Dissabte, 23 de Novembre de 2024
Imatge de Joan Prim i Prats
Cedida
Un cop enllestida la guerra d’Àfrica (1859-1860), el tinent general Joan Prim i Prats (1814-1870) va tornar a la Península convertit en l’heroi popular per excel·lència. Prim, amb els Voluntaris catalans que havien sobreviscut, desembarcà l’1 de maig de 1860 a Alacant, on tots van ser rebuts de manera fervorosa pels ciutadans. Prim, que no es volia perdre els actes oficials previstos a Madrid amb motiu de la victòria espanyola, es va acomiadar allí dels Voluntaris, que embarcaren cap a Catalunya per a rebre també un seguit d’homenatges i d’aclamacions populars. Després de participar i de ser homenatjat en diversos actes i banquets a Madrid, amb un desplaçament inclòs a Guadalajara, Prim demanà llicència per viatjar a França (a Vichy, per cert, Napoleó III també el convidà a un àpat). Finalment, ja al mes de setembre, Prim tornà a la Península, on els seus amics li havien organitzat una mena de marxa triomfal per diverses ciutats de Catalunya, les Illes i el País Valencià.
A Reus hi arribà cap a les quatre de la tarda del diumenge 14 d’octubre, venint en tren des de Tarragona en companyia de la muller, Francisca Agüero, i del primogènit, Joan (que tenia dos anys). Tot i que hom esperava una recepció entusiasta, “la autoridad tuvo que contener a una parte de la población que se proponía hacer, en el mismo tiempo, otra clase de demostraciones, manifestando recuerdos de triste memoria” (Bofarull, 1866, p. 297). Aquesta part de reusencs (“algunos malintencionados y rencorosos”, segons Olivar, 1952, volum i, p. 232), contraris a l’homenatge a Prim, volien fer-li present el record dels fets de l’11 de juny de 1843, quan la ciutat fou bombardejada pel general Zurbano arran del pronunciament de l’aleshores coronel Prim i del capità Milans del Bosch contra la regència d’Espartero i en favor de la majoria d’edat d’Isabel II (en compensació, la reina concedí a Reus el títol de Ciudad Esforzada). Els membres del consistori, precedits d’un ball de Marroquins i Espanyols composat especialment per a l’ocasió, van anar a rebre el general mentre repicaven les campanes.
Quan Prim baixà del tren, dues nenes (filles del patrici Marià Pons) li van oferir una palma (de victòria) i una corona cívica. Tot seguit, Prim, la muller, la dida que portava el nen als braços i l’alcalde-corregidor pujaren dalt d’una “magnífica carretela tirada por seis briosos corceles” i recorregueren uns carrers plens de banderes, corones, medallons, arcs, piràmides, columnes i molts altres guarniments i enmig d’una pluja de flors, de coloms deixats anar, de recitacions de poemes alegòrics i de salves d’artilleria disparades per uns quants Voluntaris catalans. La comitiva els acompanyà fins al domicili de l’industrial Macià Vila (vell amic, íntim confident i generós avalador econòmic del general). Després, Prim es desplaçà fins a l’Ajuntament, al balcó principal del qual, i amb l’emoció del moment, Prim adreçà unes paraules en català als seus compatriotes. En transcric el text –normalitzant uns quants mots, els accents i la puntuació– que més endavant va referir un dels que havia escoltat in situ el discurs, Francesc Gras i Elias (1908, p. 51-52) (Aquest primer discurs també fou transcrit el dia 16 d’octubre pel Diario de Reus, amb l’advertiment que era una “alocución en dialecto catalán”):
Noble i esforçada ciutat de Reus, jo et saludo, jo t’estimo, jo et respecto. No sé com expressar la satisfacció que sento en vista de l’ovació de què em feu objecte, tant més apreciable per a mi per quant són los meus compatricis els que me la tributen. / Enmig d’aquells perills, entre el fragor d’aquells combats, jo tenia fixa la vista en la meva cara pàtria, perquè sabia que tots vosaltres no l’apartàveu de mi, que em seguíeu amb ansiosa mirada i amb tota la vostra ànima i el vostre cor, tremolant i pregant a la Verge de Misericòrdia per la meva vida. / Jo no he fet més que complir amb lo meu deure com a bon soldat, perquè d’altra manera haguera desmerescut del vostre apreci en lloc de rebre’m amb palmes i llorers; i si alguna cosa d’especial hi ha en la meva organització, ho dec a l’haver nascut dessota aqueix cel i respirat aqueixa atmosfera. Per això los fills d’aqueixa ciutat han sigut sempre respectats i apreciats per tot lo món per lo seu valor i la seva noblesa de cor, i per això jo he pogut demostrar sempre que no hi ha perill a on un català posi els peus. / Bé es portaren aquell grapat de valents que m’enviàreu perquè vos representessin en tan gloriosa guerra. Ells batallaren com a bons, pagant, per a l’honra de la pàtria, en sang el seu tribut, i deixant lo nom català a l’altura que ha sabut col·locar-se en tots els temps. / Saludem doncs a la nostra Reina que va tenir valor i prou confiança en l’exèrcit per recollir lo guant. Saludem al duc de Tetuan que carregà sobre d’ell la responsabilitat i els cuidados de la campanya. Saludem a l’exèrcit espanyol que ha sabut portar-la a cap de victòria en victòria sens vacil·lar un instant, i en quant a mi, germans, esteu segurs de trobar-me sempre disposat en quant les meves forces puguin a lluitar una i altra i cent vegades per la glòria de la pàtria i l’honor del poble català. Visca la Reina! Visca l’esforçada ciutat de Reus!
A l’Ajuntament de la ciutat es conserva la còpia oficial del Discurso pronunciado por el Excmo. Sr. General D. Juan Prim Prats, en el acto de hacer entrega de su gloriosa espada al Excmo. Ayuntamiento de esta Ciudad, el día 14 de Octubre de 1860, per bé que en realitat el discurs el va fer la tarda del dia següent, el dilluns 15. Només començar el seu parlament, que adreçà a l’alcalde, Prim explicà la causa de la donació:
Ilmo. Sr. / Cuando V. E. tuvo la dignación de pedirme la espada que ceñía en la campaña de África para depositarla en el salón de sesiones de la Casa Capitular, a fin de que fuese un monumento imperecedero que simbolizase los triunfos de las armas españolas en África, no me fue posible acceder desde luego a tan honrosa demanda, y no porque rehusase acceder a una petición que me envanecía, sino porque la contienda estaba aún por terminar, porque se estaba debatiendo todavía si la honra de España había de quedar o no bien puesta y limpia como los rayos del sol. Terminada aquella lucha, y terminada tan gloriosamente para las armas españolas, ha llegado el momento de acceder a la petición de esa Ilma. Corporación municipal; y para que la entrega de esa prenda de mi mayor estima se llevase a efecto del modo más digno, he creído deber hacerla yo en persona. Ahí teneis, pues, esta espada. Enrojecida está aún con sangre mora. Ella simboliza los hechos en que me ha cabido la fortuna de tomar parte, y ella proclamará en todos tiempos las proezas que han llevado a cabo en África las gloriosas armas españolas [...]. (Podeu veure el text complet d’aquest discurs, així com el d’un segon discurs en català, al document reproduït fotogràficament al catàleg de l’exposició Joan Prim i Prats (Reus, 1814 - Madrid, 1870), Reus: Institut Municipal de Museus de Reus, 2014, p. 143.).
Després del lliurament de l’espasa, Prim va sortir al balcó i adreçà a les persones que eren al Mercadal un segon discurs en català, molt més breu. Digué que acabava de lliurar la seva espasa a la ciutat, tot confiant “que aqueixa prenda serà per a vosaltres símbol d’unió i de concòrdia”; continuà amb el que sembla una referència als fets de 1843, “no us recordeu del passat”, i acabà refermant que sempre estaria al servei de “la pàtria”, perquè “esteu segurs que sempre que ella de mi necessiti, no faltaré mai a consagrar-li la vida, com aixís deu fer-ho aquell que’s preciï de ser un bon català. Reusenses: viva la Reina”.
Prim va romandre a Reus un parell de setmanes, tot participant en diversos banquets, recepcions o balls i portant a terme diferents activitats i visites més o menys programades (com la que va fer a l’ermita de la Misericòrdia, amb missa i tot), a més d’uns quants desplaçaments a fora de la ciutat, com els que va fer a la Riba (amb una cacera inclosa), a Vila-seca, a Vilafortuny i a Cambrils. Tots aquests moviments es poden resseguir força bé gràcies a les cròniques i notes aparegudes al Diario de Reus, però no els detallaré per no fer massa feixuc aquest article (Anguera, 2003, p. 340-344, en va fer un bon resum). El dimarts 30, el mateix diari informà que “a estas horas debe hallarse ya camino de Valencia el Excmo. general Prim”.
Tot i que el Diario de Reus dels dies 17 d’octubre i 2 de novembre publicà un anunci-prospecte en què informava els lectors de la pròxima edició d’un “folleto”, del qual anirien sortint “una o dos entregas semanales”, amb el títol Reseña de los festejos efectuados en la ciudad de Reus, para la solemne recepción del Excmo. señor Marqués de los Castillejos, con motivo de su entrada en dicha ciudad, el día 14 de Octubre de 1860, no n’he sabut trobar cap exemplar (ni del fulletó sencer ni de cap lliurament parcial). Atès el títol semblant, el model a seguir podria ser una publicació editada a la ciutat comtal uns quants mesos abans, signada per Víctor Balaguer, Reseña de los festejos celebrados en Barcelona, en los primeros días de mayo de 1860, con motivo del regreso de los Voluntarios de Cataluña y tropas del Ejército de África [...], Barcelona: Imp. de Luis Tasso, 1860.
Bibliografia citada:
- Pere Anguera, El general Prim. Biografía de un conspirador, Barcelona: Edhasa,
2003.
- Andreu de Bofarull i Brocà, Anales históricos de Reus, desde su fundación
hasta nuestros días, segona edició, Reus: Imp. de la V. e hijo de Sabater, 1866.
- Francesc Gras i Elias, Lo general Prim. Recorts de sa vida política y militar,
Reus: Imp. Vda. de Vidiella y P. Casas, 1908.
- Rafael Olivar Bertrand, El caballero Prim, Barcelona: Luis Miracle, 1952 (dos
volums).
Jaume Massó Carballido és arqueòleg i historiador.
