Divendres, 29 de Març de 2024

Història d’una bandera que es conserva a Reus

02 de Juliol de 2015, per Antoni Zaragoza
  •  

  •  

  •  

  •  

Quan el 1986 es produí l’últim canvi de la seu de l’Assemblea Local de la Creu Roja de Reus, s’inaugurava la nova deixant les antigues instal·lacions del carrer del Jutjat per ocupar les actuals del carrer del doctor Ferran. En aquella instauració, va destacar una anècdota important que, tot i els anys, havia passat desapercebuda per propis i estranys.

Tot va començar quan un bon dia es va presentar a la meva dominical ‘paradeta’ de la Llotja del Col·leccionista una persona pertanyent a la Guàrdia Civil. El coneixia de quan estava de comandant a Valls. Últimament residia a Tarragona i desconeixia que estava jubilat del cos. El coneixia com historiador en temes militars que editava al ‘Diari de Tarragona’ i també a la ‘Revista de la Guàrdia Civil’. Després de saludar-me em va preguntar si, com a col·leccionista de temàtiques reusenques, tenia una foto d’un reusenc destacat que havia ocupat càrrecs importants a escala nacional i havia estat membre de l’Assemblea Local de la Creu Roja. Es tractava de Josep Aymat Segimon. Jo, per aquelles casualitats, disposava de la seva foto, on vestia de militar amb la graduació de tinent d’infanteria.

Josep Aymat Segimon està registrat en el llibre de ‘Reusencs Il·lustres’, de l'escriptor Josep Olesti Trillas. En el llibre, que explica que Aymat va ser un militar nascut l’any 1852 que tenia un altre germà, hi apareix un interessant resum de la seva vida mitjançant el seu currículum: des del seu pas per la milícia, on va participar en les guerres carlines i en les campanyes de Cuba i Filipines, fins a la seva retirada com a militar amb la graduació de comandant i tot un regit de medalles i condecoracions l’any 1912. Quan es va retirar de la milícia, Josep Aymat Segimon es va establir a Barcelona al costat del seu germà, on es va dedicar a la fabricació de cristalls de colors, els quals va introduir al mercat nacional.

L’historiador em va demanar si li podia deixar la fotografia per fer-ne una còpia. Jo hi vaig accedir i, malauradament, no me la va tornar -passa com els llibres-. Em va posar al corrent de les gestions que duia a terme en la investigació d'una bandera de la Guàrdia Civil que, segons ell i de forma documentada, va ser l’última que va onejar a Filipines. Pertanyia a la ‘8a Línia del 22è Terç de la Guàrdia Civil de Filipines’, on els comandaments eren espanyols i el seu capità era José Aymat Segimon, pertanyent a l’arma d'Infanteria que estava aquarterada a la caserna de la població de Cabatlogan (illa Samar). En aquella època, la Guàrdia Civil s'estava constituint a les colònies, però era independent de l’Escola Nacional. Quan Filipines va deixar de pertànyer a Espanya, els oficials van ser repatriats i, com que ell havia nascut a Reus, hi va establir la seva residència. Amb la graduació de capità i moltes distincions, va passar a formar part de l’Assemblea Local de la Creu Roja de Reus, amb el càrrec de secretari. A més, també era inspector general de la Comissió Liquidadora de l’Exèrcit a Madrid. L’any 1912, mitjançant una carta manuscrita, Aymat va cedir la bandera a la Creu Roja local, on des de sempre s’ha guardat amb molta cura a la vitrina de la seu, on encara hi roman. José Aymat va ser protagonista de gestes heroiques com la de Belar, petita localitat de les costes occidentals de l’illa de Luzon, on el capità, Enrique de las Moreras es va fer fort amb la seva guarnició. Després de la seva mort va ser substituït pel tinent Saturnino Martin Cerezo. Aquesta guarnició va capitular el 2 de juny del 1899, quan aquell arxipèlag ja no pertanyia a Espanya, efemèride que s’immortalitza en la pel·lícula ‘Els últims de Filipines’.

Aquest és el resum de la història d’una bandera que reposa a Reus des del 1912 sota custòdia de l’Assemblea Local de la Creu Roja de Reus, situada actualment al carrer de Doctor Ferran, gràcies al senyor Josep Aymat Segimon, del qui es coneix que va ser escriptor i artesà de la indústria de cristall de colors. Aquestes dades estan recollides en el seguiment històric dut a terme pel capità de la Guàrdia Civil, Armando Oterino Cervello (E.P.R) que, per l’atzar de la vida, va néixer precisament a la casa ‘cuartel’ de la Guàrdia Civil de Reus, situada abans de la guerra al carrer de Batan, i que es va convertir posteriorment en les quadres-vaqueria de la família Lucas i més tard en Garatge Lucas. Finalment, va ser enderrocada per convertir-se en un edifici de nova planta amb un supermercat en el qual s’hi poden trobar diversos establiments. En l'antiga Casa Cuartel, també hi van néixer altres reusencs que van pertànyer al Cos de la Benemèrita, així com d’altres que van escollir oficis diferents. I alguns, encara gaudeixen de bona salut.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics