Un documental reivindica la figura del músic Roberd Gerhard

El periodista Xavier Bosch i el director de fotografia Josep Badell reivindiquen el músic Robert Gerhard al documental ‘Revolutionary Quartet. L'enigma Gerhard’, que s’ha estrenat aquest dijous al Festival de Cinema Documental Musicla In-Edit Barcelona. En una entrevista amb l’ACN, Bosch defensa que Gerhard és una figura clau en la història de la música i que el documental vol fer justícia amb un compositor encara desconegut. Els dos directors destaquen que va ser un pioner especialment en el terreny de la música electrònica. “Sense Robert Gerhard avui potser no tindríem la música electrònica ni el Sónar”, diu Bosch. El Quartet Gerhard, el quartet de corda que porta el nom del compositor vallenc, serveix de narrador de la història.

La idea inicial va ser de Xavier Bosch, qui és seguidor del Quartet Gerhard, format per Lluís Castán (primer violí), Judit Bardolet (segon violí), Miquel Jordà (viola) i Jesús Miralles (violoncel). Bosch explica que el Quartet Gerhard va agafar el nom “d’aquest explorador de la música tan oblidat i desconegut”.

A partir d’aquí, Bosch va començar a investigar sobre la figura de Gerhard i va descobrir que tenia una història apassionant. Després va arribar la pandèmia de la covid-19 i el confinament, i es van cancel·lar els concerts que el Quartet Gerhard tenia per Europa i Espanya. Va ser en aquest moment que Bosch va decidir tirar endavant un documental sobre el compositor i va contactar amb Josep Badell amb qui ja havia fet dos documentals més. “Era el moment de posar-nos-hi i fer justícia i reivindicar Robert Gerhard amb el Quartet Gerhard com a narradors de la història”. Badell manifesta que ha estat un plaer posar en valor la figura de Gerhard i fer justícia amb un documental que, confessa, han gaudit molt. “Amb el Quartet Gerhard venia la figura de Robert Gerhard, i vaig descobrir aquest músic català tan important i singular, així com tot el seu potencial i les coses que encara estaven amagades com la música electroacústica”. De fet, les seves creacions electròniques han estat a l’arxiu de la Biblioteca de la Universitat de Cambridge durant dècades.

Nascut a Valls l’any 1896, de mare alsaciana i pare suís, Gerhard es va exiliar a Cambridge l’any 1939 per no tornar a viure mai més a Catalunya. “Pels anglesos, Robert Gerhard mai va ser un anglès del tot; pels catalans, un català que es va canviar el nom per dir-se Roberto, i pels espanyols, un republicà exiliat i durant anys no es va programar la seva música en les sales de concert espanyoles. Tothom li ha fet un boicot musical que ha fet que aquest home quedés enterradíssim”, diu Bosch.

L’escriptor i codirector ressalta que Gerhard va ser “un avantguardista, un explorador, el que Miró va ser a la pintura, segurament Robert Gerhard ho va ser a la música, però Miró el coneix tothom i Gerhard no el coneix ningú per molts motius” que van desgranant al documental. Reconeix per exemple que el cognom de Gerhard li va portar molts problemes.

Bosch considera que és una figura clau en la història de la música. “Al segle XX el gran pas de la música clàssica tardo-romàntica a la música electrònica va fer-la Gerhard. És el primer que a la seva Simfonia número 3 va incorporar cintes magnetofòniques a dins del so d’una orquestra”. L’escriptor encara va més enllà al dir que “des de Monteverdi fins a Robert Gerhard ningú com ell havia fet evolucionar tan en una sola persona la història de la música. Sense Gerhard avui potser no tindríem la música electrònica ni el Sónar ni tantes altres coses”. Bosch ressalta que Badell ha aconseguit amb les imatges ensenyar “el context estètic, avantguardista i trencador que significa aquella música”. Al documental es posen imatges a una música que no en tenia. Al documental també es fan recreacions del músic fent composicions. “Hi havia poca documentació i imatge en moviment i trobàvem a faltar la presència de Gerhard més enllà d’algunes fotos i vam ser agosarats i vam fer una mica de càsting i vam trobar una persona que s’hi assemblava”, ressalta Badell.

A més de fer un seguiment del Quartet Gerhard i de les imatges recreades, musicòlegs, autors i intèrprets participen en el documental i ajuden a dibuixar el músic. Entre d’altres hi apareixen Oriol Pérez Treviño, musicòleg i assagista; Colin Benders, compositor de música electrònica; Carlos Duque, compositor i musicòleg; l’Edmon Colomer, director d’orquestra o Jaume Radigales, crític musical.

In-Edit

Produït per Trementina Produccions, coproduït amb TV3, el documental ‘Revolutionary Quartet. L'enigma Gerhard’ es va estrenar aquest dijous a l’In-Edit, on hi va actuar el Quartet Gerhard després de la projecció. El documental es podrà veure de nou aquest divendres.