Divendres, 18 d'Octubre de 2024
Els mitjans de comunicació informen sobre la “desimputació” de 12 membres dels consells d’administració de les antigues caixes de Tarragona, Manresa i Catalunya. Entre ells, la meva persona.
Si donem per bona la notícia, ja no tinc damunt meu aquesta imputabilitat a mena de gramalla que sona pitjor que culpable. Tanmateix, la resta de membres d’aquelles antigues caixes, i les seves famílies, la continuen suportant de manera molt injusta, al meu entendre, especialment els antics membres de Caixa Manresa i de Caixa Tarragona.
Per què? Al gener de l’any 2010 el Consell de Caixa Catalunya, estrictament, va aprovar uns increments salarials variables per al Sr. Adolf Todó, del 35% al 50%, i del 34% al 45% per al seu adjunt Sr. Joan Massana. Sembla ser que aquests increments no van ser materialitzats mai per no aconseguir-se els objectius variables sobre els quals s’havien fonamentat.
En aquella data del mes de gener del 2010, Caixa Catalunya no tenia res a veure amb Caixa Manresa ni amb Caixa Tarragona i, per tant, cap conseller d’aquestes dues entitats no té cap responsabilitat en aquell acord. Al llarg de l’any, es posa en marxa la fusió de les tres entitats i, provisionalment, es forma una entitat nova, la “Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona”, dirigida provisionalment per un macro-consell que és la suma dels tres consells de les entitats originàries.
Aquesta entitat provisional té per funció principal accelerar el procés de fusió per tal de rebre els ajuts que l’estimulaven i posar-se en funcionament a primers de l’any 2011. Complementàriament, el macro-consell aprovava, també, els assumptes de tràmit més urgent per a no paralitzar l’entitat, si bé la seva funció principal era el reguitzell d’acords jurídic-administratius per a donar pas a l’entitat que esdevingué l’actual “Catalunya Caixa”.
En la darrera de les sessions d’aquest macro-consell de les tres antigues caixes, es va aprovar, sense cap mena d’advertiment d’il·legalitat per part dels servis jurídics de la caixa provisional ni del seu secretari, l’increment regular anual per a tots centenars de directius provinents de les tres entitats, tots per sota de l’IPC, per tal que podés tenir efecte a l’inici de l’any posterior i no es vegés entrebancat pel procés burocràtic de la fusió. D’igual manera, els milers de treballadors de les tres entitats, no directius, van rebre l’increment fixat en els convenis a partir de l’1 de gener de l’any 2011. Cal dir que en aquests exercicis les entitats tenien beneficis.
D’entre aquests milers d’increments salarials, superior a les 10.000 persones, uns segons aplicació dels convenis, i els altres dels directius, repeteixo per sota de l’IPC, el Sr. Fiscal considera que dos, només dos, que suposen uns 12.000 € bruts anuals cadascun d’ells, poden ser constitutius d’un delicte. Per què aquests i no pas els altres? No ho sé pas. Aquests dos són els dels Srs. Todó i Massana de l’antiga Caixa de Catalunya.
El macro-consell va aprovar, majoritàriament, aquests increments salarials, generalitzats a la totalitat de la plantilla, sense cap mena d’advertiment d’il·legalitat ni de coneixement específic dels antecedents sobre els increments en variables aprovats al gener del 2010 només pel Consell de l’antiga Caixa de Catalunya. Tanmateix, els membres de les caixes de Manresa i de Tarragona es veuen involucrats en una imputació que busca el Sr. Todó i el Sr. Massana per acords anteriors però que enfanga aquests consellers, de manera injusta, que es van circumscriure a un increment salarial general per a tots el personal.
Per què s’imputen a tots els membres del macro-consell? La brama que se sent és que el Sr. Todó i el Sr. Ministre d’Economia, de Guindos, que es coneixen, se les han tingut de valent quan el Sr. Todó, en ser acomiadat de Catalunya Caixa, va reclamar la indemnització contractual que tenia pactada. El Sr. de Guindos, que per cert va nomenar el Sr. Todó de Director General a President Executiu a l’inici de la intervenció de l’entitat, va demanar al Sr. Todó que rebaixés la indemnització pactada. Aquest s’hi va negar i, aleshores, hi va haver el “te vas enterar de quien soy yo” ministerial de consuetud. El Ministeri Fiscal, independent com és a Espanya, va començar a furgar però va arribar a la conclusió que, en el cas que hi hagués hagut delicte en l’establiment de la indemnització per al Sr. Todó, anys ha, aquesta hauria prescrit.
De fet, el Sr. Todó ha guanyat judicialment la demanda contra Catalunya Caixa pel pagament de la seva indemnització, escandalosa com totes les de la banca, al meu entendre. Entremig, hi ha una segona trobada entre els dos personatges, de Guindos i Todó en la qual el Sr. Ministre reitera la necessitat d’arribar a un acord de reducció de la indemnització i el Sr. Todó li diu “si te piensas que yo soy un gilipollas”. I, de nou, el “te vas enterar de quien soy yo” i el Ministeri Fiscal, d’amatent independència, com sempre, comença actuar de nou i veu un fil acusatori contra el Sr. Todó i companyia si pot demostrar un “delicte continuat” per part d’aquest directiu.
D’aquesta manera no hauria prescrit el primer acte presumptament delictiu de fa uns anys si es pot considerar delictiu l’acord d’increment percentual de l’octubre del 2010, a on participen, dissortadament, els membres de les tres caixes, si bé els de Manresa i de Tarragona no tenen res a veure amb l’antiga Caixa de Catalunya ni amb els acords sobre indemnitzacions per acomiadaments.
És a dir, per a poder “pescar” els grossos han d’acusar, també, els de Caixa Manresa i Caixa Tarragona que no són part d’aquesta guerra. Per això, si és veritat aquesta brama, trobo tan injusta la imputació als de Manresa i de Tarragona per uns fets generats al si de Caixa de Catalunya.
Tampoc no puc entendre, a nivell personal, que el Sr. Jutge imputés a tot el macro-consell sense preguntar abans qui havia votat a favor de l’acord. D’entrada tothom imputat, fins i tot els qui no havíem votat favorablement, procediment que trobo que és intrínsecament injust i pervers i que diu molt poc de la Justícia i del Sr. Jutge.
Al mes de novembre de 2013, el mateix Sr. Fiscal va demanar el sobreseïment de la imputació per a totes les persones que no van votar-hi favorablement. Tanmateix, el Sr. Jutge sembla que no va trobar el temps per a fer-ne la Resolució pertinent, es jubila, la plaça queda vacant i ara, després de 10 mesos se’ns ha atorgat el privilegi de “desimputar-nos” provisionalment i la meva persona, que no havia votat favorablement l’acord dels increments personals, per raons que no venen ara al cas, es pot treure la gramalla del damunt, però ens ha fet mal com fa mal als antics consellers de Manresa i de Tarragona i les seves famílies que suporten, injustament, al meu entendre, una imputació perversa i arbitrària.
Ignasi Carnicer és exalcalde de la Selva del Camp.
