-
El film aborda el record i les cicatrius de la guerra civil en el familiar de la directora
Memorimage
La realitzadora alemanya Júlia Kühne és l'autora del film Padrí. Imatges del record (2020), l'última de les quatre pel·lícules a concurs a la secció MemoriReus del Festival intercional de cinema de la nostra ciutat, el Memorimage. El certamen arriba enguany a la seva 16a edició, tot recuperant les projeccions presencials al Bartrina. A banda, cal destacar que moltes de les produccions exhibides es poden recuperar, en línia, a la plataforma creada per a l'ocasió. El passi al teatre és a les 5 de la tarda.
Amb fotografia de Philip Hallay, a Padrí. Imatges del record Kühne hi aborda la petjada que les històries familiars poden deixar en diverses de les seves generacions. D'aquesta manera, la directora comença un recorregut documental i emocional pels records dels éssers estimats, tot centrant la seva mirada i el focus d'atenció en el seu padrí. D'aquest, en conserva un dietari que l'ajudarà a comprendre altres realitats i les cicatrius de la guerra civil.
"Què passa amb les històries familiars? Ens quedem amb aquelles que hem sentit una vegada i una altra, o ens criden més l’atenció les histories silenciades?", es pregunta Kühne. D'aquesta manera, el film conforma un viatge iniciàtic a la recerca de la memòria de la part catalana de la seva família. Els escrits i els dibuixos de l'esmentat dietari permetran que la cineasta i la seva mare descobreixin les ferides i les conseqüències que la guerra va deixar en moltes persones. Aquestes, apunta, "encara continuen ben presents 80 anys més tard".
Amb fotografia de Philip Hallay, a Padrí. Imatges del record Kühne hi aborda la petjada que les històries familiars poden deixar en diverses de les seves generacions. D'aquesta manera, la directora comença un recorregut documental i emocional pels records dels éssers estimats, tot centrant la seva mirada i el focus d'atenció en el seu padrí. D'aquest, en conserva un dietari que l'ajudarà a comprendre altres realitats i les cicatrius de la guerra civil.
"Què passa amb les històries familiars? Ens quedem amb aquelles que hem sentit una vegada i una altra, o ens criden més l’atenció les histories silenciades?", es pregunta Kühne. D'aquesta manera, el film conforma un viatge iniciàtic a la recerca de la memòria de la part catalana de la seva família. Els escrits i els dibuixos de l'esmentat dietari permetran que la cineasta i la seva mare descobreixin les ferides i les conseqüències que la guerra va deixar en moltes persones. Aquestes, apunta, "encara continuen ben presents 80 anys més tard".
Etiquetes:
