L’ocupació de l’exèrcit francès a Reus (Capítol 4)

En l'estudi de la cirurgia, en aquells moments hi havia el Col·legi de Cirurgians de Barcelona que era 'modern' i feia anys que existia. Però els metges que esmentaré (alguns com els cirurgians), Antoni Gimbernat Arbós, de Cambrils, i Pere Virgili, en van aprendre a França. Aquest país havia estat i era encara un mirall de progrés en tots sentits. Alguns metges catalans havien estat assenyalats com a 'afrancesats'. Però una cosa és l'aprenentatge teòric i pràctic en la medicina i el cos humà, i l'altra, les conseqüències de la guerra, ferits, baixes i malalties produïdes en aquell enfrontament.

Se sap que alguns dels ferits de la guerra de l'exèrcit espanyol, a Reus, en data 4 de març de 1809, van ser traslladats de l'Hospital del Seminari, Quarters i Sant Pere, a Sant Francesc, en nombre de 291, i 23 a l'Hospital del Roser.

Aquest constant moviment de soldats i gent, el trobem en els documents a l’Arxiu Comarcal i Municipal de Reus, i en les actes d’aquell temps, pel que fa a la devoció al nostre poble. Veig, per les actes posteriors del 29 de març de 1815, que havien fet pujar la Mare de Déu de Misericòrdia, des de l’ermita a la Ciutat, a l’ abril del 1808, pel benefici de l'aigua. Altres versions de Joan Bertran Borràs i Torné parlen de fer-la pujar també per l’adhesió al rei Ferran VII. Part del text diu: En actes del 1815, veurem escriure del 1808 en aquests termes: “Al logro del beneficio del agua que alcanzamos y que tanto necesitamos en aquel entonces asi mismo que por la misericòrdia del altisimo han cesado ya los motivos por los cuales han permanecido por largo tiempo en la expresada iglesia...“

La imatge de Misericòrdia va romandre a Sant Pere, segons actes, de l’abril del 1808 fins al 30 de juny del 1815. En escrit d'actes, però, per concretar més, després d’aquesta llarga estada a la Ciutat, no va baixar al Santuari fins al 1816 perquè va fer pelegrinatge de la Ciutat a Salou, i és així com la mateixa imatge es va salvar, probablement, per l’evidència de la important destrucció i foc del Santuari, el 1812. Més endavant, us faré esment del fet que ho havia provocat, com es diu i s'escriu, de l'exèrcit francès. Les imatges de Paret Delgada i la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig, també se salvaren mercès a la custòdia a les respectives parròquies.

L'assetjament i defensa: els anglesos, amb data 11 de gener de 1809, amb la Royal Navy, estan a A Coruña per fer costat als exèrcits espanyols. Però, de fet, el 13 de gener de 1809, les tropes franceses havien entrar a Barcelona i el 26 del mateix més entraren a Reus i, segons el metge Jaume Ardèvol Cabrer, la Ciutat fou guanyada pel francès Saint Cyr. Geogràficament, segons l'exèrcit francès, la nostra Ciutat pertany com a territori a “las bocas de el Ebro”. Reus, per tant, som la seva 'província', que inclou Lleida i Cervera fins a Tortosa, i arran de mar fins al Baix Penedès. Hi una data, que és la del 23 de febrer, que és una versió diferent de l’ocupació de la nostra Ciutat.

Reus es converteix en capital dels francesos en l'àrea de les comarques meridionals de Catalunya. A la Ciutat, teníem llavors els consolats, sobretot pel comerç de l'aiguardent amb països com Estats Units, Ligúria, Regne Unit, Holanda, Suècia, Dinamarca, Sicília, França i Nàpols. El metge Jaume Ardèvol Cabrer, fill de la Vilella Alta, al Priorat, farà, més endavant, manifestacions sobre el comportament de l'exèrcit francès dient: "Los desprecios contra la buena fe de un pueblo pundonoroso, irritaran la sensibilidad esquisita del español y produjeron un estado de verdadera enfermedad moral”.

La ciutat de Reus, en gran part està interessada en un pacte amb l'exèrcit francès. És en aquell moment, sense els portals de les muralles, quan més sembla tenir importància la dèria per evitar conseqüències en el comerç, sobretot. Es volia evitar fer costat a un dels bàndols i es va pactar amb els francesos. Això no tenia un doble cost? Per aquest motiu i d’altres, als 'afrancesats' per convicció o per conveniència els dirien 'caragirats'.

La Ciutat gaudia d’infinitat de canals i aigua de mina que regaven quasi tots els horts amb la seva gran bassa (estava prohibit rentar roba a les basses per tal de no contaminar-les).

La fàbrica de moneda de Reus, a resultes de l'ocupació de l'exèrcit francès, com ja havia dit, s'havia traslladat a Tarragona. Aquí la moneda la fabricaven als quarters, però als patis sense sostre ho feien amb la moneda de coure i es volia fer un afegit als pavellons, però el trasllat a Tarragona era raonable, donat que la moneda ‘nacional’, la de Ferran VII, no podia fer-se en terreny ocupat per l’exèrcit francès.

A Tarragona, es troba la impremta de Miquel Puigrubí i després amb el seu fill Joaquim Fan Cia. El paper utilitzat amb els documents impresos és divers, però predomina, en principi, el paper fabricat als molins de la Riba, en concret al de Casa de Manel Oliva Figuerola, amb aquest dibuix d'un canó, com veuen a l’encapçalament de l’article... També trobo paper de Capellades, paper marca Romaní, paper Félix Aloy. A Tarragona, les publicacions s'elaboren ben bé fins a l'estiu del 1811. Aquesta ciutat, l'antiga Tàrraco, és un brogit de pòsit de civils i militars nacionals. El mateix Antoni Brusi Mirabent, que havia derivat d’artesà a industrial, roman a la capital de província i és l'impressor de Gazeta militar i politica del principado de Catalunya. Té la impremta al carrer de la Baixada del Rosari i és encarregat d’imprimir ordres i decrets coincidint amb el Congrés Provincial.

L’impressor Brusi fugirà de Tarragona abans dels fets del 28 de juny de 1811 i anirà, com molts, fins a Mallorca. Al principi, restarà al costat de la causa de Ferran VII, però durant un temps i, en el futur, haurà de sotmetre’s a l'exèrcit francès. S'ha dit d’ell que, va ser un 'afrancesat' i que no volia pas fer-ne comentari. Ho portava dins, probablement, pel fet dels principis de la Revolució Francesa i no tant per la presa de Tarragona per part de l'exèrcit francès. Parlo de quan fa publicacions seves, donades a conèixer a les darreries de l’any 1812, mitjançant la seva pròpia impremta.