-
L'espectacle «Ferrater .G» és l'origen del disc que enregistra Gené, i per al qual impulsa una campanya de micromecenatge
Juan Miguel Morales
Fa uns dies que la cantautora Meritxell Gené (Lleida, 1986) ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per finançar un projecte musical dedicat al poeta reusenc Gabriel Ferrater. Aquest té el seu origen en l'espectacle Ferrater .G, que va estrenar a Sant Cugat del Vallès per cloure el Barnasants d'enguany i que ha presentat recentment a la Setmana del llibre en català, a Barcelona. Al novembre té prevista una actuació a Llorenç del Penedès, i no amaga la "il·lusió" que sentiria si el portés a la nostra ciutat.
- Com hi va arribar, a l'univers de Ferrater?
- Fa temps, que Ferrater em va seduir. I fa temps que volia cantar els seus versos, que em van atrapar de seguida que els vaig descobrir. De fet, en un disc anterior vaig recollir l'obra de diferents poetes dels Països Catalans, i la voluntat era incloure-hi Ferrater. Però si he de ser sincera, en aquell moment no vaig trobar la manera de musicar-lo. Almenys d'una manera fluida. I clar, em va quedar el repte pendent. Posar música a Ferrater no és un repte, per cert, fàcil. Adaptar Ferrater no és pas senzill.
- I doncs?
- Perquè és complex, i punyent, trencador i desobedient. Els seus versos i la seva actitud, tot ell, han estat sempre presents en la meva trajectòria. Hauria volgut musicar Ferrater abans, però no havia arribat el moment precís.
- I aquest quan es va produir?
- Quan des del festival Barnasants em van proposar l'aventura que suposa dedicar un espectacle a Ferrater, concretament per al 20 de maig (la data del seu naixement, enguany el centenari). Em vaig sentir molt afalagada, d'una banda; però també vaig sentir respecte, perquè parlem d'una figura molt important a la nostra cultura. Vaig acceptar de bon grat, i em vaig endinsar de nou en el món de Ferrater.
[blockquote]"... (Ferrater) és complex, i punyent, trencador i desobedient"[/blockquote]
- I què hi va trobar?
- Una part fosca de Ferrater que em va aclaparar i em va seduir.
- Descrigui aquesta part fosca.
- No ho dic pas en un sentit despectiu. Parlo més aviat del fet que em sembla un personatge fascinant i complex, del qual també m'ha agradat saber de les seves angoixes. La seva intimitat i les seves pors, doncs, me'l fan més proper. La gent que el va conèixer ha parlat sovint d'un seductor, d'un home amb una gran intel·ligència, però a mi m'han atret igualment les seves pors. I crec que el que en certa manera apaigava la seva por era la lectura.
- Quin va ser, el punt de partida de l'espectacle?
- Em vaig proposar, com a primer objectiu, que el públic que vingués s'impregnés del poeta. Com? Amb una escena sencera. I quan dic sencera, vull dir que havia de tenir de paraula, cant, i coreografia. Em vaig imaginar un parell de ballarins (Margherita Bergamo i Ricardo Salas), en un homenatge a la Teoria dels cossos. Quant a la part musical, el repte que em vaig plantejar va ser el de col·laborar amb músics amb els quals no hagués fet res, abans. Volia trobar un so nou, diferent del que es pugui associar a mi. Santi Careta i Pau Guillamet Guillamino es van engrescar, amb la proposta, i a més tampoc havien treballat plegats. Buscàvem un ambient interessant, i divertit. Una altra incorporació important va ser la de l'actriu Estel Solé.
- Que es va posar a la pell de Ferrater.
- Sí. Per tancar l'escena sencera a la qual m'he referit abans, i com que Ferrater era trencador, jo també vaig voler trencar, d'alguna manera, i d'aquí la fascinant idea que una dona com ella interpretés el poeta. Es va posar dins del personatge, vam recollir fragments dels textos de Ferrater amb el suport de Marina Porras, i entre totes ho vam fer tot. L'estrena, el 20 de maig, va ser emocionant. Era el dia del seu centenari, i per tot plegat va ser molt especial. Ara que parlo amb vostè, un periodista de Reus, he de dir que em faria molta il·lusió poder portar l'espectacle a la seva ciutat, la ciutat de Ferrater. Després de tot, se'n parla molt, de Reus, als versos del poeta.
- I com ha passat, de l'espectacle al disc?
- Després de l'espectacle tenia clar que volia donar continuïtat al projecte que havíem engegat, a tota la recerca i a tota la feina que havíem fet. No volia que tot plegat s'acabés després de l'estrena. Tenia clar que, com a mínim, volia enregistrar la música de l'espectacle en un estudi. Sí que és cert que de l'espectacle en tenim un document audiovisual, perquè es va realitzar i gravar, però volíem seguir endavant. Ja hem entrat a l'estudi, i el que volem és vestir de manera elegant els versos de Ferrater.
- El disc reflectirà la nova sonoritat que va cercar per a l'espectacle?
- En tot cas, encara és en construcció. Crec, però, que el disc ha de tenir un camí lliure tot i estar lligat a l'espectacle, i tot i que molt possiblement porti el mateix títol. Ara estem construint, i espero que creixi. Ja som a l'estudi perquè jo en tenia moltes ganes, i perquè si no t'hi llences, de vegades aquestes coses s'acaben eternitzant.
[blockquote]"No volia que el projecte s'acabés després de l'estrena de l'espectacle"[/blockquote]
- Vostè també el farà, aquest camí.
- Estem gravant sense cap ambició. L'objectiu, com he dit, és que tothom s'impregni de Gabriel Ferrater, parlar de la seva poesia i del seu art. Espero que les representacions a la Setmana del llibre en català de fa uns dies i la que tenim prevista al novembre, a Llorenç del Penedès, suposin una empenta per al projecte d'enregistrar el disc.
- I així arribem a la campanya de micromecenatge. Per què ha optat per aquesta modalitat de finançament?
- És una bona pregunta. Per respondre-la recupero un vers del Poema inacabat de Ferrater: "i és a ser lliure que em vull hàbil". Més m'estimo ser lliure, i fer les coses a la meva manera. Fins ara crec que m'ha anat prou bé, no he estat lligada a ningú, ni a cap contracte discogràfic. Altres cops ja he optat per campanyes de micromecenatge, perquè trobo que és una manera de fer una difusió directa d'un projecte. És també quelcom molt proper, perquè fa que la gent que creu en tu et faci costat. I això fa que em senti molt acompanyada; sento que la gent em segueix acompanyant.
- Com hi va arribar, a l'univers de Ferrater?
- Fa temps, que Ferrater em va seduir. I fa temps que volia cantar els seus versos, que em van atrapar de seguida que els vaig descobrir. De fet, en un disc anterior vaig recollir l'obra de diferents poetes dels Països Catalans, i la voluntat era incloure-hi Ferrater. Però si he de ser sincera, en aquell moment no vaig trobar la manera de musicar-lo. Almenys d'una manera fluida. I clar, em va quedar el repte pendent. Posar música a Ferrater no és un repte, per cert, fàcil. Adaptar Ferrater no és pas senzill.
- I doncs?
- Perquè és complex, i punyent, trencador i desobedient. Els seus versos i la seva actitud, tot ell, han estat sempre presents en la meva trajectòria. Hauria volgut musicar Ferrater abans, però no havia arribat el moment precís.
- I aquest quan es va produir?
- Quan des del festival Barnasants em van proposar l'aventura que suposa dedicar un espectacle a Ferrater, concretament per al 20 de maig (la data del seu naixement, enguany el centenari). Em vaig sentir molt afalagada, d'una banda; però també vaig sentir respecte, perquè parlem d'una figura molt important a la nostra cultura. Vaig acceptar de bon grat, i em vaig endinsar de nou en el món de Ferrater.
[blockquote]"... (Ferrater) és complex, i punyent, trencador i desobedient"[/blockquote]
- I què hi va trobar?
- Una part fosca de Ferrater que em va aclaparar i em va seduir.
- Descrigui aquesta part fosca.
- No ho dic pas en un sentit despectiu. Parlo més aviat del fet que em sembla un personatge fascinant i complex, del qual també m'ha agradat saber de les seves angoixes. La seva intimitat i les seves pors, doncs, me'l fan més proper. La gent que el va conèixer ha parlat sovint d'un seductor, d'un home amb una gran intel·ligència, però a mi m'han atret igualment les seves pors. I crec que el que en certa manera apaigava la seva por era la lectura.
Una imatge de la representació de l'espectacle Foto: Juan Miguel Morales
- Quin va ser, el punt de partida de l'espectacle?
- Em vaig proposar, com a primer objectiu, que el públic que vingués s'impregnés del poeta. Com? Amb una escena sencera. I quan dic sencera, vull dir que havia de tenir de paraula, cant, i coreografia. Em vaig imaginar un parell de ballarins (Margherita Bergamo i Ricardo Salas), en un homenatge a la Teoria dels cossos. Quant a la part musical, el repte que em vaig plantejar va ser el de col·laborar amb músics amb els quals no hagués fet res, abans. Volia trobar un so nou, diferent del que es pugui associar a mi. Santi Careta i Pau Guillamet Guillamino es van engrescar, amb la proposta, i a més tampoc havien treballat plegats. Buscàvem un ambient interessant, i divertit. Una altra incorporació important va ser la de l'actriu Estel Solé.
- Que es va posar a la pell de Ferrater.
- Sí. Per tancar l'escena sencera a la qual m'he referit abans, i com que Ferrater era trencador, jo també vaig voler trencar, d'alguna manera, i d'aquí la fascinant idea que una dona com ella interpretés el poeta. Es va posar dins del personatge, vam recollir fragments dels textos de Ferrater amb el suport de Marina Porras, i entre totes ho vam fer tot. L'estrena, el 20 de maig, va ser emocionant. Era el dia del seu centenari, i per tot plegat va ser molt especial. Ara que parlo amb vostè, un periodista de Reus, he de dir que em faria molta il·lusió poder portar l'espectacle a la seva ciutat, la ciutat de Ferrater. Després de tot, se'n parla molt, de Reus, als versos del poeta.
- I com ha passat, de l'espectacle al disc?
- Després de l'espectacle tenia clar que volia donar continuïtat al projecte que havíem engegat, a tota la recerca i a tota la feina que havíem fet. No volia que tot plegat s'acabés després de l'estrena. Tenia clar que, com a mínim, volia enregistrar la música de l'espectacle en un estudi. Sí que és cert que de l'espectacle en tenim un document audiovisual, perquè es va realitzar i gravar, però volíem seguir endavant. Ja hem entrat a l'estudi, i el que volem és vestir de manera elegant els versos de Ferrater.
- El disc reflectirà la nova sonoritat que va cercar per a l'espectacle?
- En tot cas, encara és en construcció. Crec, però, que el disc ha de tenir un camí lliure tot i estar lligat a l'espectacle, i tot i que molt possiblement porti el mateix títol. Ara estem construint, i espero que creixi. Ja som a l'estudi perquè jo en tenia moltes ganes, i perquè si no t'hi llences, de vegades aquestes coses s'acaben eternitzant.
[blockquote]"No volia que el projecte s'acabés després de l'estrena de l'espectacle"[/blockquote]
- Vostè també el farà, aquest camí.
- Estem gravant sense cap ambició. L'objectiu, com he dit, és que tothom s'impregni de Gabriel Ferrater, parlar de la seva poesia i del seu art. Espero que les representacions a la Setmana del llibre en català de fa uns dies i la que tenim prevista al novembre, a Llorenç del Penedès, suposin una empenta per al projecte d'enregistrar el disc.
Gené espera poder portar l'espectacle a Reus Foto: Juan Miguel Morales
- I així arribem a la campanya de micromecenatge. Per què ha optat per aquesta modalitat de finançament?
- És una bona pregunta. Per respondre-la recupero un vers del Poema inacabat de Ferrater: "i és a ser lliure que em vull hàbil". Més m'estimo ser lliure, i fer les coses a la meva manera. Fins ara crec que m'ha anat prou bé, no he estat lligada a ningú, ni a cap contracte discogràfic. Altres cops ja he optat per campanyes de micromecenatge, perquè trobo que és una manera de fer una difusió directa d'un projecte. És també quelcom molt proper, perquè fa que la gent que creu en tu et faci costat. I això fa que em senti molt acompanyada; sento que la gent em segueix acompanyant.
