La Creu Roja de Reus que encara recordem

La creació de la Creu Roja de Reus va tenir lloc a principis del segle XX, quan un grup de persones amb finalitats altruistes van voler continuar la tasca encetada pel fundador de l’organisme, Henry Dunant, a l’any 1864. A Reus, l’entitat estava integrada por dos tipus de socis: els protectors i els actius.

Els seus components exercien diferents professions. Per exemple, metges, veterinaris, militars, mestres, artesans, comerciants, peons i, fins i tot, sacerdots. Queda constància que el primer edifici que va convertir-se en seu de l’entitat estava en uns baixos del carrer de Sant Joan, on disposaven de tots els estris i equipaments. A la primera planta hi havia la junta de govern.

Més endavant, la seu es va traslladar al carrer de Jutjats, i es va convertir en la seva caserna durant molts anys, i on en l’actualitat està ubicada una llar d’infants. Les seves característiques van permetre que s’adaptés a les necessitats de l’entitat durant molts anys. Tenia un gran pati, dependències per atendre els diferents serveis, civils i militar, i disposava d’una infermeria i d'un quiròfan. Això sí, sempre amb ambient familiar.

Han estat moltes generacions que van  passar per aquesta institució, en la qual es va desenvolupar una gran activitat. Actes com revista de tropa, lliurament de medalles, premis, misses, i sobretot, les serenates de cornetes i tambors que es preparaven per les desfilades de les festes, com Corpus, Setmana Santa, Cavalcada de Reis, Sant Pere, etc. Tots els reusencs es van familiaritzar amb la seva presència! I els seus assajos musicals, sobretot amb al veïnat.

Les mobilitzacions de sanitaris, portalliteres, comandaments, equips i materials, es deixaven entreveure en les excursions per fer maniobres de campanya a llocs com les ermites del Remei, Paret Delgada, etc. Les fotografies que conservem són el més fidel testimoni.

L'any 1909, per facilitar els desplaçaments es va formar la secció ciclista i, anys després es va crear la secció de motos Vespa per afavorir la cobertura dels punts de carreteres. Era molta la inquietud d’aquelles persones, fins al punt que a l’any 1915 va quedar redactat el reglament de la secció de bombers. Van ser els primers bombers uniformats i equipats que hi va haver a Reus. En un llibre dedicat als actuals Bombers, s’inclouen unes fotos de l’època que mostren els bombers de la Creu Roja uniformats i formats devant del Teatre Circ. Fins i tot, van ser felicitats per l’Assemblea Suprema de la Creu Roja de Madrid per la seva activitat. El material i diploma dels bombers romanen al local de la seva seu més recent, situada al carrer del Doctor Ferran.

Cal esmentar la gran tasca a la Creu Roja de Reus de Pere Huguet Ribas, un dels impulsors de l'Assemblea local, tant en la seu del carrer de Jutjats com en l'actual. Una de le empremtes deixades en el temps, ha estat l’auxili en carretera que va establir un punt de servei per la costa, un punt neuràlgic del trànsit rodat. Tots sabem que la Creu Roja ha sofert una gran transformació en la indumentària i en la modernització dels serveis, els materials i el parc mòbil. En l’actualitat, només queden records d’aquell ambient.

La Creu Roja de Reus que sempre recordaré estava formada per una gran família, o millor dit, famílies. Amb esforços i sacrificis de voluntaris que havien de robar hores del seu temps de lleure per dedicar-les de manera altruista a la societat, i sovint a canvi de res. Molts han passat per aquella assemblea local de la Creu Roja, i recordaran amb certa nostàlgia l’entitat. Cal dir que durant un temps també es podia fer el servei militar als seus destacaments.

Aquelles bandes de cornetes i tambors que ens feien reviure les festes! Quantes vegades van ser el ‘parents pobres’ de molts actes que l’Ajuntament de Reus, per estalviar el pressupost  amb "quatre cigrons" pagaven la seva participació. Algun conseller de festes va prescindir dels seus serveis argumentant que la presència de la banda de la Creu Roja ‘militaritzava’ els actes. I no van faltar alguns ‘cervells polítics’ que titllaven de “potenciar el masclisme” quan aquesta banda musical acompanyava a les majorets.

En fi, un record per aquells homes i dones que van ajudar a la societat i que tan bones estones ens van fer passar. Avui, la Creu Roja segueix tenint la mateixa vocació, però és una altra cosa. S’ha fet més gran. Disposa de més mitjans i possiblement es regeix per unes altres normes. Són altres temps. Però sempre queda en el record dels més grans les actuacions iniciades fa mes de 150 anys.