-
Una imatge del Bartrina de Reus
Reus.cat
El Teatre Bartrina és una de les joies culturals més importants de la ciutat de Reus. Amb més de 100 anys a l’esquena, la seva història ha tingut moments d’esplendor i moments de profund dramatisme, però sempre ha estat al servei del poble i de la cultura. La crisi de la Covid serà, sens dubte, un acte més d’aquesta gran obra.
La il·lusió és immortal? L’experiència demostra que sí. A principis del segle XX, dins d’alguns dels socis del Centre de Lectura de Reus, com Gabriel Riba i Joan Camprubí, neix una inquietud: fer teatre al Centre. Després d’un petit teatre d’estiu l’any 1904, s’inaugura el 19 de març de l’any següent, als jardins del Centre de Lectura, el que seria el primer teatre de l’entitat.
13 anys més tard, alguns dels prohoms de la ciutat de Reus, encapçalats per l’empresari Evarist Fàbregas i Pàmies, van finançar la reforma i ampliació del teatre, que es va reinaugurar el 24 d’octubre del 1920, ja amb el nom de Teatre Bartrina, en honor del poeta reusenc. La il·lusió amb la qual es va inaugurar l'espai ha marcat tots i cadascun dels dies de la seva història.
Com destaca el regidor de Cultura, Daniel Recasens, el Bartrina "parteix des del primer moment de la societat civil".
Primer acte: Reus, una ciutat de teatres
La ciutat de Reus sempre ha apostat molt fort per la cultura. Per aquest motiu, la xarxa de teatres de la ciutat treballa de manera cooperativa, formant un dels centres teatrals més importants de Catalunya: Fortuny, Bartrina, Bravium, la Palma (a l’aire lliure), l’Orfeó, la sala Santa Llúcia, el teatre de l'INS Baix Camp i el de La Salle.
L’actual coordinadora del Bartrina, Núria Moragues, expressa que la intenció dels teatres de Reus sempre ha estat intentar que "ningú deixi de fer res per un altre, i que el públic pugui triar el que vol veure", ja que la ciutat és capaç d’absorbir la programació de tots els teatres.
Malgrat tot, l’exregidor de cultura i expresident del Centre de Lectura, Xavier Filella, remarca el poc cas que se li ha fet al Bartrina des de les institucions en comparació amb altres equipaments teatrals: "Històricament, als anys 80 i 90, la Generalitat no col·laborava gaire amb el Teatre Bartrina perquè ja ho feia amb el Fortuny".
Segon acte: El teatre del poble
El Teatre Bartrina sempre ha tingut un tret diferencial respecte als altres. L’administrativa del teatre, Mariona Prunera, defineix l’essència del Bartrina en quatre paraules que representen tota una història: "El teatre del poble". Aquesta definició li va com anell al dit gairebé des de la seva creació. El Bartrina sempre ha tingut un arrelament popular especial, ha sabut trobar el seu lloc i s’ha mantingut inalterable en la voluntat de ser un teatre de tots i per a tots.
Precisament la seva essència és el que ha fet que el Bartrina mantingui durant els anys la il·lusió d’Evarist Fàbregas i dels principals impulsors del teatre.
Tercer acte: La grip espanyola de 1918
La crisi de la Covid-19 no ha estat la primera gran pandèmia que ha viscut el Teatre Bartrina. Fa un segle, quan s’estaven fent les primeres obres d’ampliació, va aparèixer la grip espanyola, una de les malalties més letals en la història de la humanitat. En aquella època, no es portaven tantes mascaretes ni existia un aparell mediàtic que difongués tants missatges sobre els perills de la malaltia.
Va haver-hi tres onades: la primera, a la primavera de 1918; la segona, durant la tardor de 1918; i la tercera, entre l'hivern i la primavera de 1919. El Camp de Tarragona no va ser un dels territoris més afectats per la pandèmia. En aquell moment, Reus era una de les ciutats més poblades de Catalunya i amb una esperança de vida de 51 anys per a les dones i 46 pels homes, superior a la mitjana del país.
Precisament el bagatge cultural de la ciutat fou un dels punts que van fer que la incidència del virus fos menor que a altres indrets. Les mesures sanitàries no van ser gaire restrictives. En principi, es va recomanar l’aïllament de la població i es van suspendre els actes on hi pogués haver un gran focus de contagi, però al Teatre Fortuny s’hi va continuar amb l’activitat gràcies a l’exhaustiva neteja i a la ventilació de l’equipament.
El Centre de Lectura es va haver de tancar a causa de la grip. Tanmateix, les obres de remodelació del teatre no es van aturar, fins al punt que el Bartrina va dur a terme la seva inauguració provisional el 26 d’octubre de 1918, en plena pandèmia. Filella destaca ara que l’ocàs de la grip a Tarragona, que es va produir a finals de 1919, "va donar l’embranzida que necessitava el teatre" de cara a la seva inauguració definitiva l’any 1920.
Quart acte: La gestió del Bartrina davant de la Covid
Divendres, 13 de març de l’any 2020. Un dia que va ser el principi d’un canvi radical i sense precedents a la vida de la gent. El govern espanyol declara l’estat d’alarma i inicia un confinament que duraria gairebé tres mesos. Què fa el Bartrina quan es veu obligat a aturar la seva activitat? El regidor Recasens explica que des de l’Ajuntament ja s’havien programat suspensions de diverses funcions i actes culturals abans que es declarés l’estat d’alarma: "Nosaltres comencem a treballar amb la Covid abans que se'n parlés".
Tot i això, des de la regidoria de cultura va haver-hi un lema clar i constant: "Això no ens aturarà". Moragues destaca la ràpida reacció que va tenir el Bartrina davant el primer confinament, motivada pel treball i la il·lusió de les persones responsables del teatre. El primer que es va fer des de la coordinació fou parlar amb totes les companyies per veure com es podien reprogramar les funcions quan tot acabés.
L’estratègia era clara: apostar a una carta i ajornar totes les funcions fins a la tardor sense saber què passaria. Adaptar-se a un món tan fred com el que ens va deixar el confinament no va ser fàcil. Ens estàvem perdent moltes coses, també la cultura. Es va optar per dur a terme alternatives en streaming i connectar amb les emissions de funcions d’arxiu que feia el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya i altres sales i companyies, emissions sempre enllaçades amb les obres que en algun moment s’havien representat al Bartrina al passat, ja que aquest no disposa d’arxiu propi perquè mai grava les funcions.
A més, el confinament va coincidir amb la recta final del projecte pedagògic Tots dansen, que té com a objectiu fomentar el compromís de la dansa amb l’educació. Està impulsat pel Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre de Barcelona, la Xarxa Transversal i diversos ajuntaments catalans. L’estat d’alarma va truncar l’exhibició final. Així i tot, el Bartrina no va llençar la tovallola i va decidir acabar el projecte de manera online. L’equip tècnic del teatre es va reincorporar el dia 8 de juny, i es van dur a terme tasques de manteniment, com la introducció de rampes d’accessibilitat per a la gent amb problemes de mobilitat.
Les obres es van allargar fins a principis del mes de juliol, quan va tornar l’equip de les oficines de forma presencial. Va arribar la tan famosa nova normalitat, acompanyada d’una llista de restriccions del Procicat. Prunera recorda que el pla d’acció del Bartrina va ser clar: "Llegir i rellegir les restriccions fins a entendre-les". A partir d’aquí es va crear un full de ruta per dissenyar els protocols que s’haurien de seguir una vegada obert el teatre: què s’ha de comprar, com es pot reduir l’aforament, on es col·loquen els gels hidroalcohòlics, per on entrarà i sortirà la gent…
La col·laboració entre el Bartrina i els teatres que ja havien obert va ser molt important per tal de portar a gran escala les estratègies que utilitzaven les sales més petites. Tota la il·lusió, el treball, els nervis i les ganes de l’equip van convergir el dia 21 d’agost, quan el teatre va tornar a obrir les portes. I precisament es va tornar amb un nou projecte, el Projecte Bartrina: set obres de producció pròpia que es van representar entre el 21 d’agost i el 30 de setembre.
La situació del Bartrina fins al dia d’avui ha estat com gairebé tots els àmbits de la societat actual: com una muntanya russa. Actualment, el teatre ha hagut de reduir a més de la meitat el seu aforament, s’ha passat de tenir 450 entrades a la venda a tenir-ne gairebé 200. Tant a la platea com als pisos hi ha una butaca de distància entre cada persona. També s’han introduït una gran quantitat de dispensadors de gel hidroalcohòlic repartits per la sala, s’ha augmentat el personal per tal d’informar el públic dels canvis en la numeració de les butaques, i les entrades i sortides són per diferents zones i molt més esglaonades.
La programació s’està reprenent a poc a poc. Fins ara, es duien a terme algunes funcions i les projeccions del Cineclub, però a partir dels mesos de març i abril, van tornar els projectes educatius i els lloguers d’activitats, com l’Escola de Dansa del Centre de Lectura.
Cinquè acte: Un futur incert
Si el Teatre Bartrina és el teatre del poble, no ho és per casualitat. Per a la coordinació del teatre sempre hi ha hagut un objectiu: que la gent se sentís còmoda. I com destaca Moragues, la resposta del públic està sent molt satisfactòria: "Quan hem obert la venda de primavera ha estat un boom".
Malgrat aquesta bona rebuda, el futur és incontrolable. Mentre visquem a mercè de la pandèmia, la cultura en general i el Teatre Bartrina en particular dependran de la situació sanitària. El que és indubtable és que l’equip seguirà treballant per demostrar que la cultura és segura i que la incertesa no és motiu per perdre la il·lusió.
La il·lusió és immortal? L’experiència demostra que sí. A principis del segle XX, dins d’alguns dels socis del Centre de Lectura de Reus, com Gabriel Riba i Joan Camprubí, neix una inquietud: fer teatre al Centre. Després d’un petit teatre d’estiu l’any 1904, s’inaugura el 19 de març de l’any següent, als jardins del Centre de Lectura, el que seria el primer teatre de l’entitat.
13 anys més tard, alguns dels prohoms de la ciutat de Reus, encapçalats per l’empresari Evarist Fàbregas i Pàmies, van finançar la reforma i ampliació del teatre, que es va reinaugurar el 24 d’octubre del 1920, ja amb el nom de Teatre Bartrina, en honor del poeta reusenc. La il·lusió amb la qual es va inaugurar l'espai ha marcat tots i cadascun dels dies de la seva història.
Com destaca el regidor de Cultura, Daniel Recasens, el Bartrina "parteix des del primer moment de la societat civil".
Primer acte: Reus, una ciutat de teatres
La ciutat de Reus sempre ha apostat molt fort per la cultura. Per aquest motiu, la xarxa de teatres de la ciutat treballa de manera cooperativa, formant un dels centres teatrals més importants de Catalunya: Fortuny, Bartrina, Bravium, la Palma (a l’aire lliure), l’Orfeó, la sala Santa Llúcia, el teatre de l'INS Baix Camp i el de La Salle.
L’actual coordinadora del Bartrina, Núria Moragues, expressa que la intenció dels teatres de Reus sempre ha estat intentar que "ningú deixi de fer res per un altre, i que el públic pugui triar el que vol veure", ja que la ciutat és capaç d’absorbir la programació de tots els teatres.
Malgrat tot, l’exregidor de cultura i expresident del Centre de Lectura, Xavier Filella, remarca el poc cas que se li ha fet al Bartrina des de les institucions en comparació amb altres equipaments teatrals: "Històricament, als anys 80 i 90, la Generalitat no col·laborava gaire amb el Teatre Bartrina perquè ja ho feia amb el Fortuny".
Segon acte: El teatre del poble
El Teatre Bartrina sempre ha tingut un tret diferencial respecte als altres. L’administrativa del teatre, Mariona Prunera, defineix l’essència del Bartrina en quatre paraules que representen tota una història: "El teatre del poble". Aquesta definició li va com anell al dit gairebé des de la seva creació. El Bartrina sempre ha tingut un arrelament popular especial, ha sabut trobar el seu lloc i s’ha mantingut inalterable en la voluntat de ser un teatre de tots i per a tots.
Precisament la seva essència és el que ha fet que el Bartrina mantingui durant els anys la il·lusió d’Evarist Fàbregas i dels principals impulsors del teatre.
Tercer acte: La grip espanyola de 1918
La crisi de la Covid-19 no ha estat la primera gran pandèmia que ha viscut el Teatre Bartrina. Fa un segle, quan s’estaven fent les primeres obres d’ampliació, va aparèixer la grip espanyola, una de les malalties més letals en la història de la humanitat. En aquella època, no es portaven tantes mascaretes ni existia un aparell mediàtic que difongués tants missatges sobre els perills de la malaltia.
Va haver-hi tres onades: la primera, a la primavera de 1918; la segona, durant la tardor de 1918; i la tercera, entre l'hivern i la primavera de 1919. El Camp de Tarragona no va ser un dels territoris més afectats per la pandèmia. En aquell moment, Reus era una de les ciutats més poblades de Catalunya i amb una esperança de vida de 51 anys per a les dones i 46 pels homes, superior a la mitjana del país.
Precisament el bagatge cultural de la ciutat fou un dels punts que van fer que la incidència del virus fos menor que a altres indrets. Les mesures sanitàries no van ser gaire restrictives. En principi, es va recomanar l’aïllament de la població i es van suspendre els actes on hi pogués haver un gran focus de contagi, però al Teatre Fortuny s’hi va continuar amb l’activitat gràcies a l’exhaustiva neteja i a la ventilació de l’equipament.
El Centre de Lectura es va haver de tancar a causa de la grip. Tanmateix, les obres de remodelació del teatre no es van aturar, fins al punt que el Bartrina va dur a terme la seva inauguració provisional el 26 d’octubre de 1918, en plena pandèmia. Filella destaca ara que l’ocàs de la grip a Tarragona, que es va produir a finals de 1919, "va donar l’embranzida que necessitava el teatre" de cara a la seva inauguració definitiva l’any 1920.
Quart acte: La gestió del Bartrina davant de la Covid
Divendres, 13 de març de l’any 2020. Un dia que va ser el principi d’un canvi radical i sense precedents a la vida de la gent. El govern espanyol declara l’estat d’alarma i inicia un confinament que duraria gairebé tres mesos. Què fa el Bartrina quan es veu obligat a aturar la seva activitat? El regidor Recasens explica que des de l’Ajuntament ja s’havien programat suspensions de diverses funcions i actes culturals abans que es declarés l’estat d’alarma: "Nosaltres comencem a treballar amb la Covid abans que se'n parlés".
Tot i això, des de la regidoria de cultura va haver-hi un lema clar i constant: "Això no ens aturarà". Moragues destaca la ràpida reacció que va tenir el Bartrina davant el primer confinament, motivada pel treball i la il·lusió de les persones responsables del teatre. El primer que es va fer des de la coordinació fou parlar amb totes les companyies per veure com es podien reprogramar les funcions quan tot acabés.
L’estratègia era clara: apostar a una carta i ajornar totes les funcions fins a la tardor sense saber què passaria. Adaptar-se a un món tan fred com el que ens va deixar el confinament no va ser fàcil. Ens estàvem perdent moltes coses, també la cultura. Es va optar per dur a terme alternatives en streaming i connectar amb les emissions de funcions d’arxiu que feia el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya i altres sales i companyies, emissions sempre enllaçades amb les obres que en algun moment s’havien representat al Bartrina al passat, ja que aquest no disposa d’arxiu propi perquè mai grava les funcions.
A més, el confinament va coincidir amb la recta final del projecte pedagògic Tots dansen, que té com a objectiu fomentar el compromís de la dansa amb l’educació. Està impulsat pel Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre de Barcelona, la Xarxa Transversal i diversos ajuntaments catalans. L’estat d’alarma va truncar l’exhibició final. Així i tot, el Bartrina no va llençar la tovallola i va decidir acabar el projecte de manera online. L’equip tècnic del teatre es va reincorporar el dia 8 de juny, i es van dur a terme tasques de manteniment, com la introducció de rampes d’accessibilitat per a la gent amb problemes de mobilitat.
Les obres es van allargar fins a principis del mes de juliol, quan va tornar l’equip de les oficines de forma presencial. Va arribar la tan famosa nova normalitat, acompanyada d’una llista de restriccions del Procicat. Prunera recorda que el pla d’acció del Bartrina va ser clar: "Llegir i rellegir les restriccions fins a entendre-les". A partir d’aquí es va crear un full de ruta per dissenyar els protocols que s’haurien de seguir una vegada obert el teatre: què s’ha de comprar, com es pot reduir l’aforament, on es col·loquen els gels hidroalcohòlics, per on entrarà i sortirà la gent…
La col·laboració entre el Bartrina i els teatres que ja havien obert va ser molt important per tal de portar a gran escala les estratègies que utilitzaven les sales més petites. Tota la il·lusió, el treball, els nervis i les ganes de l’equip van convergir el dia 21 d’agost, quan el teatre va tornar a obrir les portes. I precisament es va tornar amb un nou projecte, el Projecte Bartrina: set obres de producció pròpia que es van representar entre el 21 d’agost i el 30 de setembre.
La situació del Bartrina fins al dia d’avui ha estat com gairebé tots els àmbits de la societat actual: com una muntanya russa. Actualment, el teatre ha hagut de reduir a més de la meitat el seu aforament, s’ha passat de tenir 450 entrades a la venda a tenir-ne gairebé 200. Tant a la platea com als pisos hi ha una butaca de distància entre cada persona. També s’han introduït una gran quantitat de dispensadors de gel hidroalcohòlic repartits per la sala, s’ha augmentat el personal per tal d’informar el públic dels canvis en la numeració de les butaques, i les entrades i sortides són per diferents zones i molt més esglaonades.
La programació s’està reprenent a poc a poc. Fins ara, es duien a terme algunes funcions i les projeccions del Cineclub, però a partir dels mesos de març i abril, van tornar els projectes educatius i els lloguers d’activitats, com l’Escola de Dansa del Centre de Lectura.
Cinquè acte: Un futur incert
Si el Teatre Bartrina és el teatre del poble, no ho és per casualitat. Per a la coordinació del teatre sempre hi ha hagut un objectiu: que la gent se sentís còmoda. I com destaca Moragues, la resposta del públic està sent molt satisfactòria: "Quan hem obert la venda de primavera ha estat un boom".
Malgrat aquesta bona rebuda, el futur és incontrolable. Mentre visquem a mercè de la pandèmia, la cultura en general i el Teatre Bartrina en particular dependran de la situació sanitària. El que és indubtable és que l’equip seguirà treballant per demostrar que la cultura és segura i que la incertesa no és motiu per perdre la il·lusió.
Etiquetes:
