'Vaig fer ballar l'Àliga amb la pell de gallina tota l'estona'

El diumenge 11 de juny, durant la professó de Corpus, Noha Moussafir va convertir-se en la primera dona aliguera de Reus. Just abans de Sant Pere, l'element més solemne de la ciutat, l'Àliga, va ser portada per primera vegada per una dona en els seus 27 anys d'història. En parlem amb la protagonista, una reusenca que va decidir fer un pas endavant i entrar a la colla de l'àliga.

- Ha estat la primera dona 'aliguera' a Reus. Enhorabona! Com va ser l'estrena?

- Gràcies! Molt contenta. Ja feia un any que acompanyava els aliguers, formant part de la colla i no veia l'hora de fer ballar l'Àliga. El dia de Corpus, fins que no vaig ballar, vaig tenir un nus a la panxa i gairebé no podia parlar dels nervis. Jo portava el meu cercle més proper amb mi, amics i família, i vaig ballar amb la pell de gallina tota l'estona. Un cop vaig acabar, és veritat que veia a tothom molt content, però jo estava mig en xoc i assimilant-ho tot.

- Des de quan forma part de l'Àliga? S'imaginava fer-la ballar?

- Tot sorgeix perquè el meu germà va formar part de la primera fornada dels portadors de l'àliga petita (creada el 2016) i, ara fa uns cinc anys, van fer un assaig obert a la gent de l'entitat en què podies intentar de fer ballar l'àliga. Em vaig animar i vaig veure que, tot i el pes, la podia aixecar i fer girar, de manera que vaig preguntar si les noies podíem ser aligueres. Em van dir que sí, però que mai cap s'havia animat, així que vaig fer la sol·licitud per formar-ne part i la carta de per què volia entrar a la colla de l'àliga. Fa un any em van trucar i vaig començar a anar als assajos. He de dir que, si he fet ballar l'àliga, ha estat en part gràcies al meu germà i la meva exparella, que forma part del Ball de Cavallets i, gràcies a ella, em vaig anar fent un lloc al CRAC i a la colla.

- Com ha estat la preparació per poder portar l'àliga?

- Des del primer moment la vaig poder aixecar i fer girar, però he de dir que si ara veges un vídeo dels primers assajos, no hi ha comparació amb ara. M'he estrenat per Corpus, però el Corpus de l'any passat jo ja assajava, el que passa és que fa un any no estava preparada encara. M'he estrenat quan m'he vist preparada i quan la colla m'ha vist preparada.

- Ha estat la primera dona que ha fet ballar l'àliga en els 27 anys d'història de l'element. Com és que no hi havia hagut cap dona abans?

- Soc bastant nova a la colla, però pel que he anat veient i sentint, sé que altres dones ho havien provat abans que jo, com a l'assaig obert, tot i que no sé si mai van enviar la sol·licitud. Suposo que calia fer un 'clic' que no s'havia fet. A mi també m'ha passat, que, amb la manca d'una figura, no penses que sigui una cosa que puguis fer.

En el meu cas, perquè em vaig animar i m'ho van proposar, però jo mateixa no ho vaig fer abans perquè com que no hi havia dones, donava per fer que no es podia. Crec que és per la manca de representació i pel fet de no saber-ho, sempre s'ha donat per suposat que són 'els aliguers' i mai ningú devia haver fet el simple pensament de dir "jo també vull intentar-ho".

- Quin va ser el suport de la resta d'aliguers a la seva entrada a la colla?

- Des del moment en què em van preguntar si estava interessada i vaig respondre que sí, tot ha anat molt rodat i m'he sentit sempre acompanyada i lliure de preguntar. Els meus companys m'han aconsellat molt, des de com agafar l'àliga fins a com col·locar-me. L'any passat, fins i tot, vaig poder ballar davant de la Prioral el dia de Sant Pere i em van deixar la faixa, m'han acompanyat en tot una mica.

Moussafir: 'El que volia aconseguir, ja ho he aconseguit, que és formar part dels portadors'

- Com veu la presència de dones al seguici?

- Depèn de l'element o ball. Tinc la sensació que en segons quins elements o danses està molt marcat que hi hagi més presència femenina o més presència masculina. Per exemple, al Ball de Cercolets, sempre hi ha hagut més nenes, tot i que fa poc va entrar-hi un noi; igual que al Ball de Gitanes, que hi ha més noies; encara que últimament s'ha anat difuminant aquesta tendència.

Hi ha balls que han aconseguit ser més mixtes i altres que continuen igual, crec que les tradicions hi fan molt i, com que pensem que això sempre ha estat així, ens costa pensar que es pugui canviar i dir "ostres, si jo també puc formar-hi part, si també puc ser aliguera".

- De cara al futur, on li agradaria fer ballar l'àliga?

- De fet, vaig fer ballar l'àliga de camí a la Prioral i estic súper contenta. El que volia aconseguir, ja ho he aconseguit, que és formar part dels portadors. Ara vull continuar treballant per ballar a la plaça, encara que he de reconèixer que tinc especial debilitat pel Ball Solemne Curt al Santuari de Misericòrdia. Però no tinc gens de pressa i no vull cremar-ho tan aviat, encara em queden molts anys com a portadora i aliguera.