volums de la biblioteca és de 260.000 aproximadament. Com ha viscut professionalment aquest increment de llibres?

En començar a treballar hi havia 28.000 volums i als primers anys 90 vam arribar als 100.000 volums. Tenint  en compte que  en aquella època tampoc érem tants bibliotecaris per catalogar, es va fer molta feina. En aquestes èpoques es va catalogar el que hi havia a la golfa, el fons Toda... amb les beques que pagava el senyor Pedrol Rius. La biblioteca va canviar, va agafar una inèrcia: de socis i de deixes

Què em diu al respecte del perfil de l’usuari, ha canviat en aquests anys?

Als meus inicis a la biblioteca hi havia un perfil d’estudiant però tampoc molts estudiants perquè Reus era més petit. Hi havia un perfil important de gent que treien llibres: d’història, de novel·la... es feien molts préstecs i després hi havia el lector de diari o de revista. A partir de 1975 i sobretot als anys 80 va ser espectacular. Recordo que donàvem números per seure i, fins i tot, hi havia llistats perquè no hi cabien. Deixaven els seus elements d’estudi a les taules perquè no els hi prenguessin el lloc.  Més tard amb les facultats ja hi havia una diversitat d’espais que suplia una mica el servei bibliotecari.

Les noves tecnologies també deuen haver representat un gran salt endavant...

Quan jo vaig entrar a aquí el catàleg estava ben fet però era un sistema sense metodologia. Posaven el més important i les bibliotecàries feien una fitxa amb una descripció ben feta però no amb un sistema controlat, diguéssim. Després ja vam començar amb el sistema Rubió que feia la descripció, després el sistema ISBD que segueix una normativa diferent per llibres antics, monografies, sèries... Era un sistema de descripció que estava molt bé. Clar, en el moment d’informatitzar la biblioteca això ja no s’utilitza i s’empra un sistema marc amb una codificació molt especial que ja et donava cada apartat i et donava un número al davant. Per exemple, el 100 és el número de l’autor i el 250 de l’edició, etc. Finalment, vam començar amb el programari VTLS i ara ja tenim el programa Unicorn. Vam començar a catalogar en el catàleg col·lectiu de les universitats catalanes i aleshores ho passàvem al nostre catàleg. Més enllà dels programaris i els sistemes, el que vull destacar és que el Centre de Lectura no s’ha quedat mai endarrerit sinó que hem estat al nivell dels canvis tecnològics i metodològics que hi hagut en les descripcions bibliogràfiques. Per part de les directives, sempre s’ha donat un interès especial en no quedar-se enrere, sense estalviar diners i formar part sobretot del Catàleg Col·lectiu Català.

Quina evolució ha tingut un camp com el de la biblioteca patrimonial en què el Centre de Lectura excel·leix?

Quan vaig començar a treballar només catalogava jo i feia tot el que entrava i si podia catalogava alguna cosa que quedava endarrerida dels anys anteriors.  Les  beques ens van permetre avançar molt. En aquell moment van entrar moltes biblioteques patrimonials i encara ho fan. Realment, el Centre de Lectura a banda de les compres i els canvis s’ha nodrit moltíssim de biblioteques patrimonials perquè la gent que ha tingut una biblioteca ha valorat el que fa el Centre que és conservar i tenir una cura especial amb tots aquests fons malgrat que estiguessin duplicats.  Amb les deixes hem completat molt els fons. Pràcticament tota la reserva forma part d’aquestes deixes.  Una de les més importants és la del Miquel Ventura que va donar tota la seva biblioteca on hi havia, per exemple,  14 incunables. Al respecte de la col·lecció local s’ha tingut una cura especial en comprar llibres, revistes o follets... i això ha permès completar-la molt. Totes les directives han tingut un ull especial en completar-la. 

Tot plegat, deu haver requerit un gran esforç per posar-ho al dia...

Els darrers anys m’he dedicat a la reconversió del fons de reserva que estava catalogat manualment gràcies a una beca del senyor Pedrol Rius però s’havia d’informatitzar. Reconvertir vol dir agafar les fitxes fetes a mà i entrar-les a l’ordinador. Ho he deixat tot catalogat, tot el fons de reserva que inclou incunables i llibres dels segles XVI, XVII i XVIII. Els pergamins, uns quants molt interessants, també han quedat molt controlats.  Potser no es coneix molt però una de les col·leccions importants del Centre són els goigs que tenim moltíssims. Hi va haver una deixa molt important del senyor Enric Prats i ara més a més s’està fent la fotografia que estava una mica dispersa. 

Actualment quina presència hi ha de socis a la biblioteca?

En el moment que hi ha una biblioteca pública, evidentment, el lector també es dispersa una mica. El que sí et puc dir és que aquests últims anys la biblioteca torna a estar molt plena a la tarda. Ha tornat a reviure una mica suposo perquè hi ha molt de silenci i aleshores aquí un s’hi troba molt bé.

El treball amb els llibres antics potser no és prou valorat pel públic no especialitzat. Se sent satisfeta?

Molt. Especialment d’aquesta part d’investigació, de control, de catalogació que he fet del fons antic perquè hi havia molts exemplars que estaven molt incomplerts. Als bibliotecaris d’abans ens era molt complicat identificar un document amb només 3 pàgines perquè els mitjans no eren els mateixos i ara tenim molts documents digitalitzats i consultables per Internet. La meva satisfacció és que tots els incomplets els he identificat. Això ha sigut una feina bonica perquè la tasca del dia a dia del llibre modern és més monòtona. En canvi, veure que has identificat un diccionari català-llatí del segle XVI que teníem la meitat o una part de les Constitucions catalanes del segle XVI que teníem una part i no ho sabíem és molt satisfactori. Marxava cap a casa com si m’hagués tocat la rifa. També és important destacar que en aquesta etapa s’ha fet una restauració de tots els incunables, una part pagada pel Centre de Lectura i una altra pagada amb la deixa de Maria Martorell.

Què sent quan gràcies a la seva feina ha ajudat a diferents estudis i treballs?

M’ha satisfet sempre poder ajudar a l’usuari. Pel carrer encara em diuen: “Em vas ajudar i vaig trobar això”. També m’ha agradat aprendre cada dia perquè quan em demanaven una cosa els preguntava que era i que m’ho expliquessin. Això també és una feina d’investigació de cara a l’usuari. El catàleg és immens, és àrid i difícil i a vegades jo sabia que dintre d’aquell llibre hi havia possibilitats de trobar una cosa que l’usuari em demanava. He après molt perquè un dia em demanaven de medecina, un altre de dret, al següent de matemàtiques... era molt diversa i amena la consulta de la sala.

El seu comiat de la biblioteca és parcial perquè continuarà duent a terme el taller d’enquadernació. Com s’ho pren?

Treballar aquí és un luxe perquè la biblioteca és preciosa. El silenci, la gent que ve, l’educació, la sensibilitat... Fins l’últim moment he estat treballant a gust com el primer dia.  Al respecte del taller d’enquadernació, l’any passat tenia un grup i aquest any tinc 2 i estic contenta. Els meus alumnes són magnífics però també és el meu enllaç amb l’entitat que no volia deixar perquè me l’estimo amb l’ànima de tants anys de treballar-hi. A més, és una feina molt agradable perquè et treu l’estrès.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

quim flores  18 de Juliol de 2017

Gràcies Rosa

Donar-te les gràcies pel teu ajut als que hem estudiat a la biblioteca durant anys i per la teva empremta!
Que tinguis una nova etapa a partir d'ara, plena d'èxits i alegries.

Biel Ferrer Puig  17 de Juliol de 2017

Moltes gràcies!

Moltes gràcies, Maria Rosa, per la teva generosa, rigorosa i excel·lent dedicació a la biblioteca del Centre de Lectura on tants de nosaltres en hi vam fer grans estudiant i aprenent amb la teva valuosa ajuda!