Un general de pel·lícula

La rellevància històrica del general Joan Prim s'evidencia també en la seva presència a les arts. Ja sigui a la pintura, com va exposar el periodista Jordi Garcia en un anterior reportatge a Reusdigital.cat, o al cinema, la vida i la trajectòria del militar han estat motiu d'inspiració al llarg de diverses èpoques. Si ens centrem al setè art, títols com 'Prim, el asesinato de la calle del Turco' (Miguel Bardem, 2014) o la peculiar 'Stella cadente' (Lluís Miñarro, 2014) en són exemples recents. Amb tot, cal destacar una producció de 1930, rodada amb grans mitjans, que en el moment de la seva estrena no va despertar un especial interès del gran públic. 

Una pel·lícula destinada a fracassar

Es tracta de 'Prim', de José Buchs, que va comptar amb Rafael María de Labra per posar-se a la pell del militar i que, com indica el polifacètic reusenc Salvador Sainz (ha fet d'actor i director, entre altres) al seu bloc 'Diario de cine', "va patinar a la taquilla per la seva manca d'oportunitat", és a dir, perquè el context no va afavorir la pel·lícula. L'arribada de la segona república poc abans de la seva estrena, de fet, explica en part el seu fracàs. Que es tractés d'una eina de propaganda monàrquica, però, és la raó per la qual va passar "pràcticament desapercebuda", segons Sainz. 

La irrupció del so al cinema també va jugar en contra de 'Prim', un film mut tot i que no pocs estudiosos el consideren el primer sonor de factura estatal. De fet, Buchs va optar per afegir una pista musical a París, el que en va demorar l'estrena encara més, segons es recull al bloc del web especialitzat 'Dequevalapeli.com'. S'hi assenyala, igualment, que si bé la pel·lícula "passa de puntetes" per l'estada del reusenc a Mèxic, entre altres qüestions, hi ha escenes rodades que subratllen, per la gran presència de figurants (en especial a la batalla de Castillejos), que va ser una superproducció de l'època. 

Els republicans, 'populistes sense escrúpols'

Al seu torn, el web 'Historiacontemporanea.com' fa una anàlisi de 'Prim' i el descriu com com un film "en sintonia amb el projecte del govern del general Berenger per restablir la monarquia constitucional després de la caiguda de la dictadura" de Primo de Rivera. Buchs es va esforçar per "presentar els generals monàrquics com grans patriotes, mentre que els republicans són mostrats com populistes sense escrúpols". Per tot plegat, conclou a la fitxa dedicada a la pel·lícula, i marcada pels esdeveniments polítics en l'estrena, "la caiguda de la monarquia va determinar el seu fracàs comercial". 

Finalment, cal destacar la reflexió que José María Caparrós Lera fa de 'Prim' al llibre 'Arte y política en el cine de la República (1931-1939)' (Universitat de Barcelona, 1981), on argumenta que historiadors com Fernando Méndez Leite no van "aprofundir" en l'anàlisi de la pel·lícula, ja que la recullen en un grup on es mostra la vida de liberals espanyols en plena crisi de la monarquia quan al seu parer "és tot el contrari". S'hi valoren de manera positiva mèrits estètics, però lamenta una planificació "massa estàtica", pròpia del "cinema hispà" d'aquells anys. 

L'argument de 'Prim' segueix la vida del general des del seu enfrontament amb Espartero a Reus (a la pel·lícula hi apareixen localitzacions de la nostra ciutat) fins l'atemptat just abans de l'arribada a l'estat d'Amadeu de Savoia (sobre el qual se centra 'Stella cadente). Són cinc dècades repassades en poc més d'una hora, amb l'afegit d'una trama sentimental més aviat secundària. Com a curiositat, al web 'Todocoleccion.net' consta la venda d'un cartell de la projecció del film al Teatre Fortuny de Reus l'any 1931.