Cal Massagué, les coques amb recapte de Castellvell que s'encarreguen des de Barcelona

Negoci familiar des del 1875 i regentat en l'actualitat per Cristina Cases i Josep Lluís Racionero, el Forn de Pa Racionero Massagué ha passat de pares a fills durant tres generacions mantenint el campament base a Castellvell del Camp, per molt que ara també tinguin botiga tant al passeig de Sunyer de Reus com a Constantí. En total, sis dependentes i tres forners veterans de l'ofici que donen servei arreu del territori, perquè la seva coca amb recapte és de les que tenen nom propi. "A nosaltres ens coneixen des de fa molts anys, per això. Penseu que hi ha gent que ve de Barcelona i abans de sortir ja ens truquen per telèfon per encarregar una coca de recapte", assegura Cristina. "Tothom ens diu que és la millor que han tastat", afirma, sense voler revelar massa el secret, que té el secret a la massa, és clar.

'Tot és artesà'

"Nosaltres tenim part del procés mecanitzat, però no hi ha res congelat. En aquest sentit tot és artesà", assenyala el Josep Lluís, habituat ja a una jornada de 3 de la matinada a 3 de la tarda excepte dilluns, que toca descans. "Jo ajudava a fer pa a casa des dels 11 anys. A mi estudiar no m'agradava gaire, i quan vaig acabar tercer de BUP el meu pare em va assegurar i m'hi vaig dedicar professionalment", relata.
 

L'etiqueta de bona qualitat la tenen guanyada a pols, encara que ha calgut alguna corredissa que altre, com recorda Josep Lluís: "Els meus pares vivien pràcticament dels caps de setmana i llavors fèiem repartiment personalitzat casa per casa a les urbanitzacions dels voltants i, fins i tot, a cases de dins de Reus. De fet, el meu pare va començar amb una lambretta portant una panera de pa pels clients i els bars de Reus mentre els pastissers de la ciutat el perseguien literalment pels carrers", explica divertit. "També li tenien mania perquè treballàvem els diumenges i ells no volien que ho féssim. Finalment ens vam ajuntar amb un altre forn de Castellvell, de les Borges i Almoster, i vam poder continuar fent la nostra. Fins al punt que ara part dels forners de Reus també han acabat obrint els diumenges", deixa anar reconeixent que el pas del temps també ha viscut un canvi d'hàbits.

Nous costums 

"Abans, la gent gran sortia cada dia a comprar cada dia el que li feia falta, entre altres coses perquè als pobles hi havia més botigues. Ara, la gent jove va al supermercat, compra un cop a la setmana i s'ha acostumat a congelar el pa", comenta el Josep Lluís, abans que la Cristina agafi el testimoni. "Nosaltres aquí també en tenim de clients d'un cop a la setmana. Demanen sis o set barres, se les congelen i al final tornen. És el que hi ha ara".
 

Al que no es pensa renunciar és a fer les coses bé. Fins i tot en la selecció de la matèria primera. "Jo tinc cinc o sis farines, encara que amb dues de confiança ja en tinc prou. Ara bé, es tracta de donar de menjar a tothom", argumenta Josep Lluís mentre la Cristina apunta que les especialitats "les fem un cop a la setmana. Des de pa de sèmol fins a pa d'espelta blanc, pa amb la farina molguda amb molí de pedra, que es boníssim, i pels caps de setmana fem pa d'espelta integral amb mèl i pa amb una farina que barreja cibada i blat dur. Els clients ja conèixen l'especialitat que fem cada dia", afirma.

12 anys a Reus

De fet, la clientela és un dels millors actius del forn. "Fa 12 anys que vam obrir la botiga a Reus i hi ha gent que des del primer dia que ve. Fins i tot (explica la Cristina) n'hi ha que s'apropen de l'altra punta de Reus aprofitant que és al costat de la parada de l'autobús".
 
La història el forn s'escriu dia a dia. I per això, a l'hora de fer les memòries, caldrà deixar un capítol per a les anècdotes. "Quan el meu pare ja em deixava més 'suelto' (explica el Josep Lluís), un cop em calia sal. La meva mare tenia uns pots de cafè que diferenciava per colors on hi posava bicarbonat, sal fina, coses que gastaves. I quan a les 3 de la matinada vaig anar a casa li vaig preguntar on tenia la sal em va dir que busqués al pot vermell de l'armari. Doncs molt bé, vaig fer la fornada de pa i vaig abocar el que hi havia dins: bicarbonat. M'havia confós amb el color carabassa. Abans que vingués el meu pare, el meu company i jo vam posar tota la fornada en bosses de plàstic i la vam llençar a una riera. És clar que llavors va començar a fermentar tot i imagina't...".