Cap persona que sigui republicana pot defensar l'adquisició de privilegis pel fet de naixement. Aquesta afirmació, tan ferma i extensament acceptada quan parlem de monarquia es dissol com un tarró de sucre quan es tracta dels nostres privilegis en haver nascut en l'hipòcrita i autoanomenada societat del primer món.
Esmercem molts esforços econòmics en defensar el poc que tenim mentre els lladres porten corbata i van néixer a pocs barris de distància. No fora més positiu treballar per la solidaritat entre pobles i el desenvolupament sostenible que anar inflant, any rere any, el pressupost militar? Recordeu que l'exercit és una eina d'estat per defensar l'estat, i no pas les persones que hi vivim que podem rebre garrotades si ens atrevim a pensar o actuar diferent.
La por, aquesta és una de les eines més poderoses del sistema, les cadenes que neixen de l'autoconvenciment no necessiten guardes i s'alimenten de la nostra feblesa. I aquesta feblesa és encara més forta perquè neix de l'amor, de la genètica necessitat de defensar els 'nostres', aquest biaix (totalment dirigit pel poderós statu quo) és el que alimenta moviments ultradretans i profundament antihumans.
Per l'altra banda, el remordiment tan profundament implantat pel cristianisme és la veueta que ens culpabilitza a nosaltres de decisions que no prenem, però que ens afecten perquè sabem que no fem res per evitar-les. Dins nostre, la solució que hauríem de donar a les persones que demanen auxili està clara, el problema és que no ho verbalitzem ni defensem, i això ens degrada cada dia que passa com a ciutadania.
Creiem que ser català no és un privilegi, és un dret que hem d'exercir no per la imposició de la força o el nacionalisme de fullola, sinó pel profund convenciment de ser membres d'una comunitat oberta i disposada a trencar cadenes, ja sigui les d'un poder estatal opressor o les autoimposades per la por.
Esmercem molts esforços econòmics en defensar el poc que tenim mentre els lladres porten corbata i van néixer a pocs barris de distància. No fora més positiu treballar per la solidaritat entre pobles i el desenvolupament sostenible que anar inflant, any rere any, el pressupost militar? Recordeu que l'exercit és una eina d'estat per defensar l'estat, i no pas les persones que hi vivim que podem rebre garrotades si ens atrevim a pensar o actuar diferent.
La por, aquesta és una de les eines més poderoses del sistema, les cadenes que neixen de l'autoconvenciment no necessiten guardes i s'alimenten de la nostra feblesa. I aquesta feblesa és encara més forta perquè neix de l'amor, de la genètica necessitat de defensar els 'nostres', aquest biaix (totalment dirigit pel poderós statu quo) és el que alimenta moviments ultradretans i profundament antihumans.
Per l'altra banda, el remordiment tan profundament implantat pel cristianisme és la veueta que ens culpabilitza a nosaltres de decisions que no prenem, però que ens afecten perquè sabem que no fem res per evitar-les. Dins nostre, la solució que hauríem de donar a les persones que demanen auxili està clara, el problema és que no ho verbalitzem ni defensem, i això ens degrada cada dia que passa com a ciutadania.
Creiem que ser català no és un privilegi, és un dret que hem d'exercir no per la imposició de la força o el nacionalisme de fullola, sinó pel profund convenciment de ser membres d'una comunitat oberta i disposada a trencar cadenes, ja sigui les d'un poder estatal opressor o les autoimposades per la por.
Etiquetes:
