En aquests moments, uns 200 socis i sòcies formen part del Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals (CRAC), i és que per una qüestió d'espai tampoc en poden ser més. Amb tot, tota entitat té uns inicis amb un grup de persones més reduït, i 8 joves reusencs que tenien ganes de fer coses -i de festa també- van ser l'embrió de què, poc temps després, l'any 1995, es coneixeria ja com a CRAC.
8 nois inquiets, que tots rondaven els 20 anys i escaig i estaven endinsats al món associatiu de la ciutat, van engegar la recuperació de l'Àliga de Reus. Tot plegat, coincidint amb una idea de projecte conjunta amb el Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa, entitat que va aportar contactes i documentació. "Teníem l'entusiasme, la rauxa i la inconsciència", recorda un dels membres de la colla, Pep Vivas.
Van passar gairebé dos anys fins que l'any 1996 es va materialitzar i presentar l'Àliga de Reus, resultat d'una gran campanya popular. Es van dur a terme diverses accions, com ara, portar guardioles de fang a diverses botigues per recaptar donacions dels clients, editar i publicar un llibre de la bèstia que es va difondre tant per entitats com a un parell de diades de Sant Jordi, o impulsar una campanya publicitària al Nou Diari, en què cada diumenge es desvelava una peça d'un puzle imprès de l'Àliga -o més ben dit, de la maqueta de l'Àliga que s'havia ensenyat ja a l'Ajuntament-.
"L'Àliga de Reus està pagada per la gent de Reus"
De l'Administració van rebre el suport, però "cap tipus de subvenció", assegura Pep Vivas. La campanya de caire popular va permetre pagar el treball de l'escultor, els accessoris, la corona, la vara, la pintura, la música i el vestuari. Per tant, així ho sentencia Vivas, "l'Àliga de Reus està pagada per la gent de Reus" i per les entitats que hi van ajudar, com el Bravium, la Sala Santa Llúcia o la colla gegantera.
"Per què no fem alguna cosa més?"
La colla d'amics i el seu entorn més proper eren -i són- fàcils d'engrescar. Quan ja s'anava posant el punt final a la represa de l'Àliga, quan aquest somni ja era gairebé una realitat, van voler aprofitar la inèrcia d'un projecte que "va anar molt bé", segons Pep Vivas, i van pensar: "Per què no fem alguna cosa més?".
Això últim, motivat per les ganes de viure la Festa Major des de dins per part de les noies del CRAC, que es van quedar fora de l'Àliga, va fer que indaguessin de nou en l'imaginari popular català i valoressin l'opció de reprendre el Ball de Cavallets, un ball de moros i cristians que ja estava present a molts indrets del territori. "Ens va fer una mica d'enveja", així obre el cor, entre rialles, Àngels Rivero, balladora del Ball de Cavallets des de la seva represa fins a l'any 2003. Cal fer esment al fet que l'Àliga ha estat, des dels seus inicis, un element del seguici festiu amb una presència majoritària, o absoluta, d'homes.
Durant els anys 1996 i 1998, es va posar en marxa tota la maquinària per recuperar el Ball. Van aprofitar l'experiència i els contactes per fer activitats amb els nens i nenes de la ciutat, com ara, pintar làmines al Pallol, oferir concerts per recaptar fons i, entre altres actuacions, també van editar un CD de les músiques del seguici ganxet, acompanyat d'un llibret amb informació dels seus elements i balls. Es tracta del segon recull musical sobre el tema en qüestió, posterior a un primer casset enregistrat per un grup de grallers de Reus.
En aquesta ocasió sí van rebre ajuts per part de les institucions: entre Ajuntament de Reus i Diputació de Tarragona no van assolir, segons Vivas, més del 15% del cost que va suposar la reincorporació del Ball de Cavallets. Pep Vivas recorda que la xifra total va ascendir a poc més de 2 milions i mig de pessetes, més de 15 mil euros. Els cavallets no van seguir tots el mateix motlle, el pèl de les bèsties és natural i els ferratges venien de la Comunitat Valenciana. "Tot això encareix el producte, però guanya prestigi", detalla el membre del CRAC, Pep Vivas.
Després d'aproximadament 2 anys, en què es van demanar subvencions, es van redactar dossiers i notes de premsa i es va convocar als mitjans de comunicació en més d'una ocasió per informar de cada pas endavant, va arribar el dia. El 21 de juny de 1998 es va reincorporar el Ball, format per quatre genets cristians i quatre moros, a més de l’àngel i el macer, en una presentació a la plaça del Mercadal que va aplegar a centenars de curiosos i curioses. "El pensament que vaig tenir jo en el moment en què el vam treure al carrer va ser que l'acceptació popular era brutal", apunta Àngels Rivero.
Al llarg d'aquests 25 anys, els Cavallets s'han innovat i s'han cuidat. Tot plegat, com assenyala Pep Vivas, "perquè no morissin en un inici". Celebrar 25 anys de la represa d'un ball a la ciutat vol dir que "la cultura de Reus està viva i que el seguici ganxet és un seguici potent, i això és tot un orgull", conclou Àngels Rivero, qui va ser "cavalleta".
Fitxa tècnica del Ball de Cavallets
La construcció dels cavallets es va encarregar a l’escultor reusenc Manel Llauradó, qui els va restaurar ara fa 5 anys, amb motiu del 20è aniversari. Pel que fa a la música, aquesta segueix la tonada aplegada per Bofarull, amb arranjaments de Daniel Carbonell. Actualment, el ball està acompanyat per una cobla de vuit tarotes i dos timbals. No obstant això, no ha estat sempre així. Inicialment, ho feia una cobla d'oboès, integrada per tres tarotes i un baixó, i, durant una temporada, per tres gralles i un timbal. Finalment, les teles del vestuari són d'El Barato.
