Silenci. Quietud. Pau. Bellesa. Alegria. Contemplació. Admiració.
Les vacances serveixen per alguna cosa més que per descansar: són una oportunitat per degustar la nostra dimensió més transcendent, interna, profunda... Les vacances són un gran moment per descobrir el batec de la nostra pròpia vida i per revisar l’orientació del seu sentit. És probable que la solitud i el no fer res estiguin mal vistos. De fet, però, són tan necessaris com l’acció i la companyia. Aturar-se i contemplar, asseure’s i gaudir del fet de ser-hi, simplement, no té preu.
Tenim el do de poder practicar la contemplació, i dedicar-li un temps és fer quelcom –no és pas no fer res!– que ens porta a retrobar-nos amb una dimensió més profunda de la vida. Ben mirat, fer-ho ens fa ser més humans, més pacients, més educats... –¿com pot ser que se’ns faci tan estrany això de retirar-nos a observar? Ens hauria de resultar senzill assaborir de l’esclat de la natura –gratuït i preciós–, però no tenim el costum de fer-ho gaire: un raig d’aigua que salta, una posta de sol al capvespre, uns grills que grillen, un estel fugaç... Potser no podem fer que el temps s’aturi –tot passa molt ràpid!–, però el nostre ritme vital es pot alentir.
També és cert que el món no és com ens agradaria, però podem aprendre mirar-lo d’una nova manera: podem ser el canvi que demana el món, aportar-hi la pau que tant hi trobem a faltar. Podem regalar-li al món el nostre temps, la nostra escolta atenta, i dedicar-li la paciència i la compressió que tant li manca, i posar així el nostre gra de sorra per tal que sigui un lloc on valgui més la pena viure. Volem aprofitar les vacances per fer tot allò que durant l’any no hem tingut temps de fer –oci, festa, compres...– però també podem dedicar-les a aquell que viu dins nostre, que és algú a qui no solem escoltar massa: en quin moment li podríem prestar més atenció a l’ésser que som que aquell en el qual comencen les vacances? Quin pla per a les vacances d’estiu podria ser millor que el de dedicar-se a intentar que la pròpia consciència es dreci ben desperta, a promoure que la pau s’instal·li al cor fins que s’hi senti com a casa?
Estem més acostumats a fer que a sentir. Estem molt més familiaritzats amb el soroll de les màquines que amb el silenci amb que ens parla el món. Un silenci que ens impacta de tan aliè que ens sembla. Un silenci que, tanmateix, és el so mateix del nostre origen, la música més nostra i familiar, la veu més natural d’entre totes les veus que ens parlen. Com pot ser que se’ns faci estrany asseure’ns a observar com és el món, per dins i per fora? Portem tot l’any ajustant-nos al ritme que ens imposa el món modern –fa massa temps que fugim de nosaltres mateixos!– i les vacances són una magnífica oportunitat per retrobar-nos amb qui realment som.
Ara, per uns instants, podem intentar que el nostre món s’ajusti una mica més al nostre ritme. Per fi podem permetre’ns viure al ritme de la nostra pròpia vida, i dedicar-la a allò en que més creiem. Val la pena aprofitar-ho. A l’hora de les vacances, qui s’hagi cansat del treball buscarà repòs i qui s’hagi avorrit buscarà diversió, per això no és fàcil fer un escrit sobre com convé encarar-les. Però des del GDI de Reus ens atrevim a convidar-vos a que en feu d’aquest estiu un espai vostre, íntim, profund, compartit, solidari: En despertar-vos, per exemple, feu deu o més respiracions profundes; quan us hagueu aixecat del llit, passegeu lentament per la casa i observeu atentament el que us t’envolta.
Llegiu textos inspiradors, i compartiu la lectura amb altres lectors, per tal que la vostra lectura s’enriqueixi amb altres punt de vista.
Dialogueu. Escolteu. Sentiu. Parleu. Aprengueu. Observeu. Jugueu. Canteu. Reseu. Penseu. Ajudeu. És a dir, viviu!
Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional de Reus.
