Divendres, 14 de Juny de 2024

Els deures: una obligació o un problema?

03 de Gener de 2023, per
  • L'excés de deures esgota els estudiants

    Cedida

Anar a dormir passada la mitjanit per haver estat treballant en tasques acadèmiques és una cosa per la qual tots els adolescents han hagut de passar múltiples vegades, i ja per a molts és rutina arribar de l’escola i estar tota la tarda fent deures per seguidament anar a dormir. Una cosa que la majoria de professors defensen i s’etiqueta com a necessària perquè, és clar, és part del procés educatiu dels alumnes, oi?

Doncs aquesta no és una realitat tan simple. Com confirma el mestre i pedagog Enric Queralt a l’article “Deures?” al seu blog “Amb els peus a terra”, les activitats escolars s’han de realitzar estrictament en unes franges horàries i cap activitat desenvolupada fora d’aquests horaris hauria de ser considerada “escolar”, o sigui, obligatòria: no hi hauria d’haver, doncs, l’obligació de fer treballar a casa els estudiants i puntuar-ho negativament si no es fa. Els deures no haurien de ser necessaris per a l’èxit escolar.

Això deixa clar que, en realitat, haver de fer feina de l’escola o acabar-la a casa no és precisament el que s’hauria de fer. Tot i així, manar als alumnes que responguin a casa vint preguntes sobre un text que han llegit a classe és considerat correcte i, a més, compta per a l’avaluació del curs, quan això només deixa clar que el docent no sap administrar el temps d’ensenyament de què disposa, per la qual cosa ha d’acabar prolongant l’hora de la seva matèria al temps lliure que cada alumne té, sense importar que sigui molt o poc.

A més, quan un professor envia deures per a l’endemà no té en compte la situació personal de qui ho ha de fer. Se suposa directament que és la seva obligació treballar un extra de les sis hores diàries de classe, sense pensar en l’ambient familiar, la situació econòmica o el dret al lleure que tenen tots els nens.

Quan un dels estudiants no presenta la feina, es compta negativament i se l’assenyala d’irresponsable, per la qual cosa deixa clares unes diferències socials entre les persones que han pogut fer-la perquè disposen d’un ambient adequat i les que no. Se’l culpa de no haver lliurat una de les moltes tasques que tenia per aquell dia perquè “tots tenen temps a casa per fer els deures i, si no ho ha fet, és perquè no ha volgut”. Quantes vegades aquesta frase s’ha dirigit a un alumne que simplement no tenia les condicions adequades per realitzar les tasques? Condicions com les relacions intrafamiliars, altres obligacions, espai d’estudi, diners per al material o la salut mental.

Aquesta última, sobretot, no es té en compte. Estar sis hores seguides diàries tancats en un centre educatiu aprenent continguts nous (i, moltes vegades, innecessaris), arribar a casa i estar novament sis hores treballant aquests continguts genera estrès, ansietat o insomni, però s’ignora, i fa l’efecte que es vol ignorar encara sent conscients de les conseqüències, com, per exemple, la disminució del rendiment escolar a causa de l’acumulació de pressió acadèmica. O també s’espera que l’alumne ho sàpigui resoldre tot sol i, si no, que els seus familiars l’ajudin, sense tenir en compte la disponibilitat d’aquests.

Tot i així, si encara es propugnés la idea de manar feina per acabar a casa, s’hauria de fer d’una altra manera: tasques quotidianes i experimentals on els alumnes puguin aplicar el que saben, que no impliquin seure davant d’un escriptori a escriure durant tota la tarda sense poder permetre’s ni un moment de descans.

Per concloure, els deures, més que propulsors de l’èxit acadèmic i una manera d’ajudar a practicar diferents hàbits, semblen més aviat problemes que causen més conseqüències negatives en els alumnes i que no ajuden gaire a entendre els continguts apresos a classe. Perquè passar gairebé dos terços del dia memoritzant les definicions dels conceptes de geografia o escrivint en una llibreta les normes d’accentuació de llengua, i dormir menys del que està recomanat només perquè l’endemà tens exercicis de quatre matèries i exàmens de dues més i “totes les matèries són importants i els seus deures són obligats”, no sembla una opció gaire sana ni efectiva a llarga durada.


Mireia Romero Manzano
Estudiant de 3r d’ESO de l’institut Gabriel Ferrater de Reus

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges