Viure el nostre propi cicle menstrual

Aquelles que ho vivim, sabem per experiència pròpia que cada mes passem uns dies amb més cansament a sobre, o amb la panxa inflada, o amb els pits sensibles, o amb les emocions a flor de pell. I és que el cicle menstrual d'un cos hormonal femení va més enllà dels dies estrictes en què sagna. Es tracta, més aviat, d'un procés que passa per diferents fases i canvia l'estat físic i anímic de la persona durant tot el mes. I així, cada mes.

Tot i que l'experimenta gairebé la meitat de la població mundial, la regla ha estat des de sempre un tema tabú rodejat de mites que encara perduren fins avui dia. Ha estat deliberadament relegada a l'àmbit privat i íntim (un 30% de dones assegura no haver rebut informació sobre la menstruació durant la seva infància o adolescència segons un informe d'INTIMINA) quan és una experiència compartida per totes i cadascuna de nosaltres.

Per altra banda, aquest procés cíclic natural ha estat interpretat des d'una mirada masculina i alhora utilitzat per un sistema que ha intentat controlar-nos. "Els límits sempre han estat en la cultura patriarcal, mai en el nostre cos carnal", assenyala la pedagoga menstrual Erika Irusta a la revista 'Pikara'. A això cal sumar-hi un sistema capitalista i una societat de consum que col·loca la producció com a "eix del valor i desenvolupament humà" i que, per tant, dificulta el descans que pot ser necessari en alguns moments. Menstruar, doncs, és complicat en aquesta societat però no "per l'acció o el fet en sí", puntualitza Irusta, "el problema no està en els nostres cossos" sinó en com es tradueix això culturalment. 

Després de tants anys de silenci, "hem de parlar més de sang menstrual, sexualitat, masturbació, embaràs... de tot el que no ens han deixat parlar o ens han obligat a parlar d'una única manera", reivindica Beatriz San Román, creadora del negoci de compreses de tela 'Vulvita' a Cambrils. La seva iniciativa sostenible se suma a altres tendències que afortunadament estan a l'alça actualment, com la copa menstrual, tot i que no són idees noves.

La patent de la copa menstrual va ser presentada als anys 30 per l'estatunidenca Leona W. Chalmers. Estava feta de cautxú i va triomfar durant un temps, però just en aquella època el doctor Earle Haas va crear una empresa molt coneguda avui dia: Tampax. Finalment el 1963 la copa va deixar de fabricar-se perquè "no era rentable" i les dones la trobaven "massa gran, rígida i pesada". Anys més tard, el 2000, es va fabricar la primera copa menstrual de silicona.

Tot i que aquest element d'higiene íntima femenina ve de lluny, no és fins fa pocs anys que s'ha incrementat el seu ús. "Potser va ser des que es va posar sobre la taula el tema mediambiental", comenta la farmacèutica Mònica Mariné, de la Farmàcia Miranda de Reus. Constata que "hi ha molta gent preocupada per l'ecologia que, per no tornar a les compreses de roba que s'usaven abans, opta per la copa". 

Una copa costa al voltant de vint euros. Mariné indica que "la inversió inicial és major" però a la llarga "clarament val la pena" perquè pot durar fins a 10 anys. Només cal fer el càlcul de tots els diners que gasta un cos que menstrua en compreses i tampons al llarg de tota la seva vida. A part d'aquesta vessant econòmica, és innegable que és una opció més sostenible i més beneficiosa per al mateix organisme perquè "no resseca i no taca". Mariné destaca que "cada vegada hi ha més gent que l'utilitza", sobretot, noies joves.

La Beatriz i la Mònica coincideixen en el fet que l'ús d'aquestes opcions alternatives s'està estenent gràcies al boca a boca, ja que avui dia encara no hi ha gaire publicitat. "Això té una explicació ben clara i es diu sistema capitalista", respon contundent la Beatriz i explica: "El nostre sistema econòmic actual no dóna suport a productes duradors, no li interessen, és millor que tinguin una vida limitada" per tal d'assegurar-se que la roda del consum segueix girant.

El gran desconeixement que hi ha hagut i que encara hi ha al voltant dels cossos hormonals femenins és una conseqüència més, també, d'un sistema anomenat patriarcat, que històricament ha imposat una sola manera de viure, i de viure'ns com a dones. "És necessari utilitzar noves formes de relacionar-nos amb el nostre cos, amb els nostres cicles i amb la nostra naturalesa", subratlla la Beatriz.