Carta oberta a Duran i Lleida

Benvolgut Duran,

Com saps, sóc militant d'Unió des de 1964. En aquells temps, a l'oposició no existia ningú més que els comunistes, el Front Nacional de Catalunya i Unió Democràtica. La resta, si hi eren, no es veien.

Vaig triar Unió Democràtica de Catalunya perquè de les moltes lectures que vaig fer, em vaig quedar amb Mounier i Maritain. Dic això per deixar clar que sóc d'Unió per convenciment. Fa anys, però, que aquest convenciment em trontolla per la vostra manera de fer.

Entre d'altres qüestions i les més impactants per mi en els darrers temps són la votació al Congrés contra la gent i a favor de les finances, i les actuacions i votacions del senyor Salvador Sedó al Parlament europeu, així com les teves relacions internacionals que, em pregunto, si han servit Catalunya o l'Estat espanyol. Allò, però, que realment em motiva més a escriure aquesta carta és la vostra actitud davant la independència.

Unió no té cap visibilitat, només es parla de nosaltres en funció del que fas i dius. Després de trenta anys al capdamunt del partit, no sé pas què esperàvem. La culpa també és nostra perquè com passa moltes vegades en diverses organitzacions, tenim al davant un xicot espavilat, intel·ligent i bon polític, i ja ens va bé que faci la feina. Així nosaltres podem viure fàcil i tranquils.

Amic Duran, deixa'ns abans del diumenge, quedaràs com un senyor i faràs possible que a Unió ens refem sense baralles i intentem ser aquell partit transversal, independentista, per confederal, i impregnat d’humanisme, amb una doctrina social més realista que la de molts altres que se n'omplen tant la boca.

Afectuosament,

Jacint Nubiola