Un cineasta tarragoní mostra el xoc generacional entre una àvia i el seu nét de Xangai en un curt documental

Una imatge del curtmetratge 'Jin Tian Bu Hui Xia Yu'
ACN

El cineasta tarragoní Adrià Guxens (1992) presenta a l'Alternativa el curtmetratge documental 'Jin Tian Bu Hui Xia Yu' ('Em penso que no plourà'), obra amb la qual va rebre la Biznaga de plata al millor curtmetratge de cinema de cuina al 23è festival de Màlaga. Hi explica la història de Ling Xiuzhen i el seu nét, que viuen a Xangai i decideixen visitar Zhujiajiao, un poble petit conegut pel peix i el marisc.

En declaracions a l'ACN, el jove explica que va escollir com a tema retratar un restaurant de cuina tradicional xinesa, però que després la història "tracta sobre la relació entre una àvia i un nét i del xoc generacional en un país on les costums antigues estan desapareixent a favor d'una forma més occidentalitzada". El cinema asiàtic ha estat un gran referent i inspiració per a Guxens i feia temps que volia conèixer de primera mà Àsia, sobretot Xina, Japó i Corea de Sud.

Després de graduar-se a l'ESCAC va aconseguir que l'acceptessin en una beca per anar a Xangai i rodar un projecte sencer i estrenar-lo allà mateix. "Va ser una bogeria de 15 dies", reconeix. Guxens tenia interès en veure com funcionava un restaurant de cuina tradicional, en part per un altre projecte amb el qual està treballant. Un cop a Xina va conèixer els propietaris d'un restaurant, però va veure que no tenien una història cinematogràfica darrera per tirar endavant el projecte.

Això va canviar quan va conèixer la fundadora d'aquest restaurant a Xangai, una àvia que viu amb el seu nét. "Ell no té intenció d'heretar el restaurant mentre que l'àvia volia que seguís allí i aquí hi havia un conflicte". Més enllà d'això, la idea del curtmetratge també era trobar petits moments quotidians de la seva vida i mostrar-ho de manera natural.

Al director li interessa plasmar la idea del buit, la introspecció, els ritmes lents, i apropar-se als personatges. Explica que és un curt amb un restaurant que té una gran importància, però Guxens volia que el curtmetratge es "cogués a foc lent i que fos molt minimalista, natural i honest" perquè així també va ser el rodatge: ell sol amb una càmera i una gravadora. Això, assegura, el va ajudar a apropar-se a la intimitat dels personatges.

Pel que fa el treball amb els dos protagonistes del curt documental, el cineasta els va entrevistar per separat i a partir d'aquí va veure quin era el seu conflicte real, va pensar després quatre escenes que passaven en quatre llocs diferents i quina informació havia de sortir en cada escena.

Guxens explica que van conèixer a l'àvia i el seu nét un dia i 24 hores després ja estaven rodant. "El primer dia de rodatge l'àvia estava més tancada, i el nét, no; però a la tarda d'aquell primera dia ella ja va veure que es podia obrir i que érem respectuosos. Després ja es va mostrar molt oberta i no ens parava d'ensenyar coses". En total van conviure durant tres dies seguits amb ells.

Sobre l'elecció inicial d'un tema relacionat amb la cuina, Guxens explica que el fet de menjar a Àsia és un element molt important a la seva cultura i per això volia començar la història amb un menjar i acabar-la també amb un menjar. Apunta que introdueix molts elements al curtmetratge "a nivell de subtext" com la figura del pont que caminen que representa el pont entre generacions o la imatge de l'àvia sola amb la "nostàlgia del passat".

Guxens va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i Direcció Cinematogràfica a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Dos dels seus curts són 'Un instante' (2017) i 'Meiying MG-01' (2018). Actualment fa d'ajudant de programació al festival Venice Days (Venècia) mentre treballa en el seu primer llargmetratge.