La diligència a Barcelona, l'any 1815

Com en altres ciutats, a l'any 1815, Reus tenia problemes de comunicació que afectaven principalment el comerç. En aquell temps, la ciutat tenia 35 empreses comercials d'èlit acreditades per tot Espanya i part de l’estranger. La comunicació amb Barcelona es feia difícil, en general, i molt dificultosa pel comerç, en particular. La preocupació dels empresaris, com ara, era pel bon funcionament dels seus negocis i mantenir una bona comunicació amb clients i proveïdors. El tracte personal quedava reduït a la deficient correspondència postal que quedava sotmesa a un servei setmanal amb Barcelona.

Reus sempre ha estat una ciutat forjada pels emprenedors. Josep Brunet, un modest conductor de diligències, establert a la plaça del Mercadal i amb bones idees, va pensar en crear un bon servei de transport amb 'el cap i casal'. Ben aviat, va ser capaç de transmetre al comerç local la necessitat de crear una societat amb accionistes per crear una empresa de transports capaç de donar solucions a les necessitats de transport de persones i paqueteria que tenia la ciutat.

El col·lectiu ho va veure amb bons ulls i es va posar en marxa creant, amb molt poc temps, el primer servei regular amb diligència de tot l'estat espanyol. L' 1 de març de 1815, es va establir el primer viatge diari a Barcelona des de Reus i, òbviament, el de tornada. No queda clar on era el lloc de sortida de les diligències. Hem trobat referències al carrer de Jesús, davant d'una fonda, també al carrer de Pubill Oriol a Cal Boada i, fins i tot, des de la plaça de la Sang. El fet és que el servei va ser tot un èxit fins a l'any 1865, moment en què es posa en marxa la línia de ferrocarril amb noves possibilitats de comunicació.

Però al llarg d'aquests anys de viatges amb diligències des de Reus en van passar de tots els colors. Per exemple, a l'any 1833 i, com a conseqüència de la Primera Guerra Carlista, la ciutat va quedar aïllada per la inseguretat de transitar per camins. Per tant, els cotxes, diligències i carruatges, entre Reus i Barcelona, no podien circular, fins el punt que alguns d’aquests serveis es tenien que realitzar per via marítima.

Durant el regnat de Ferran VII de Borbó (1784-1833), es va crear la carretera 'Amàlia' (Reus-Tarragona) inaugurada pel mateix Rei donant-li el nom de la seva esposa. Tot i la nova carretera, que donava accés al port de Tarragona, calia dotar-la de seguretat per protegir les mercaderies. Va ser la Milícia Nacional de Reus qui es va fer càrrec de custodiar els carros de transport amb el suport econòmic dels comerciants reusencs que, ben aviat, es van cansar de l'increment de les despeses, fet que va ocasionar que un notable nombre de comerços de vins traslladessin les seves empreses a Tarragona.

Reus tenia més necessitats de comunicació així que el 1817 l’Ajuntament de Reus havia proposat altres alternatives de vies de comunicació. D'una banda, l'obertura de la carretera de Reus a Montblanc i, mes tard, la de Móra d’Ebre. També, al 1841, la ciutat proposa un trajecte Reus-Marçà-Móra com a línea més recta. Al mateix any, sent diputat de Falset, Antoni Rodes, va proposar el trajecte Reus a les Borges del Camp, Alforja, Mas de les Moreres, Porrera, Falset i Móra i també altres ramals que, sortosament, gaudim en l’actualitat.

Hem volgut fer un resum de detalls i anècdotes que ens ha deixat la història reusenca, dels primers sistemes de comunicació de la ciutat i de la iniciativa dels emprenedors reusencs. La societat civil tradicionalment ha mogut la ciutat. Hi ha altres exemples com l'Aeroport de Reus que es posen en tela de judici, però d'això en parlarem un altre dia.