Josep Bargalló i Badia, in memoriam

L'any 1956, un jove reusenc, en Josep Bargalló Badia fou director de l'Esbart al Bravium. Potser per la seva perseverança i dedicació, amb experiència pel mestratge, primer, amb la Maria Forcada Sitjà, ‘la Maria dels ballets’ i després amb el mestre Joan Comas, va guanyar-se la confiança en el món de la de dansa i la va portar a l'illa caribenya de Cuba. Hi va participar d’una manera individual ja que va ser convidat per formar part d'una gira per Cuba a partir de primers de gener del 1956, amb els cors i danses de la Sección Femenina que representava bona part del folklore de tot l'Estat espanyol. La durada fou d’uns tres mesos fins al 8 d'abril. Anada i tornada en avió.

A finals de gener, van trobar-se a l’Havana i en d’altres poblacions cubanes, diverses agitacions d'estudiants en la commemoració de l’aniversari del revolucionari Josep Martí Pérez, notícia que recull el diari 'La Vanguardia'. Josep Bargalló Badia va tenir la sort de ser escollit dins del món de la dansa. Va veure com el seu entorn, fins i tot familiar, es mostrava sorprès per un viatge d’aquelles característiques, però al marge de les seves repercussions, segons Josep Bargalló en una entrevista de fa cinc anys, "tot va ser positiu". En aquest cas, es van haver de fer gestions d'alt nivell per garantir l’absència del Josep Bargalló en el seu treball d’assistent a l’Institut Pere Mata. El doctor Salvador Vila-seca va ser del tot receptiu a la petició de Josep Bargalló que, per cert, feia molts anys que vivia al carrer de Misericòrdia, al número 44 , en el primer pis, i era nét i fill de saboners i procedent d’una família de músics.

Durant tres mesos a l'illa caribenya, Bargalló va realitzar 170 actuacions de dansa, quan a Cuba encara era vigent la televisió de Fulgencio Batista. La visita a Guanabacoa, als escolapis, on diversos reusencs a mitjan segle XIX van ser mestres, va ser tota una experiència. La gira la formaven nou grups que representaven el panorama del folklore de l'Estat espanyol, on el concepte d'’Estat’ llavors no existia. Josep Bargalló va assegurar que va tenir "molt d'èxit" quan va dansar 'L'hereu Riera'.

De manera casual a Cienfuegos, a l'arribada de l’autocar, en preguntar-li d’on eren, ell va contestar: "de Catalunya!". Una senyora li va contestar: "Nosaltres som de Reus!". Sorpresa, alegria i alguna llàgrima. És així com Bargalló va conèixer la Maria Teresa Bonet de Reus, que vivia a l'illa. Josep Bargalló tenia l'encàrrec de Reus per lliurar un detall a la família dels Tous Amill, originaris de Pira i que vivien a l’Havana. Es tractava d'un detall en forma d’estel i era un dolç d'una prestigiosa confiteria reusenca, amistats a través 'dels fruits secs'. A les acaballes de l'estada a Cuba, i fora de programa, es va fer una estada curta a Tampa Florida i Miami on va fer moltes més amistats.

Cada persona viu una situació diversa. En aquell moment, el règim que es vivia a Espanya no podia pas esborrar els anhels d'aquell jove. Per a ell, l'actuació no era representar-se a si mateix, sinó que va ser una magnífica experiència en conèixer quatre dansaires de les comarques meridionals amb els quals volia encetar un col·lectiu.

Tan sols fa uns dies, per telèfon, parlava amb la família dels Tous Amill, concretament el nét que viu a Barcelona, el senyor Antoni Tous Alagorta, i em mostrava la seva grata sorpresa en recordar aquest viatge del Josep a Cuba. Que serveixi, senzillament, per fer memòria i recordança del folklorista i excel·lent persona que fou.